Clàudia Pons (Bagà, 1984) és la seleccionadora espanyola de futbol sala i a principis de juliol va proclamar-se campiona d’Europa per segona vegada en tres temporades. L’exjugadora del F.S. Gironella aprofita el començament de l’estiu per impartir cursos a futurs entrenadors i entrenadores amb la ment posada en la temporada vinent en què el combinat espanyol haurà de defensar el títol de campiones continentals.
Ara que ja han passat unes setmanes, com es porta la victòria al campionat d’Europa?
Van passant els dies i va agafant més sabor. Ha estat una temporada complicada i a mesura que van passant els dies et vas adonant de com d’important ha estat la consecució del títol i més veient com va ser el partit. Anem assimilant el que hem aconseguit i comencem a planificar la temporada que ve, en què hi ha Europeu una altra vegada pel fet que el que vam guanyar s’havia de jugar el 2021. Hi ha una fase de classificació i l’estem començant a preparar.
Molta feina amb els cursos ara al juliol?
Sí, ara estem fent cursos d’entrenador pels aspirants que es volen treure les titulacions per a poder entrenar. Jo els estic donant a Catalunya les dues primeres setmanes de juliol i després ja començarem a planificar la temporada.
Tindràs temps de fer vacances?
Espero que sí, els primers deu o quinze dies d’agost, però tenint en compte que el 22 d’agost ja fem la primera concentració… però sí, uns dies per agafar aire abans de tornar a començar els tindrem.
Parlem del Campionat d’Europa de Portugal. Com va anar el torneig?
Nosaltres teníem l’objectiu de revalidar el títol, teníem molt clar que volíem tornar a guanyar perquè és el que volem sempre. A més tornàvem a repetir escenari perquè a Gondomar (Portugal) és on vam guanyar el primer campionat d’Europa.
Estàvem una mica tocades perquè aquest Europeu havia de jugar-se al març, però a causa del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna es va ajornar, en principi sense data, cosa que ens feia pensar que potser no el jugaríem fins al setembre. Al final va ser al juliol, no és la millor data per cap de les seleccions perquè s’ajunten finals de temporada, play-off pel títol de lliga… i tot això fa que les jugadores tinguessin una temporada molt llarga, molt exigent i que en qüestió de dues setmanes es juguessin gairebé tota la temporada. Va haver-hi tots aquests entrebancs que ens van donar més motius per tornar a guanyar, era la nostra manera de reivindicar-nos.
Afrontàvem el primer partit contra Ucraïna, havíem jugat contra elles a casa seva al mes de gener i havíem guanyat el primer partit 7-0, però el segon partit ens havia costat molt més, vam guanyar només 3-1. Jugàvem contra una selecció a la qual havíem guanyat, però que d’un dia per l’altre van canviar coses i van millorar i això ens feia pensar que al partit de semifinal ens presentarien coses noves. Elles estaven tocades en l’àmbit anímic, però això els va donar la força suficient per afrontar qualsevol campionat. Nosaltres estàvem molt convençudes amb la feina que havíem estat planificant i va sortir molt bé.
Amb el valor afegit de guanyar la final a casa el rival…
Sí, ja ho vam fer el 2019 quan vam guanyar 4-0, però el resultat és enganyós perquè va costar molt. Portugal va estar bona part del partit jugant amb portera-jugadora, per tant, el resultat va ser un pèl més escandalós del normal. Jugàvem a casa d’una selecció molt potent i pot haver-hi moments de dubte, de pensar a veure com responem davant tanta afició portuguesa que les anima a elles, però anàvem molt conscienciades i sabíem què ens trobaríem.
Vau passar del 4-0 de 2019 a decidir la final als penals.
Durant la temporada ja havíem jugat alguns amistosos contra elles i sempre són molt igualats. Nosaltres a la majoria d’encontres arrisquem molt perquè ens agrada tenir la pilota, volem ser agressives i ser les protagonistes del partit i en alguna ocasió això ens havia portat alguna dificultat extra perquè elles juguen una mica més a esperar-nos, aprofitar els errors i als partits de preparació hi havia hagut una mica de tot: victòries, derrotes i empats. Vas veient que el rival també juga les seves cartes, que també ve molt confiat per la preparació que han fet els darrers mesos i sabíem que no seria un partit fàcil, que no seria com el de 2019, que tothom arribava amb més experiència i que seria llarg i dur.
Quin valor li doneu a revalidar el campionat d’Europa?
És el millor reconeixement al futbol sala estatal que pot haver-hi. Demostrem que tenim les millor jugadores i la millor lliga, que tenim ganes que se celebri un Mundial per enfrontar-nos amb les grans potències i saber quin és el nostre nivell. Estem en el camí i això ens dona força per continuar treballant, millorant i seguir amb aquesta ambició de voler seguir fent història.
Tu ja ets doble campiona d’Europa amb 38 anys…
Tinc molta sort perquè estic molt ben envoltada, tot l’staff i personal mèdic m’ajuda i això ho poso molt en valor. Estem parlant de dos campionats d’Europa en què has de prendre decisions, però si no tens el suport de la gent amb qui treballes no ho pots fer. Tinc la sort de poder dirigir un grup de jugadores que d’un equip han fet una família.
Quin és l’estat del futbol sala femení a Catalunya i Espanya?
És complicat perquè vulguis o no per sobre tenim el futbol masculí, el futbol femení i el futbol sala masculí… però per exemple a Catalunya el nivell de la base és molt bo i hi ha hagut una evolució molt bona. Hi ha molts clubs que ja tenen equips base, campionats d’Espanya des de la categoria aleví que fa uns anys era impensable i és molt important perquè vol dir que hi ha futur.
És crucial que vagin sorgint referents, ens ajuda jugar Europeus per donar-nos a conèixer i que hi hagi nenes que vulguin ser jugadores de futbol sala. Avancem a poc a poc, estem fent la feina però necessitem temps i paciència. No només parlo de l’àmbit esportiu sinó que cada vegada hi ha més entrenadores, més equips, més jugadores, més competicions i tot això ens ajuda a avançar.
A casa nostra el 2015 es van fusionar el Gironella i el Penya Esplugues, que aquest any ha baixat de Primera Divisió.
El Gironella s’anava a desfer i el Penya Esplugues el va absorbir i es va quedar amb la seva plaça a Primera Divisió. L’Esplugues ha estat jugant tot aquest temps amb la plaça que va agafar del Gironella. Aquesta temporada el Penya Esplugues ha descendit i això no ajuda al futbol sala català perquè perds un referent a Primera, però com et deia l’estat del futbol sala català és bo. Amb les seleccions autonòmiques s’ha arribat a totes les finals del Campionat d’Espanya, Catalunya és un gran referent de futbol sala formatiu i ho demostrem cada any als campionats nacionals.
Si parlem de categoria sènior, ens quedem una mica enrere i falta un club que faci un projecte sòlid, no d’any en any sinó de futur amb espònsors i suport de les institucions. Que s’hi involucrin és important pel nostre creixement. El curs que ve no hi haurà cap conjunt català a Primera, però a un dels quatre grups de Segona en tindrem vuit que esperem que algun d’ells assoleixi l’ascens. Mereixem un projecte sòlid que aposti per portar un conjunt català a primera divisió i seguir avançant cap a la professionalització.
Clàudia Pons: “Falta un club que faci un projecte sòlid i de futur, amb espònsors i suport de les institucions”
Per l’Europeu de la temporada que ve seguiràs mantenint la mateixa base de jugadores?
Sí, és la intenció, aquesta temporada hem treballat amb fins a 28 jugadores que anaven entrant i sortint de l’equip. En funció del partit i de com evoluciona el conjunt n’introduíem unes i en trèiem d’altres però la base és ferma. És la base de l’Europeu del 2019 ja i el que busquem és que les noves s’adaptin a l’equip tant en l’àmbit esportiu com a nivell humà. És crucial mantenir la competitivitat i l’ambició. Tenim un altre Europeu el 2023 i hem de tenir en compte que hi pot haver baixes per lesió, la base és sòlida però sempre hem d’intentar millorar per afrontar tots els reptes.
Seria increïble aconseguir el tercer campionat d’Europa consecutiu…
Aquest és l’objectiu, sempre en volem més. És cert que cada vegada costarà més perquè totes les seleccions treballen per assolir el mateix objectiu. Nosaltres hem aconseguit els dos primers, sabem quin és el camí que ens ha portat a l’èxit però cada vegada ens haurem d’exigir més.
Clàudia Pons: “Estem fartes de reivindicar que volem un Mundial oficial, encara no n’hem tingut cap, però em consta que la FIFA ha començat a posar fil a l’agulla”
Quan podreu jugar un Mundial?
Encara no hi ha Mundial oficial, la FIFA no ha comptat amb nosaltres… estem fartes de reivindicar que volem un Mundial oficial, encara no n’hem tingut cap. Em consta que la FIFA ha començat a posar fil a l’agulla perquè ja hi ha el Campionat Asiàtic i Sud-americà a més de l’Europeu i tot això li dona motius per organitzar un Mundial de futbol sala femení. Estem en el camí però no et sabria dir les dates. L’objectiu després de l’Europeu del 2023 és el Mundial.
Imatge de portada: RFEF
