El COI va anunciar els cinc nous esports que entren en el programa olímpic de Los Angeles 2028: el beisbol i el softbol, el criquet, el lacrosse, l’esquaix i el futbol flag. A La Fosbury repassem l’estat d’aquestes noves disciplines olímpiques a Catalunya.
El Comitè Olímpic Internacional va anunciar els cinc nous esports que entraran al programa olímpic de Los Angeles 2028. L’olimpisme busca d’aquesta manera arribar a noves i més joves audiències i aposta per esports consolidats en territori americà. El flag football, una modalitat derivada del futbol americà que es juga sense els durs contactes del seu “germà gran”, debutarà als Jocs Olímpics l’any 2028.
L’any 1996 es va fer el primer torneig de flag football a Catalunya, va ser organitzat pels Barcelona Dragons i es va jugar a la platja. Dos anys més tard es van jugar els primers partits oficials i el 2002 ja van disputar-se les Sèries Col·legials. Des d’aleshores la disciplina ha canviat molt, és regida per la Federació Catalana de futbol americà, els partits es juguen en camps de gespa i tot i haver-hi encara pocs equips, existeixen lligues catalanes. Aquest curs comptem fins a nou equips sènior masculins en categoria Open: Barcelona Pagesos, Barcelona Uroloki, Bigues i Riells Scorpions, Garrosa Mamuts, Terrassa Reds, Sarrià de Ter Wolves, Lliça de Vall Panthers, American School Barcelona Lynx i els Barcelona Búfals. En categoria sènior femenina, però, només n’hi ha tres: Barcelona Pagesos, Barberà Rookies i Terrassa Reds.
Observem, per tant, un esport en progressió, però en fase de total desenvolupament. Per saber-ne més hem parlat amb la Mar Martín (Barcelona, 2004) jugadora dels Barcelona Pagesos i una de les majors promeses de la disciplina en l’àmbit català. Martín és la primera jugadora de l’estat que anirà becada als Estats Units per jugar la lliga universitària de Flag Football i seguir cursant els seus estudis d’enginyeria.
La barcelonina detalla que el futbol flag i el futbol americà es diferencien en el fet que “portem dues banderes penjant de la cintura i quan te les estiren és com si t’haguessin placat. El mètode de joc és semblant, però es juga cinc contra cinc i també tenim quatre oportunitats per arribar a mig camp i quatre oportunitats més per anotar touch down, que s’anota igual que el futbol americà, travessant la línia de marca“. Hi ha categories mixtes: “l’Open, és categoria mixta i també hi ha categoria femenina. No hi ha una categoria masculina com a tal, però el 99% dels equips que juguen Open són únicament masculins“.
View this post on Instagram
Aquest esport es va crear “per jugar un tipus de futbol americà amb menys contacte, per a quan et fas gran i ja no pots continuar jugant a placar. Les aptituds físiques que demana el futbol flag són molt inferiors a les que et demana el futbol americà, perquè sobre el paper és un esport sense contacte i el risc de lesions és molt inferior. Juguem sense casc, però portem bucal“, explica la jugadora dels Pagesos. La Mar comenta que l’American School de Barcelona va fer un campus a les seves instal·lacions i allò, segons ella, va donar una empenta necessària i explica com va començar a jugar: “un company d’escola i amic meu va començar a jugar a futbol americà als Barcelona Pagesos, ell estava a l’equip cadet i em va insistir d’anar algun dia a provar. Amb 13 anys vaig provar el futbol americà, també conegut entre nosaltres com a ‘Tackle‘, que vol dir placatge, i em va encantar. Vaig passar-me un parell d’anys jugant a ‘Tackle‘ i el coach ofensiu, que era l’entrenador femení de flag em va preguntar si m’interessaria jugar a les dues coses, perquè el femení anava curt de jugadores”. Martín va estar dos anys jugant a flag i a futbol americà alhora, fins que va arribar a la categoria júnior en què la diferència física va ser massa gran: “A ‘Tackle‘ tothom em treia un cap i 20 quilos i vaig optar per seguir només amb el flag“.
Martín confessa que el flag femení a Catalunya “flaqueja moltíssim. Actualment, no hi ha cap lliga femenina a Catalunya, es fa una classificatòria per anar al torneig nacional, en què els clubs de futbol americà intenten muntar un equip, per exemple Barberà Rookies munta un equip només per anar al campionat nacional. Aquí es fa una prèvia sota el nom de ‘Final Catalana’ i és un partit que serveix per fer el classificatori. L’any passat, però, vam fer un triangular Pagesos, Barberà Rookies i Terrassa Reds, que van muntar un equip nou molt jove per provar-se, i vam disputar una final catalana a tres“. A la branca masculina hi ha més equips, “l’any passat n’hi havia bastants. Es va fer una Primera i una Segona divisió, la primera era Divisió d’Honor, en què hi havia cinc equips i la Segona, era el Circuit Català. Com que hi havia força diferència de nivell entre els clubs van optar per fer dues divisions. Els dos primers del Circuit Català jugaven amb els dos últims de la Divisió d’Honor per veure qui jugaria a Primera la temporada vinent, però enguany crec que hi ha menys equips. Som poca gent jugant-hi a Catalunya, a Madrid, en canvi, hi ha molta competició, hi ha moltíssims equips“.
Pel que fa a la base, els clubs solen tenir categories inferiors: “A Pagesos hi ha equip cadet de futbol americà i l’any passat es va fer un equip sub-15 també. S’intenta fer captació de nens i nenes per jugar, però és molt complicat perquè és un esport que no es coneix. Barberà Rookies, per exemple, també té molt bones categories inferiors i em sembla que Pioners de l’Hospitalet també en té“. La manca d’equips femenins de futbol flag a Catalunya obliga les noies a jugar contra equips masculins: “als entrenaments juguem tots contra tots, competim els homes contra les dones i ens va genial. Sí que tenim problemes per competir contra equips femenins, l’única opció que ens queda és unir-nos al Circuit Català, però els equips són masculins i si volem jugar contra equips femenins, hem d’esperar que la Federació organitzi algun torneig o esperar al final de temporada en què es juguen els torneigs internacionals arreu d’Europa i anar a fora a jugar“.
View this post on Instagram
A la pregunta de per què el futbol flag és nou esport olímpic la resposta de Mar Martín és clara: “els Estats Units són un país potent en la disciplina i els ha interessat que entri al programa olímpic perquè des d’un inici es pot desenvolupar molt de pressa. A més, les plantilles són curtes, en el darrer Campionat d’Europa les seleccions portaven 12 jugadores per equip i sumant els entrenadors i la resta d’staff eren 15 o 16 persones. Només amb aquesta gent ja tens un esport competitiu, entretingut de veure i que és molt dinàmic i molt visual. Tinc dubtes que hi hagi un impuls ara que som esport olímpic, sé que és una notícia recent, però no s’ha fet cap canvi en la federació per ajudar a impulsar el flag català i espanyol. S’ha de veure que passa al Mundial que es jugarà aquest agost, vejam si realment hi ha canvis o seguim en la mateixa línia“. La notícia que el futbol flag serà a Los Angeles 2028 es va rebre “amb molta il·lusió, ens va sobtar una miqueta perquè pensàvem que altres esports que ens passarien davant, no ens ho esperàvem. Als Estats Units es juga 7 contra 7, però en competicions internacionals com Mundials es juga 5 contra 5 i als Jocs Olímpics es jugarà 5 contra 5 també“.
La selecció espanyola femenina de flag va quedar subcampiona de l’Europeu disputat l’estiu passat a Irlanda i té opcions clares d’anar als Jocs Olímpics de Los Angeles: “a Europa està al nivell molt igualat. En l’últim Mundial es va empatar contra França i la derrota contra els Estats Units va fer que la selecció espanyola no es classifiqués per al Top 9. La Gran Bretanya, actual campiona europea, Alemanya, França i Itàlia, juntament amb Espanya, tenen nivell molt semblant. És llançar una moneda a l’aire i a qui li quadri més el partit, se l’emporta. Els dominadors a nivell mundial són els Estats Units i Mèxic“.
View this post on Instagram
L’opció d’estudiar a la universitat d’Ottawa, a l’estat de Kansas, li va arribar a través d’un company d’un altre equip català que treballa per una empresa que ofereix beques esportives: “aquesta empresa volia obrir-se al flag femení perquè és un esport en creixement als Estats Units i em van trucar per si volia provar-ho. Vaig acceptar i seré la primera estudiant de l’estat becada per jugar la lliga universitària. Vaig enviar vídeos amb les meves millors jugades a les 20 universitats dels Estats Units que ofereixen beques de flag i vuit em van respondre. Vaig començar a parlar amb la universitat d’Ottawa a l’agost, un dels meus requisits era que havia de poder seguir amb els meus estudis, perquè actualment estic cursant en enginyeria mecànica i no volia abandonar-ho per jugar a flag i la Universitat d’Ottawa era l’única que tenia estudis d’enginyeria. A més són triples campiones nacionals i actualment són el referent de tot l’Estat, estic molt contenta. Vaig parlar amb l’entrenadora i deu dies després tenia el contracte firmat. La temporada comença al febrer i la intenció és estar-hi aquest quadrimestre i un any sencer més, però s’haurà de veure com va la cosa. El flag no és professional, per això m’interessa seguir amb la carrera, perquè no podré viure d’aquest esport si no canvia moltíssim la situació“, confessa la jugadora catalana.
L’estiu de 2028 Martín tindrà 23 anys: “se m’ha obert una porta molt gran anant a estudiar als Estats Units becada i jugant la lliga universitària i jo crec que amb tot el que aprendré les possibilitats de ser Los Angeles 2028 augmenten molt. Si estic un any i mig o dos jugant als Estats Units puc tornar aquí sent una referent de la selecció espanyola“. El seu objectiu és ambiciós, vol pujar al podi olímpic: “els Estats Units i Mèxic estan 30 passes per davant de la resta i hauria de canviar moltíssim la cosa per poder-los plantar cara. La medalla de bronze és un objectiu difícil però realista“.
Imatge de portada cedida per Mar Martín
