Les partides de pòquer són l’escenari natural del film Molly’s Game. És allà on els ritmes s’acceleren i on la història té el farcit necessari per esdevenir un nou èxit de Hollywood. La pel·lícula ressegueix les passes de Molly Bloom i ofereix un còctel d’advocats, ètica, màfia i fama pensat per atrapar els espectadors durant els 140 minuts de metratge. A la Fosbury ens fixem en la primera escena del film. Uns primers minuts centrats en l’esport que compleixen perfectament la seva funció: presentar la protagonista, esdevenir un bon punt de partida, captar l’interès del públic.
Una jove Molly Bloom és a punt d’afrontar un descens decisiu en els bamps (moguls, en anglès), una modalitat espectacular de l’esquí freestyle consistent en afrontar una baixada per una rampa molt pronunciada (comparada amb una piràmide al film!) plena de bots i en què els grans salts juguen un paper fonamental en la classificació final. Una modalitat olímpica que podreu veure en tota la seva esplendor als propers Jocs de Pyeongchang del mes de febrer. L’escena està ben rodada i és un nou al·licient per aficionar-se als esports d’hivern. L’intent de Molly Bloom, però, no acaba bé. Fem aquest spoiler atès que els motius que us portaran a veure el film són uns altres. Disculpeu-nos l’atreviment.
Molly Bloom pateix una forta caiguda que la deixa estirada al terra després que un esquí se li desprengui durant un dels salts. El film ens explica que aquella és la competició definitiva en què un bon resultat la podria portar als Jocs Olímpics d’hivern. Una caiguda que agreuja la lesió a l’esquena que havia patit als 12 anys, que la pel·lícula ens mostra minuts abans amb una frase lapidària per part dels responsables mèdics: “haurà de deixar la competició“. Una caiguda, en definitiva, en el pitjor moment possible que esdevé un motiu de pes per abandonar la pràctica d’esquí d’alt nivell i desencadenar la resta del film. Què va passar realment?
La història de l’esquiadora Molly Bloom
Certament, Molly Bloom va ser una bona esquiadora dels EUA en la modalitat d’esquí freestyle. Filla d’una monitora d’esquí i d’un psiquiatra aficionat a l’esquí, va entrenar dur des de ben petita a la neu. Als 12 anys, com bé explica la pel·lícula, va ser operada d’urgència a l’esquena i els seus pares van ser advertits pels metges que no podria tornar a competir en plenes condicions dalt dels esquís. Un any més tard, però, tornava a baixar amb plena normalitat i el seu nivell va seguir una progressió ascendent cap a l’elit.
Quan iniciava l’etapa universitària va aconseguir entrar a l’equip nacional dels EUA d’esquí. El 1998 i el 1999, quan tenia 19-20 anys, va competir amb regularitat a la Nor-Am Cup, l’equivalent de la Copa d’Europa dels esports d’hivern a l’Amèrica del Nord. El pas previ, per entendre’ns, a l’accés al circuit de la copa del món, mundials i Jocs Olímpics. Aquelles dues temporades Molly Bloom es va consolidar com una bona esquiadora a qui sempre li va mancar un punt de forma, de talent o de sort per guanyar curses i fer el salt endavant definitiu en la seva carrera.
Plegar sense caigudes
Sempre competint en bamps o bé en bamps en paral·lel, va sumar diversos llocs d’honor. El tercer lloc a la general de la Nor-Am Cup de 1999 és, sens dubte, el seu millor resultat com a esquiadora semi-professional. Va ser després d’aquesta medalla de bronze quan Molly Bloom va decidir lliurement abandonar l’esport d’elit i construir un camí diferent en la seva vida, una altra manera d’arribar a l’èxit.
Molly Bloom no va tenir opcions reals d’accedir als Jocs Olímpics d’hivern de 1998. No hi va haver mai una prova de qualificació on realment Bloom disposés de grans opcions per ser seleccionada a l’equip estatunidenc, ja que les seves rivals directes tenien millors resultats, més experiència i acostumaven a participar a circuits més rellevants que la Nor-Am Cup. Tampoc va patir una greu lesió que l’obligués a abandonar la pràctica de l’esquí professional. La primera escena del film Molly’s Game, doncs, és una ficció amb algunes pinzellades de realitat.
Jeremy Bloom, el germà estel·lar
En el film també s’esmenta el talent del germà petit dels Bloom per l’esquí freestyle. En Jeremy va arribar a ser un dels grans dominadors d’aquest esport arreu del món. Malgrat quedar-se sense el premi de la medalla olímpica, va participar als Jocs de 2002 i de 2006 com un dels grans favorits al podi. De fet, al campionat del mon de 2003 Jeremy Bloom va guanyar la medalla d’or als bamps en paral·lel i va sumar dos podis més als mundials al llarg de la seva carrera. Amb rècords com les sis victòries consecutives a la copa del món, el 2013 va convertir-se en l’esquiador més jove en ingressar al saló de la fama dels EUA.
A més, Jeremy Bloom té una singularitat única. El seu somni anunciat en una revista per a nens esquiadors quan tenia tot just 9 anys es va complir una dècada més tard. Allà deia que volia competir en esquí freestyle però que també li agradaria convertir-se en jugador de la NFL, la gran lliga del futbol americà. Dit i fet. Bloom és l’únic esportista de la història que ha disputat uns Jocs Olímpics d’hivern i que ha estat seleccionat al draft de la NFL, una competició on va tenir un paper secundari entre el 2006 i el 2008.
