Dues setmanes després de celebrar el seu 38è aniversari Marit Bjorgen ha confirmat allò que avançava el diari noruec Dagbladet: abandona l’alta competició després de viure pràcticament dues dècades d’èxit a l’elit. L’any 2001 va debutar com una jove promesa de Noruega als campionats del món i un any després feia el seu debut als Jocs Olímpics de Salt Lake City sumant la seva primera medalla (plata) als relleus. Aquell mateix any, ja al mes d’octubre, va guanyar la seva primera cursa individual. El primer dels 114 triomfs a la copa del món (30 d’elles, victòries per etapes) que ha aconseguit al llarg d’una carrera marcada per la constància: passaven els anys, canviaven les rivals, però Bjorgen sempre hi era, aturada per maternitat a banda.
En un esport amb múltiples disciplines, Marit Bjorgen ha competit sempre entre les millors en totes elles. Capaç de guanyar en totes les disciplines amb regularitat excepte als 15 km en estil clàssic (la modalitat que va decidir desestimar del seu programa als grans campionats), ràpidament va deixar de ser coneguda com una esportista brillant als esprints per a ser temuda per la seva polivalència i capacitat de recuperació entre una prova i una altra.
La gran llegenda dels Jocs Olímpics d’hivern
Bjorgen ha decidit posar punt i final a la seva carrera després d’una darrera temporada excel·lent, amb 4 triomfs i 5 podis a la copa del món. De fet, a les finals d’aquesta competició, la darrera gran cita de la seva trajectòria, Marit Bjorgen va pujar al podi en les tres curses disputades i va endur-se el triomf a la mini-general. Un adéu immillorable marcat, és clar, pel seu rècord olímpic: amb 15 medalles és la més llorejada de la història dels Jocs d’hivern.
8 ors, 4 plates i 3 bronzes assolits en cinc Jocs diferents de forma consecutiva engrandeixen el palmarès de la millor fondista de la història. Cinc d’aquestes quinze medalles les ha guanyat aquest any a Corea del Sud, en una cita en què arribava amb un botí de resultats més discrets que bona part de les seves rivals però en què ha tornat a demostrar la seva voracitat competitiva: quan arriben les grans cites Bjorgen sempre ha rendit.
Si els seus registres als Jocs Olímpics són extraordinaris, l’actuació als campionats del món és també sensacional. 18 medalles d’or, cinc plates i tres bronzes. 26 podis absoluts, 9 més que ningú (home o dona) al llarg de la història. Ascens ràpid a l’elit, longevitat i un estat de forma sempre excel·lent en els moments decisius de la temporada han estat les claus del seu bagatge inigualable. Ningú dubta que si hagués seguit un curs més el seu palmarès s’hauria ampliat, però la noruega ha tingut la necessitat de dir prou i canviar de reptes:
L’adéu dels referents
Noruega es queda sense una assegurança de podi. L’esquí de fons sense una referència indiscutible dels darrers anys. Qui serà capaç de superar els seus rècords? Algú ho aconseguirà? A la copa del món, per exemple, la segona esquiadora més llorejada de la història compta amb 50 victòries al seu palmarès… 64 menys que Bjorgen! Una altra estrella indiscutible de l’esport mundial que plega, una setmana de comiats per als amants de la neu. Que els relleus (Klaebo i companyia) mantinguin ben alt la flama de l’esport noruec!
