Entrevistem l’esquiador gironí, nou campió del món d’esquí de muntanya en la modalitat d’esprint
Oriol Cardona (Banyoles, 1994) es va convertir en el primer català que es proclama campió del món d’esprint en un mundial d’esquí de muntanya disputat a l’estació ribagorçana de Boí Taüll la setmana passada. El banyolí va repetir victòria en el mateix escenari on ja va aconseguir proclamar-se campió d’Europa de la modalitat l’any passat.
Cardona entrena a Font Romeu, però atén la trucada de la Fosbury des de Banyoles, on passa uns dies descansant abans d’afrontar les dues copes del món que tancaran la temporada d’esquí de muntanya. Amb ell xerrem sobre les sis medalles que va obtenir la delegació catalana a Boí Taüll: a més del seu or van tocar metall a la primera jornada els sub23 Maria Costa i Ot Ferrer i la sub18 Laia Sellés en esprint i s’hi van sumar les dues plates de la mateixa Sellés en les curses individual i vertical. També ens explica els seus plans de futur ara que ja és oficial que l’esquí de muntanya serà, per primera vegada, esport olímpic als Jocs d’hivern de Milà-Cortina 2026.
Bon dia Oriol, felicitats per l’or mundial i gràcies per atendre la nostra trucada. Parla’ns de la teva vida esportiva, com i quan vas començar a practicar-ne?
El tema de l’esport ha estat sempre arran del meu pare, tant a mi com al meu germà des de petits ens van apuntar a fer esport. Jo vaig començar de ben petit fent atletisme entre setmana i pujava a la Molina a fer esquí alpí els caps de setmana. Amb 13 o 14 anys vaig deixar l’esquí alpí i vaig començar a competir en esquí de muntanya. En atletisme feia cros i ho vaig deixar amb divuit anys, quan vaig acabar batxillerat i vaig pujar a Font Romeu a estudiar Ciències de l’Activitat física i l’esport i a entrenar esquí de muntanya. A través del centre de tecnificació m’ajudaven amb l’allotjament i podia entrenar alhora que estudiava una carrera.
Ara només et dediques a l’esquí?
Ara només em dedico a l’esquí de muntanya, sí que fins ara per poder dedicar-m’hi, feia curses de muntanya a l’estiu perquè em podia treure uns diners amb premis de cursa o els espònsors que tenia, per poder seguir esquiant durant l’hivern. Fins que fa cosa d’un any es va saber que l’esquí de muntanya seria esport olímpic i ja vaig decidir deixar de córrer a l’estiu perquè repercutia en la meva preparació per la temporada d’hivern i dedicar-me 100% a l’esquí de muntanya, que és el pla que tinc de cara al futur.
Quan vaig acabar la carrera vaig fer un màster d’entrenament en alçada. Vaig provar fer d’entrenador, però m’ocupava molt temps i preferia centrar-me només en l’esport. Quan acabi la meva carrera esportiva ja em dedicaré a alguna cosa relacionada amb el món de l’esport, segurament. A partir d’ara, per ser esport olímpic, tenim ajudes del Consejo Superior de Deportes i també de patrocinadors privats que em permeten la plena dedicació a entrenar-me pels Jocs Olímpics d’hivern de Milà del 2026.
View this post on Instagram
Ets campió mundial en la prova d’esprint. Com va anar la cursa?
Va ser una cursa especial, en el sentit que els esprints són a quatre rondes i les has d’anar superant per arribar a la final. Va estar bé perquè els favorits corríem en curses diferents a la ronda de quarts de final, però va ser sorprenent que tres dels favorits -els suïssos Iwan Arnold i Arno Lietha i l’italià Nicolò Canclini– no van arribar a la final. Van tenir problemes, van caure o van fer sortides falses i els van penalitzar i no van arribar a la final. Estic molt content de com vaig trobar-me jo i de les sensacions del dia de la cursa, però em quedo amb el regust de… evidentment la gent que hi havia a la final era molt forta i va ser una final ajustada, però hagués estat bé que aquests corredors que anomenava hi haguessin arribat perquè eren clars favorits a medalla.
Què significa guanyar a casa?
Crec que vaig guanyar perquè corria a casa i, per tant, significa molt. Significa molt tenir amics, família i coneguts allà animant in situ i per mi va ser increïble. Normalment, quan ets fora competint en copes del món o mundials lluny de casa l’ambient és diferent i potser no t’acabes d’esprémer tant com em vaig esprémer l’altre dia pel sol fet de tenir tants amics, coneguts i la família allà. Psicològicament segur que vaig donar més del que hauria donat fora de casa.
En quin moment de la final et vas veure guanyador?
Els últims cinc o deu segons abans d’arribar a dalt perquè vam sortir del canvi amb el francès enganxat a les cues dels esquís i allà vaig apretar, vaig donar-ho tot i no vaig atrevir-me a mirar enrere i no sabia si el portava enganxat o no. Sí que arribant a dalt, que feia una mica de corba cap a la dreta, per encarar el canvi quan vaig veure que li agafava uns cinc segons de marge va ser quan realment vaig pensar que guanyaria.
Vau ser cinquens juntament amb l’Ana Alonso en la prova de relleus.
El relleu va anar bé. Sí que és cert que l’Ana va tenir algun problema a la segona volta perquè no s’acabava de trobar bé, però, tot i això, ho va donar tot, va lluitar molt i per part meva crec que vaig fer bona cursa. La vaig liar una mica en dos canvis en què potser vaig perdre uns segons, però en general va anar bé.
El campionat es va emetre en directe per Televisió de Catalunya. Què suposa per un esport com el vostre la cobertura mediàtica que ha rebut?
Han fet una feina increïble. L’esquí de muntanya mai havia estat tan visible ni tan a l’abast de tothom i amb aquesta qualitat d’imatge. Per la disciplina és molt positiu, és un pas endavant i estic encantadíssim. A les tres curses que van retransmetre: els esprints, el relleu i l’individual les imatges són espectaculars. Vaig veure la retransmissió del relleu un cop acabada la prova i és molt emocionant perquè hi havia canvis de posicions i una pugna que quan ets a la cursa no veus i si ho veus des de casa, pots veure la classificació però potser no saps com ha estat la cursa. Gràcies a la retransmissió que va fer Televisió de Catalunya es dona aquesta visibilitat arreu i és molt positiu.
Pot ser un abans i un després per l’esquí de muntanya català a nivell mediàtic?
Evidentment, TV3 es va ficar en el món de les curses de muntanya ja fa uns anys retransmetent per primer cop l’Olla de Núria i a partir d’aquí han fet un treball increïble. S’han especialitzat en curses de muntanya i ara en esquí de muntanya i crec que per la nostra disciplina és molt important i hi haurà un abans i un després perquè aquestes curses ja es retransmetien. No sé qui ho feia, però es podien veure les copes del món en directe per internet, però en aquests Mundials de Boí Taüll s’ha vist que la qualitat que hi havia era superior i és un pas endavant per l’esquí de muntanya.
Quin balanç general fas dels mundials de Boí Taüll?
L’organització ha estat molt bé. Com a corredor cap queixa, ha anat tot genial. Els recorreguts eren increïbles i estaven molt ben organitzats. Conec l’Arnau Anguera, que era una de les persones que els organitzaven, i han fet molt bona feina.
View this post on Instagram
Hi havia bona neu i el temps va acompanyar.
Sí, a la muntanya les condicions són molt canviants. Ens hem trobat moltes vegades que les condicions són de neu, vent i fred, però en aquest cas han estat excepcionalment bones perquè va nevar tres dies abans de començar a competir i durant tota la setmana va fer sol i bon temps. Hem tingut el temps del nostre costat.
Quin és l’estat de salut de l’esquí de muntanya català?
S’està fent molt bona feina des del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya (CTEMC), s’hi està treballant molt bé des de ja fa temps. Jo vaig ser membre del CTEMC i ho he viscut en primera persona, ha evolucionat molt. Ara els joves s’estan centrant molt en la disciplina d’esprint, potser perquè és la prova en què quan ets més jove ho pots fer millor. Tenim molt bon planter i molt bon futur, en categories joves poden passar moltes coses i pot passar que algú que guanya sent júnior l’any següent deixi l’esport, però amb tota la gent de qualitat que hi ha, tenim esquí de muntanya per molts anys.
Els joves que han pujat de categoria aquest any ho han fet molt bé. La Maria Costa, l’Ot Ferrer i el Marc Ràdua han tret grans resultats per ser el seu primer any sènior i, com deia, crec que el futur està assegurat.
En clau personal, com afrontes el debut olímpic d’aquest esport el 2026?
La notícia és recent, potser fa sis mesos que se sap que la nostra disciplina serà olímpica. El plantejament que faré és dedicar-me 100% a l’esquí de muntanya, hi ha molts aspectes que puc millorar. A nivell personal em centraré a polir detalls i especialitzar-me en esprint i relleus. Fins ara m’hi havia especialitzat, però durant l’estiu havia competit en curses de muntanya i no m’hi havia centrat del tot, i per això crec que tinc força opcions de millorar. L’esquí de muntanya creixerà molt en visibilitat i patrocinadors pel fet de ser olímpic, tindrem més repercussió i serà positiu.
Oriol Cardona: “Em vull dedicar al 100% a l’esquí de muntanya, m’especialitzaré en les proves d’esprint i relleus”
Fins a quin punt el prioritzaràs per davant de les curses de muntanya que feies a l’estiu?
Des que vaig saber que l’esquí de muntanya seria olímpic vaig tenir clar que fer dos esports és inviable. Competir en curses de muntanya a l’estiu i en esquí de muntanya a l’hivern es pot fer, però no si es vol arribar a ser el millor i crec que rendir bé en un esport requereix deixar de fer l’altre, si més no, a nivell de competició. Per tant, a partir d’ara a les temporades d’estiu segurament no competiré. Potser faré algunes curses de preparació o coses que sumin per la temporada d’hivern, però no em plantejaré una temporada d’estiu com a tal. Si em vull dedicar a preparar-me pels Jocs d’hivern de Milà-Cortina 2026 ho haig de donar tot i fer una preparació 100% focalitzada en l’esquí de muntanya i això requereix deixar de competir els pròxims tres estius.
Oriol Cardona: “No es pot arribar a ser el millor si competeixes en esquí i curses de muntanya”
Quin és el teu calendari pel que queda de temporada hivernal?
Queden dues copes del món, una a Àustria d’aquí a dues setmanes i al cap d’un mes competim a Noruega. Entremig m’estic acabant de plantejar fer alguna cursa més, depèn de com em trobi i la fatiga que porti a sobre. A l’abril faré una aturada perquè l’estiu passat vaig competir i entrenar bastant i m’anirà bé fer un descans des de mitjans abril fins a mitjans de maig. Tornaré a engegar a l’estiu fent volum i començar a preparar la temporada d’hivern vinent.
Imatge de portada: Martina Valmassoi
