Luc Alphand és una referència a França. El seu palmarès impressiona i la seva trajectòria defineix perfectament el personatge: un home ambiciós, disposat a explorar nous terrenys, aventurer, que no s’arronsa davant cap adversitat. Aquest és el perfil que han dibuixat als mitjans francesos de l’esportista que passada la cinquantena continua afrontant reptes de forma discontínua.
Fill de monitors d’esquí, va créixer envoltat de neu i va brillar dalt dels esquís des de ben jove. L’any 1984 va debutar a la copa del món, la competició en què va arribar a guanyar el globus de cristall l’any 1997. Especialista en descens, va arribar a pujar al podi del campionat del món de 1996 en aquesta disciplina. Després de retirar-se va començar a interessar-se en el món del motor amb èxits notables. Campió del ral·li Dakar l’any 2006, va brillar en altres ral·lis i també a les 24 hores de Le Mans. Més recentment ha fet travesses en vela i ha tastat l’aviació esportiva.
Amb aquest currículum al darrere, la passió dels seus fills per l’esport s’explica nítidament. Tant l’Estelle (1995) com el Nils (1996) han optat per l’esquí alpí des de ben petits i tots dos s’han convertit en dues promeses d’aquest esport després de brillar en les cites més importants de les categories inferiors. La progressió d’en Nils ha estat “lenta” i no ha estat fins aquest 2017 que ha firmat una gran actuació. Als mundials júniors d’Are (Suècia) s’ha proclamat campió del món júnior en súper gegant. Només un any més gran, la seva germana Estelle ja fa temps que viu sota la pressió mediàtica.
Els triomfs sonats de la primera joventut
L’any 2010 va disputar la seva primera prova FIS i al cap de pocs mesos feia el debut al circuit de la Copa d’Europa. Els bons resultats la van enfilar cap al campionat del món júnior amb només 15 anys (era 6 anys més petita que les principals rivals) i allà va respondre amb un meritori 10è lloc al Súper gegant. Aquell any Alphand va guanyar el campionat d’eslàlom francès júnior i va ser cinquena en la mateixa disciplina en categoria absoluta. Els aficionats de l’esquí alpí començaven a parlar meravelles de la filla de l’antic campió Luc Alphand. El 2012 Estelle debutava als Jocs Olímpics d’hivern de la Joventut com a banderera de França.
Aquells anys la jove Alphand brillava a tot arreu on competia i s’havia consolidat com una de les millors esquiadores de la seva edat arreu del món. Ho va demostrar a Innsbruck 2012. Als Jocs va pujar quatre vegades al podi i va assolir el sisè lloc en l’altra prova que va disputar. Campiona olímpica en Súper Gegant, subcampiona en la combinada i en el gegant, bronze per equips. El futur del potent esquí francès tenia nom i cognoms, cara somrient i convicció absoluta quan afrontava qualsevol tipus de descens.
Els anys de la gran frustració
Les expectatives sobre el futur d’Estelle Alphand eren altíssimes. El 2013 ja va fer el debut a la copa del món, però el salt a l’elit no va ser tan fàcil com esperava. Va trigar més de dos anys a sumar els primers punts (acabar entre les 30 primeres), amb un 21è lloc a l’eslàlom d’Aspen. En paral·lel, companyes franceses que havien passat més desapercebudes en la seva joventut començaven a treure el cap. Romane Miradoli o Tiffany Gauthier, nascudes entre el 1993 i el 1994, van començar a oferir més bones prestacions que la perla del futur. I a l’equip B han sorgit un munt d’esquiadores nascudes entre el 1997 i el 1998 disposades a aprofitar de valent les seves participacions a la copa del món.
La temporada passada, la 2016/2017, Estelle Alphand es va desesperar del tot. Només va aconseguir puntuar en una sola ocasió (24è lloc a Semmering) i a la Copa d’Europa va decebre amb un únic podi com a resultat destacat. Els seus fluixos resultats van portar els responsables tècnics francesos a no oferir-li plaça ni a l’equip A ni a l’equip B dels gals. Un cop dur per a la campiona olímpica de la joventut del 2012 que, amb 22 anys, va decidir jugar fort a l’estiu i fer un salt endavant a través d’un camí peculiar.
Suècia, el punt de partida cap a l’èxit
Estelle Alphand va demanar a l’equip francès que la deixés sense llicència aquest estiu. Simultàniament, va fer ús de la doble nacionalitat que té des que va néixer (la seva mare, Anna-Karin, és sueca) per demanar plaça a l’equip nòrdic, que la va acceptar atès el seu potencial en categories inferiors. Un calendari concentrat principalment en la copa del món i en què el nou fitxatge suec havia de demostrar aviat el seu potencial per no perdre pistonada en un altre equip potent.
La gran dificultat de l’inici de temporada, per a Alphand, són els seus punts FIS. Aquest és el barem que utilitza la Copa del Món per decidir els dorsals de sortida de cada competició. I en l’esquí alpí, sortir amb un dorsal alt és sinònim, quasi sempre, de quedar-se fora dels punts. La neu empitjora, el traçat queda massa marcat, la pressió per entrar al top 30 és altíssima. És en aquest escenari complex, com a nouvinguda en un equip desconegut i amb la necessitat de millorar resultats, on Estelle Alphand està començat a demostrat tot el seu talent.
Després d’una pretemporada a Nova Zelanda on va arribar a guanyar alguna prova, la sueca va debutar al gegant de Solden amb un 14è lloc, el seu millor registre històric. Des d’aquell moment ha competit en sis proves més de la copa del món i ha acabat als punts en quatre ocasions. No només això: entremig, un triomf a la Copa d’Europa brillant a Noruega i l’eclosió definitiva aquests dos darrers dies a Lienz, a Àustria.
La més ràpida, molts anys més tard
El dia dels Sants Innocents Estelle Alphand partia amb un dorsal dolent. El número 47. Després de la primera baixada, la sueca va aconseguir colar-se als punts amb el 23è lloc. Ningú esperava, però, que en la segona mànega fos la més ràpida de totes. En un eslàlom en què hi havia la imparable Mikaela Shiffrin i especialistes com Vlhova, Hansdotter o Holdener. Un espectacle impressionant de precisió, velocitat i tècnica que la va conduir fins al 5è lloc. El dia següent, al gegant, va ser 15a.
Encara és molt d’hora per determinar fins a on arribarà la carrera d’Estelle Alphand. Les expectatives havien estat a punt d’ensorrar-la aquest passat estiu, però ha decidit triar un camí singular cap a l’èxit i el triomf en la segona mànega d’aquest dijous dispararà la seva moral. Que es prepari la copa del món, que la campiona olímpica de la joventut de 2012 ha recuperat la confiança i té ganes de demostar a tothom que és una autèntica Alphand.
