Toowoomba és una petita ciutat australiana de reminiscències colonials de l’interior de Queensland. Un topònim que ha travessat milers de quilòmetres fins a casa nostra a través de la mirada de Jo Nesbo en una de tantes peripècies de l’inspector Harry Hole a El rat-penat. És allà on van néixer Rachel i Natalie Grinham, dues de les jugadores que han brillat a l’elit de l’esquaix mundial en els darrers anys. Rachel, la gran, va arribar al número 1 del món el 2004 i va arribar a proclamar-se campiona del món el 2007 després de vèncer la seva germana a la final.
Els duels entre les Grinham van ser un clàssic de l’esquaix fins que la germana petita va anunciar la seva retirada ara fa tot just un any, el gener de 2017. Les dues van començar a jugar de ben petites, a la seva localitat natal, al Willows Squash and Fitness Centre de Noel Ziebel, l’home que els obria les portes de forma gratuïta per entrenar-hi i que va detectar el seu talent per aquest esport de raqueta. Quan tenia 16 anys Rachel es va proclamar campiona del món júnior i va garantir-se la porta d’accés a l’elit internacional. El 2002 van unir esforços per guanyar el campionat del món per equips i el bronze per parelles als Jocs de la Commonwealth, un títol que convertirien en or quatre anys després.
Dues germanes unides per l’esquaix
Seguint els passos de la seva germana gran, Natalie Grinham ràpidament va esdevenir una de les millors jugadores del món. Va arribar a ostentar el número 2 del rànquing mundial i va endur-se fins a cinc medalles d’or en campionats del món i en els Jocs de la Commonwealth. Només un, però, el va assolir en solitari. Va ser el gran triomf de la seva carrera i el va guanyar davant la seva germana. El dia de la seva retirada les paraules d’agraïment cap a la Rachel van sortir a raig:
El record d’aquella final de 2006 i d’aquella medalla d’or, però, són possibles gràcies al partit de semifinals que la petita de les Grinham va endur-se davant Nicol David. La victòria preferida de la seva carrera.
La bèstia negra de Natalie Grinham
La campiona dels Jocs de la Commonwealth de 2006 ja feia anys que vivia als Països Baixos, el país que va començar a defensar el 2009 després de casar-se amb el jugador holandès Tommy Berden. Grinham ja no va poder defensar el seu títol el 2010 ni el 2014 i va centrar esforços en aconseguir un triomf al mundial o bé a un dels quatre majors centrals de la temporada. La de Toowoomba es va retirar amb 21 títols absoluts, però cap d’ells, maluradament, va ser un dels més preuats. 5 finals als majors, 5 derrotes. 4 finals al mundial, 4 derrotes. La principal responsable de vetar el seu accés a la glòria va ser Nicol David.
David, nascuda a Penang (Malàisia) és, a grans trets, la millor jugadora de la història de l’esquaix. Començarà el 2018 al top 10 per 170è mes consecutiu. Són més de 14 anys seguits sense perdre pistonada al màxim nivell. Aquest és un dels múltiples rècords que ostenta l’asiàtica, la jugadora que va dominar el número 1 del món amb mà de ferro entre l’agost de 2006 i el setembre de 2015 i que acumula 8 títols mundials al seu palmarès.
36 enfrontaments, 29 derrotes
La relació entre Grinham i David també és històrica. És el duel més repetit en la història del PSA. 36 enfrontaments entre les dues amb domini clar de David, que s’ha imposat en 29 ocasions i que no va perdre cap dels partits d’aquesta rivalitat disputats entre el 2007 i el 2017. És a dir, Grinham només la va superar quan jugava amb els colors d’Austràlia i, majoritàriament, al principi de la seva carrera. David, per contra, es va endur les 7 grans finals que va disputar contra la de Toowoomba: 2 mundials, 1 obert britànic, 1 obert de Hong Kong, 1 obert de Malàisia i 2 clàssics de Qatar. També va vèncer als Jocs Mundials, una cita molt rellevant en el món de l’esquaix:
El triomf a la Commonwealth de 2006
Per tot plegat és fàcil entendre perquè Natalie Grinham recorda el partit de semifinals de la Commonwealth de 2006 com el moment més emotiu de la seva carrera. Aquell dia va ser capaç de guanyar l’asiàtica, la màxima favorita del torneig, i va aconseguir-ho després de perdre el primer i el tercer set. Una remuntada gestada des de la plena convicció en les seves possibilitats i amb l’esperança d’enfrontar-se amb la seva germana Rachel a la final. Un partidàs que va celebrar molt més que la medalla d’or final, que “ja teníem assegurada a casa nostra“.
Pocs mesos després Grinham i David es van tornar a enfrontar a la final del campionat del món. Per a alguns, el millor partit de la història de l’esquaix femení. La final es va decidir també amb cinc sets després de més d’una hora i mitja d’exigència física sobre la pista. Aquell dia, a Belfast, va ser l’australiana la que va començar guanyant el primer i el tercer set. I David qui, com quasi sempre, va acabar alçant el títol.
