31 de gener de 2020. Aquesta és la data que porta de corcoll a molts dels grans esportistes d’elit de Catalunya, que tenen només un mes per decidir si fixen la seva residència a Andorra per poder obtenir una plaça olímpica. Aquesta setmana el govern andorrà ha fet pública una nova llei que oferirà una via de nacionalització exprés a tots els esportistes d’elit que visquin al país quan comenci el mes de febrer. Fonts de l’executiu han explicat a La Fosbury que si es compleixen els terminis previstos els esportistes que s’acullin a la nova mesura rebran el passaport andorrà l’1 d’abril de 2020 i tindran l’oportunitat de fer el debut amb la selecció andorrana pràcticament quatre mesos abans de l’inici dels Jocs Olímpics.
L’objectiu del govern andorrà és, sens dubte, guanyar la primera medalla olímpica de la història, encara que no serà fàcil aconseguir-ho el proper estiu. Anatoli Bonamich, responsable de redactar la proposta, assegura que està pensada per assolir l’èxit a mig termini: “Als Jocs de 2020 no podrem comptar amb equips andorrans perquè no tindrem prou temps per guanyar la plaça en torneigs classificatoris, però estem convençuts que les nostres facilitats fiscals i l’aire pur dels Pirineus seran un efecte crida guanyador per configurar un gran equip de waterpolo, de bàsquet, d’handbol o d’hoquei herba per als Jocs de París 2024“.
Una de les conseqüències immediata del projecte olímpic andorrà és la necessitat de disposar d’instal·lacions d’alt rendiment. De fet, és una de les causes principals de la construcció de les noves instal·lacions a Naturlàndia i es preveu construir-ne dues més a Pas de la Casa i una altra a tocar del Llac d’Engolasters.
Marc Soler i Albert Ramos, amb la selecció andorrana
La mesura òbviament afectarà els esportistes catalans que ja són residents al país dels Pirineus. És el cas, per exemple, del vilanoví Marc Soler, que ja fa temps que estava al cas de la proposta i que havia demanat a la Federació Andorrana de Ciclisme que treballés discretament amb la UCI la possibilitat d’obtenir places olímpiques per a Tòquio 2020. Cal recordar que la UCI va fer públiques les quotes de participants per països i Andorra no hi tenia presència, però la residència al país de corredors com Egan Bernal o Julian Alaphilippe podria fer canviar d’opinió l’organisme mundial i obrir dues places per a la selecció andorrana per no generar un conflicte diplomàtic. Sigui com sigui, Marc Soler tindria un lloc assegurat a Tòquio i podria anar acompanyat del també resident Enric Mas, si el govern andorrà decideix nacionalitzar també els esportistes residents procedents de les Illes Balears.
Un altre dels esportistes que té intenció d’aprofitar la via andorrana és el tennista mataroní Albert Ramos, també amb residència a Andorra i que probablement seria l’únic representant andorrà a Tòquio 2020 en aquesta disciplina.
Joel González i Núria Vilarrubla, interessats
El doble medallista olímpic Joel González podria ser un dels esportistes que s’aculli ràpidament a la nova proposta del govern andorrà. González, que ha sigut un dels grans referents del taekwondo català i espanyol de la darrera dècada s’ha quedat sense plaça olímpica per l’enorme competència que hi ha en la seva categoria i ningú dubta que a Tòquio 2020 podria imposar la seva experiència i enfilar-se al podi. Ara com ara, la selecció andorrana és la millor opció que té al davant i és difícil que renunciï a disputar el que serien els seus darrers Jocs Olímpics.
Una altra esportista que està rumiant fer el canvi és Núria Vilarrubla, que viu a La Seu d’Urgell i que podria seguir mantenint les seves rutines d’entrenament com ja fa l’andorrana Mònica Dòria. Vilarrubla manté un frec a frec per obtenir la plaça olímpica en C1 amb Klara Olazábal i la via andorrana podria garantir el bitllet olímpic a les dues esportistes. Nedadores com Àfrica Zamorano o Marina Garcia, sense la marca exigida per la federació espanyola actualment, també es podrien plantejar fer el salt a Andorra durant el mes de gener per tenir més opcions de classificació per als Jocs durant el 2020.