El fals documental en una oficina ideat per Ricky Gervais des de la Gran Bretanya s’ha convertit en la seva versió estatunidenca en una de les sèries de comèdia de culte del segle XX.
Dunder Mifflin és una empresa inexistent coneguda per milions de persones arreu del món a través de The Office, una sèrie que entre 2005 i 2013 va emetre 201 episodis en la seva versió nord-americana i que malgrat el pas dels anys continua sent protagonista habitual en les interaccions de les xarxes socials gràcies a l’èxit irrefutable dels Gifs dels seus personatges. Una sèrie coral que ressegueix la vida dels treballadors d’oficina en forma de fals documental, de manera que constantment els protagonistes parlen a càmera.
Amb el personatge de Michael Scott (Steve Carrell) al capdavant, la vergonya aliena va ser el reclam inicial d’una sèrie que va saber construir històries de llarg recorregut i de més profunditat amb el pas de les temporades, especialment a través de la relació d’amor entre els personatges de la Pam i en Jim o d’en Dwight i l’Angela.
Com és habitual en aquest tipus de sèries en què a cada capítol la trama principal i la trama secundària poden ser tan disperses com esbojarrades, l’esport va tenir una presència habitual a The Office. En el tram final de la sèrie, de fet, un dels protagonistes tira endavant una empresa de màrqueting esportiu anomenada Athlead que esdevé una de les trames centrals de la novena temporada. A través d’Athlead, veiem en acció esportistes reals en pantalla tan estel·lars com Julius Erving jugant a bàsquet o el jugador de beisbol Ryan Howard inventant-se una pel·lícula de ciència ficció protagonitzada per ell. Athlead a banda, Aaron Rodgers també apareix a la darrera temporada de The Office deixant de banda la seva carrera en el futbol americà per exercir de jurat d’un concurs de talent musical.
El més habitual, però, són els gags esperpèntics.
L’esport, protagonista en moments claus
The Office no necessita estrelles per fer exercici i hi ha diversos capítols en què l’esport és protagonista central de la trama. Un dels més recordats, sens dubte, és l’obertura de la quarta temporada amb un doble capítol centrat en una cursa solidària de cinc quilòmetres que comença i acaba amb més d’una visita a l’hospital. Un de més primerenc arriba a la primera temporada, amb un partit de bàsquet entre els treballadors de l’oficina i del magatzem, ple d’estereotips racials, en què l’actor John Krasinski pot mostrar les seves habilitats reals en aquesta disciplina, que va practicar a l’institut amb excel·lents resultats. Un altre actor que aprofita la sèrie per mostrar les seves habilitats esportives és Steve Carrell, que en més d’un episodi el veiem dominar la pista d’hoquei sobre gel com ningú.
A The Office s’organitzen uns «Jocs Olímpics» a la segona temporada amb diverses proves a l’oficina per evitar fer feina, uns «Jocs de platja» al final de la tercera temporada que inclouen un combat de sumo per decidir el nou director, un gran duel de tennis de taula a la quarta temporada i un pícnic d’empresa per concloure la cinquena temporada en què un torneig de voleibol constata les habilitats de la Pam en aquesta disciplina. A més, convé recordar que el personatge d’en Dwight esdevé un expert karateka que acaba aconseguint el cinturó negre. D’exemples n’hi ha a cabassos, però, hi ha dos moments tan singulars que val la pena ressaltar.
Parkour, un esquetx delirant
Sovint les celebrades obertures de The Office són esquetxos curts autoconclusius en què la hilaritat, les bromes i l’absurditat guanyen terreny a la trama de la sèrie. La sisena temporada s’obre amb un d’aquests «cold open» que han quedat gravats a la retina de tothom. El «Parkour» de The Office és un vídeo viral que uneix en Michael, l’Andy i en Dwight fent parkour/el ridícul:
L’esport lògic de Dunder Mifflin
En el tram final de la sèrie, l’empresa organitza una competició d’avions de paper. Què hi pot haver més encertat que això en una empresa que es dedica a vendre i distribuir paper? És un punt de partida sensacional, i encara que la competició i la tensió narrativa que hi va associada no sigui res de l’altre món, és l’esport més adient de The Office.
En aquest capítol els treballadors de l’empresa són convidats a participar en una competició que acaba repartint un important premi econòmic per al guanyador. El fil dramàtic de la sèrie ens porta a centrar l’esdeveniment en la relació entre en Dwight i l’Angela, però la competició d’avions de paper no deixa de ser curiosa, amb desqualificacions per copiar l’avió de paper i uns quants llançaments prou dignes al camp creat per a l’ocasió al magatzem.
Si voleu saber tots els detalls de la competició, evidentment teniu la pàgina que us els explica. La final, marcada per la trama extraesportiva, la podeu veure aquí:
En el marc d’una comèdia, és evident que una competició d’avions de paper hi encaixa perfectament. Però… què passa al món real? Bé, Dunder Mifflin no es queda curta, sinó que senzillament només contempla una de les múltiples disciplines reglades de les competicions d’avions de paper.
Al capítol de The Office els treballadors han d’intentar llançar l’avió com més lluny millor, i aquesta és només una de les disciplines existents al campionat del món d’avions de paper nascut el 2006 i que s’ha popularitzat amb el patrocini de Red Bull fins al punt de comptar amb més 60.000 inscrits i 500 competicions arreu del món per intentar classificar-se per a la darrera edició del mundial celebrat el passat mes de maig a Àustria.
«Esportistes» procedents de 60 països diferent van competir a la cita que compta amb tres disciplines diferents. La de distància, en què el plusmarquista mundial actual té una marca superior als 77 metres i en què el guanyador del darrer mundial va assolir els 60 metres; la del vol més llarg, en què el guanyador de 2022 va arribar a mantenir l’avió de paper a l’aire més de 16 segons abans de tocar el terra; i la d’acrobàcies aèries, que és pura creativitat i en què els participants disposen d’un minut per impressionar el jurat amb elements extres permesos com les disfresses i en què va guanyar un professor de ciències sud-coreà amb un exercici ple d’elements màgics. El jurat, per cert, comptava entre altres noms estel·lars, amb la bicampiona olímpica en surf de neu en Big Air Anna Gasser.
Les normes, senzilles
Les competicions d’avions de paper triomfen i ho fan a partir d’una premissa bàsica: només es necessita un full de paper de mida A4 inferior als 100 grams, convertir-lo en un avió de paper sense trencar-lo, retallar-lo, grapar-lo o enganxar-lo a cap altre material (només es pot doblegar), i tenir l’habilitat de llançar-lo amb la millor tècnica i precisió possible, amb dos intents vàlids de llançament.
