· En aquesta tendència positiva cap a la igualtat, destaca l’augment del 4% de llicències femenines entre el 2019 i el 2022, la paritat en l’ús de les instal·lacions esportives i la majoria de dones en l’alt rendiment
La secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, Anna Caula i Paretas, i la directora executiva de l’Institut Català de les Dones (ICD), Èlia Soriano i Costa, han presidit avui la presentació del dossier ‘Dones i Esport Català 2023’, un document elaborat pel Govern que recull les dades sobre esport i activitat física més rellevants des de la mirada de gènere. Unes dades que mostren que “hem avançat en molts àmbits, però ens posa el repte d’accelerar els canvis, cosa que és a les nostres mans”, ha dit Anna Caula.
El dossier estadístic ha estat elaborat conjuntament per l’Observatori Català de l’Esport, adscrit a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), i l’Observatori de la Igualtat de Gènere, òrgan adscrit a l’Institut Català de les Dones. L’informe mostra les dades i les estadístiques desagregades segons gènere sobre hàbits esportius en la vida quotidiana, pràctica esportiva a nivell escolar i universitari, competició, espais esportius, formació en l’àmbit de l’esport i mercat de treball, per tal de comprendre millor la situació de les dones en l’esport i promoure el canvi per aconseguir la igualtat efectiva en aquest àmbit.
En un acte celebrat a l’INEFC Barcelona, davant la presència d’un centenar de clubs, federacions i representants de l’esport del país, Anna Caula, ha explicat que l’elaboració i presentació del dossier respon a la voluntat de “comprovar l’impacte que tenen les polítiques esportives en el sector”, i que el document exposa que “hem fet moltes coses, hem avançat en diversos àmbits, però queda feina per fer”. “Accelerar el canvi és a les nostres mans”, ha afegit.
✅En la majoria d’indicadors de l’estudi ‘Dones i Esport Català 2023’ es veu una tendència positiva cap a la paritat, però…
❕Encara que queda un llarg camí per recórrer, tal com queda demostrat amb aquesta dada sobre els càrrecs directius en federacions 👇#esportcat pic.twitter.com/SyuurvA5Vu
— Esports (@esportcat) December 13, 2023
Anna Caula ha destacat com a aspectes d’aquesta tendència positiva cap a la paritat l’augment del 4% de les llicències femenines entre el 2019 i el 2022, la paritat en l’ús de les instal·lacions esportives i la major presència de dones en l’alt rendiment. Cal, però, “canviar imaginaris i continuar generant referents i visibilitat, el principal objectiu que hem anat desplegant en la legislatura de l’esport femení” a través de diverses accions “noves i d’empoderament” i del suport econòmic encaminat al progrés de l’esport femení per avançar cap a la igualtat efectiva entre dones i homes en l’esport i l’activitat física.
Per la seva banda, Èlia Soriano, ha exposat que “presentem un treball d’alt valor afegit perquè s’ha realitzat en col·laboració dels dos observatoris, que posen en xarxa el coneixement expert en dos àmbits concrets que ens ajuda a comprovar que el valor social de l’esport no deixa de banda la perspectiva de gènere interseccional per treballar per a la igualtat”. “Aquest dossier és una eina que ens permet disposar de dades per avaluar l’impacte de les polítiques públiques i les relacions entre elles, i així capitalitzar l’impacte cap a una major transformació social que ens permet avançar cap a una societat realment igualitària”, ha conclòs.
Un futur en femení: el camí cap a la paritat
Anna Vilanova i Soler, directora de l’Observatori Català de l’Esport, i Clara Torras i Bozzo, coordinadora de l’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’ICD, han fet l’explicació tècnica de l’informe, que detalla la tendència positiva cap a la paritat –com en les llicències federatives o en la composició de les juntes directives de les federacions catalanes– i en alguns casos es constata que ja s’ha aconseguit. Per exemple, en els programes escolars del Govern (Pla Català d’Esport a l’Escola, amb un 48% de noies, i els Jocs Esportius Escolars de Catalunya, amb un 42%, en les formacions de l’Escola Catalana de l’Esport (44% de dones i 66% d’homes) o en el perfil dels professionals especialistes en psicologia de l’esport (43% de dones), entre d’altres.
Entrant en detall, l’estudi aporta xifres, com ara que el 73% dels homes i el 65% de les dones de Catalunya es consideren practicants, i que actualment les dones representen el 44% del total de persones inscrites en els serveis d’esport de les universitats catalanes. Pel que fa a les dones directives de les federacions catalanes, s’identifica una lenta tendència cap a la paritat: l’any 2022 hi havia 221 dones (24%) i 698 homes (76%).
D’altra banda, es produeix una lenta tendència cap a la paritat en el nombre de llicències en els últims setze anys. A Catalunya, l’any 2022 les federacions catalanes van emetre un total de 596.951 llicències federatives, de les quals el 27% són femenines i el 73% masculines. El nombre de dones considerades esportistes d’alt nivell ha superat el d’homes –fins a arribar al 52% l’any 2021– i el mateix ha ocorregut amb la participació als Jocs Olímpics d’estiu (edicions 2016 i 2020). No obstant, la proporció de dones en els Jocs Paralímpics d’estiu encara és molt inferior a la dels homes.
🏆L’estudi constata una lenta tendència cap a la paritat en el nombre de llicències en els últims setze anys:
🏀A Catalunya, l’any 2022, el 27% de llicències de federacions catalanes són femenines
🥇Les esportistes d’alt nivell superen els homes: un 52% l’any 2021 pic.twitter.com/IhNg3lY9PU
— Esports (@esportcat) December 13, 2023
Pel que fa a les formacions de l’àmbit de l’esport, la presència d’homes és més elevada que la de les dones (76% per un 24%) en el grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Quant al mercat de treball de l’esport, també és un àmbit masculinitzat. En tots els càrrecs analitzats la presència d’homes és superior a la de les dones entre les persones llicenciades i graduades en CAFE ocupades en el mercat de treball de l’esport (39% dones i 61% homes).
L’exjugadora de bàsquet Laia Palau ha estat l’encarregada de conduir un acte en el qual també s’ha dut a terme una taula rodona amb les periodistes esportives Begoña Villarrubia, de Mundo Deportivo; Anna Freixa, de La Xarxa TV, i el també periodista Alex Gozalbo, del diari ARA, que han analitzat com es tracta l’esport femení en els mitjans de comunicació.
Actuacions en la legislatura de l’esport femení
Un futur en femení és el repte que té la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física per poder gaudir d’un esport igualitari i sense estereotips. Des de l’univers Esportcat es potencien totes les accions i polítiques que promouen i fomenten l’esport femení per tal de motivar i incentivar a totes les persones, especialment a les dones, de no abandonar la pràctica esportiva i seguir uns hàbits de vida saludables.
Tal com ha explicat Anna Caula, el Govern ha exemplificat aquesta aposta per visibilitzar l’esport femení, generar referents i dotar-lo de més recursos amb actes reivindicatius com ‘Entre totes, tot’, a Tarragona, amb 4.000 persones el setembre de l’any passat al Palau d’Esports Catalunya; el congrés ‘La igualtat en joc’ a l’INEFC, la creació de l’espai lúdic esportiu ‘Totesport‘, on 10.000 nens i nenes gaudien el gener passat de l’esport amb les seves ídols (la segona edició tindrà lloc del 2 al 5 de gener); l’exposició ‘Jugo com una nena’ al Palau Robert, l’estiu passat, amb més de 51.000 visitants, la creació del còmic manga ‘No tinc nom’, així com accions de visibilització com el llibre ‘Superheroïnes’, 10 contes amb referents femenines escrit per 10 periodistes, i el programa de televisió ‘Una de les nostres’ .
El suport econòmic a l’esport femení ha estat més que notable en dos anys. S’ha passat de 750.000 euros a 3 milions el 2022 pels clubs –multiplicant per quatre els imports- i a 4,5 milions aquest 2023 –un 50% més-, uns ajuts que, amb especial atenció a l’esport femení, han permès millorar les condicions d’entrenament i competició, així com l’esport base de centenars de clubs a tot el país.
