La setmana màgica de Ricardo Ten

4 minuts de lectura

Entrevistem el ciclista paralímpic valencià, guanyador de sis medalles al Mundial la setmana passada i que acaba de penjar-se una nova medalla d’or a l’Europeu de Rotterdam

El ciclista valencià Ricardo Ten (Benimamet, 1975) ja suma 14 campionats mundials des que va aparcar la natació per pujar a la bici fa sis anys. Ten va patir un accident elèctric quan era un nen que li va suposar l’amputació dels braços i una cama, apassionat de l’esport des de sempre ara és un dels campions més destacats del panorama esportiu nacional.

El valencià s’ha proclamat campió del món i d’Europa de contrarellotge en una setmana. Ten va signar un Mundial de primera a Glasgow fa una setmana: en pista es va penjar l’or en scratch i òmnium, la plata en persecució tres quilòmetres i el bronze en la velocitat per equips. En carretera va afegir l’or en la prova contrarellotge i la plata en ruta. A l’Europeu que se celebra a Rotterdam aquest cap de setmana busca el doblet i de moment ja té el primer or al coll perquè ha tornat a guanyar la crono. A la Fosbury vam xerrar amb ell abans de sumar el primer or als Països Baixos per parlar del Mundial i de l’anècdota del rellotge de polsera que li van regalar com a premi.

Bona tarda Ricardo, com han anat els dies posteriors al Mundial?

Molt bé, estic molt content amb els resultats obtinguts al Mundial. Va ser un campionat molt especial perquè va ser un súper Mundial de ciclisme en què estaven presents totes les disciplines i va ser molt inclusiu perquè van incloure les proves de paraciclisme juntament amb les proves de ciclisme convencional sobretot a la pista. Hem competit en el mateix programa que el ciclisme en pista no adaptat i això suposa un pas de gegant per a la inclusió de l’esport paralímpic i si sumem la repercussió que ha tingut als resultats obtinguts he de reconèixer que estic molt content.

Vas guanyar sis medalles, resultats magnífics.

Ha estat molt especial, pel que et deia ara i perquè s’han celebrat en pocs dies el Mundial de ciclisme en ruta i el de pista, cosa que complicava la preparació perquè fer-ho alhora no és fàcil. Vaig centrar-me més en la carretera i sobretot en la crono, entrenant a Sierra Nevada durant un mes i estic molt sorprès amb els resultats de la pista perquè no la vaig trepitjar durant aquest mes i vaig obtenir la meva segona millor marca en persecució individual i la resta de resultats no els esperàvem.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Ricardo Ten (@pancraten)

Com vas començar a practicar esport?

Jo de petit practicava tota mena d’esport, però mai a nivell federat sinó amateur. Feia esport a l’escola, amb amics i va ser més tard quan començo a competir en natació i aleshores és quan comença la meva carrera com a esportista federat. Primer natació i després tennis taula, esquí alpí, ciclisme en pista i ciclisme en carretera. També he provat el triatló i m’encanta l’esport en general.

Per què decideixes canviar la natació pel ciclisme?

Després de la meva carrera com a nedador, després de cinc Jocs Paralímpics com la carrera de qualsevol esportista hi ha una corba ascendent i descendent en què després de 20 anys competint al màxim nivell decideixo que s’ha acabat aquesta etapa. La bicicleta no era una desconeguda per a mi perquè ja feia triatlons i era el meu mitjà de transport per la ciutat i decideixo provar la competició i m’hi adapto ràpidament. A més els bons resultats van acompanyar de seguida.

A Rotterdam l’objectiu és el doblet: contrarellotge i ruta.

Sí, però serà complicat perquè tot i ser un campionat d’Europa i que baixi una mica la participació respecte al Mundial hi ha rivals forts.


A Glasgow com a premi vas rebre un rellotge de polsera i les imatges s’han fet virals, com t’ho vas prendre?

Va ser curiós i divertit, un nedador txec es va posar en contacte amb mi per felicitar-me pels resultats i em va explicar que al seu país m’he fet famós, però no pels resultats esportius sinó per l’anècdota amb el rellotge i m’enviava un tuit en què s’explicava que havia succeït un desafortunat incident per part de l’organització perquè li havien regalat un rellotge de polsera a un esportista sense braços i a partir d’allà la notícia va saltant de país en país fins que arriba a Espanya i déu-n’hi-do la que s’ha muntat a les xarxes socials.

És el que passa amb les xarxes, que tothom dona la seva opinió sigui més o menys encertada, però a mi em sembla una anècdota graciosa. Els comentaris negatius no m’ofenen, faltaria més que per una ximpleria així ens ofenguéssim o ens preocupéssim.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Ricardo Ten (@pancraten)

L’any que ve hi ha els Jocs Paralímpics a París…

Ara mateix l’objectiu és el campionat d’Europa d’aquest cap de setmana i després descansaré i veure què fem amb els Jocs de París 2024. L’equip s’ha de classificar i després el seleccionador haurà de decidir a qui convoca. Espero que em respectin les lesions i les caigudes, cal anar a poc a poc.

Imatges cedides per Ricardo Ten