Deu equips disputaran la primera edició de la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes 3×3 que es posa en marxa aquest diumenge a les instal·lacions del Club Natació Terrassa
Aquesta temporada la Federació Catalana d’Esport Adaptat engega una nova competició, es tracta de la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes 3×3, la primera iniciativa de Lliga Autonòmica d’aquesta modalitat en tot l’Estat. Vuit clubs s’han inscrit en aquesta primera edició amb deu equips participants que estan dividits en dos grups de cinc equips. La primera fase jugaran tots contra tots en partits d’anada i tornada, els dos primers classificats de cada grup i el millor tercer disputaran la segona fase de la competició. Els equips participants són:
View this post on Instagram
El Comkedem és un club de Barcelona que treballa sobretot amb joves; el CB Roser és també de Barcelona, l’Unes–Globalbasket neix fruit de l’acord de col·laboració entre el Club Unes Sant Feliu – Barça i el Club Global Basket de Sabadell, el CE Costa Daurada és de Reus i l’Horitzó Sant Jordi és de Rubí. Podeu consultar el calendari complet en aquest enllaç. A la Fosbury hem parlat amb Sara Gutiérrez, directora tècnica de la FCEDF, i amb Ivan Bustos, jugador del Club FEM – Unió Esportiva Mataró per saber més coses de la competició.
Gutiérrez explica que la idea de fer un torneig 3×3 de bàsquet en cadira “sorgeix de la modalitat de 3×3 de bàsquet a peu dret. Està tenint molt bona acollida i és un format molt dinàmic a nivell de competició, amb partits ràpids i equips que necessiten menys jugadors. La temporada passada vam veure que les proves tenien bona acollida entre els clubs catalans i vam decidir engegar la primera lliga“. El fet que es necessitin menys jugadors és una de les claus. “Aquest any tenim equips nous que encara no tenen prou jugadors per fer el 5×5 de bàsquet convencional i el 3×3 és una manera de començar per a clubs amb menys jugadors, així es poden començar a rodar. Les bases de l’esport són les mateixes i creiem que d’aquesta manera també enganxarem més gent per crear nous equips de 5×5 l’any vinent“.
El format de competició és senzill: “la primera fase és de tots contra tots, anada i tornada i en funció d’aquests resultats farem una segona fase, en funció del nivell dels equips. La primera jornada serà diumenge 20 d’octubre i ajuntarem els dos grups. Jugaran cadascú en una pista, però així veiem de manera general el funcionament de la primera jornada i més endavant jugaran els equips de cada grup en una seu diferent“. La directora tècnica de la federació creu que l’evolució de l’esport adaptat és bona. “Cada vegada tenim més gent que vol participar en les competicions. La nostra idea és que els clubs esportius convencionals, siguin de l’esport que siguin generin un equip adaptat, és a dir que els clubs que participin en les nostres competicions no siguin només clubs d’esport adaptat. És la línia en què volem treballar“.
No obstant, existeixen barreres, una és el tema del material: “Les cadires de rodes tenen un cost elevat i trobar jugadors a vegades no és fàcil, però en general, la dinàmica és molt bona. Aquest any, en la Lliga 3×3, tenim equips nous que acaben de començar. La idea és donar-nos a conèixer i que cada vegada hi hagi més clubs que s’animin a tenir la secció adaptada“, acaba Gutiérrez.
Sara Gutiérrez: “Volem que els clubs, siguin de l’esport que siguin, generin equips d’esport adaptat. D’aquesta manera els clubs que participin en les nostres competicions no seran només d’esport adaptat”
Ivan Bustos, jugador del Club FEM – Unió Esportiva Mataró, va tenir una lesió medul·lar i va començar a practicar el bàsquet en cadira de rodes el novembre de 2023 amb el CB Roser perquè al maresme no hi havia cap equip, però el Club FEM i la Unió Esportiva Mataró van sumar forces i ara l’argentoní pot jugar a prop de casa. Bustos explica que el bàsquet 3×3 “permet a la gent que comença a practicar l’esport, jugar-lo en un espai més reduït i que sigui més senzill fotre-li canya al bàsquet en cadira de rodes perquè no calen tants jugadors i es pot créixer com a club de mica en mica. Ens permet poder competir en una lliga i no només entrenar. Les jornades com la de diumenge ens permeten poder anar a altres municipis i segur que això donarà visibilitat a l’esport adaptat“.
La diferència entre el 3×3 i el 5×5 és l’espai de joc i el nombre de jugadors: “al 5×5 hi ha 10 jugadors en pista sencera i es juga amb dues cistelles i al 3×3 som sis jugadors en mitja pista i guanya el primer que arriba a 21 punts, encara que a la Lliga catalana seran partits de deu minuts i per molt que un equip arribi a 21 punts es continuarà jugant fins que s’acabi el temps“. Quan se li pregunta què li aporta la pràctica d’aquesta disciplina el maresmenc narra com ha augmentat el seu estat de felicitat: “físicament i mentalment he millorat moltíssim perquè coneixes gent amb altres discapacitats i abans o després del partit podem prendre alguna cosa i xerrar del que ens ha passat als uns i els altres i penses que potser no estem tan malament. Quedar i socialitzar amb gent per compartir experiències ajuda molt a obrir-te per parlar de la discapacitat i el que comporta conviure amb ella“, aprofundeix.
Ivan Bustos: “Quedar i socialitzar amb gent per compartir experiències ajuda molt a obrir-te per parlar de la discapacitat i el que comporta conviure amb ella”
Bustos confessa que cada cop els costa més trobar jugadors “i això és bon senyal perquè vol dir que la gent té més consciència o que la medicina avança i, per tant, hi ha menys lesions medul·lars. Ens costa trobar jugadors, però és una gran notícia que anem progressant en aquest sentit“. El jugador del Club FEM – Unió Esportiva Mataró acaba amb aquesta afirmació: “segur que gaudirem molt d’aquesta nova Lliga Catalana de bàsquet 3×3 en cadira de rodes“.
Imatge de portada: FCEDF
