Aquest dissabte és un dia agredolç pels amants de la boxa i els esports de contacte. Loli “Sugar” Muñoz, una de les millors esportistes en boxa i campiona del món de kick-boxing, K1 y Full-contact, rep un homenatge dels seus companys després d’haver penjat els guants fa un mes als 39 anys. Darrera hi deixa un rècord de 12-17-3, amb 7 KO, i amb moltes d’aquestes derrotes degudes a decisions arbitrals polèmiques que li han privat d’aconseguir un millor resultat. Sigui com sigui, la seva marxa deixarà un buit a un esport, la boxa, que lluita per créixer.
Així, des del seu club, el KO Verdún, han organitzat per aquest dissabte 30 de gener una vetllada al CEM Bon Pastor amb 14 combats amateurs que han de servir per posar on es mereix una autèntica campiona que massa vegades ha hagut de lluitar sola a dalt del ring però, sobretot, a sota, enmig de la incomprensió i del poc suport dels mitjans. Com ella ens deia a l’entrevista que recuperem més avall, “Sempre la lliguen a la violència, a la gent de poca cultura, a la societat marginal“, i això l’ha marcat massa.
Potser és tard, però val la pena recordar a una de les que ha estat referent per a molts i moltes. Ella, la matemàtica, la funcionaria de presons, àrbitre de bàsquet i boxejadora. Una dona que ha lluitat en competició i fora d’ella per fer veure que podia amb tot. I ho ha aconseguit demostrar tot i que, massa cops, li han robat el somni que tocava amb els dits.
Des de La Fosbury li retem el nostre homenatge recuperant l’entrevista que vam publicar al número 5 de la revista.
“He disputat 8 mundials i me’ls han robat tots 8”
Loly Sugar, la boxejadora funcionària de presons
A Can Brians és la funcionària de presons Loly Muñoz. Al ring és Loly Sugar. I imposa i es fa respectar a tots dos àmbits. Estem parlant de l’exponent més important d’un món, en de la boxa femenina, que navega a casa nostra en un mar d’estigmes, incomprensions i etiquetes que la Loly se’n cuida durant l’entrevista d’anar colpejant com si fos un rival. Estem parlant d’una boxejadra que va iniciar-se tard en l’esport però que ha arribat a base d’esforç i molta passió competitiva a disputar fins a 8 mundials. Sempre ha hagut de viatjar per disputar-los i sempre n’ha tornat derrotada i amb la sensació ha explicitada que li havien robat el títol.
Qui és Loly Sugar i per què aquest nom?
Sóc una practicant de boxa que s’estima aquest esport. Sóc una persona com qualsevol altre, treballadora, que treballa de funcionària de presons i que pot gaudir de la seva gran passió. El sobrenom és perquè m’encanten les llaminadures i quan vaig haver d’escollir m’agradava com sonava tot i que al ring no sóc gaire dolça (riu).
La boxa és violenta?
Malauradament la boxa arrossega molt estereotips. Sempre la lliguen a la violència, a la gent de poca cultura, a la societat marginal i no. La boxa és un esport com pot ser qualsevol altre amb gent de tota mena que li agrada. Gent que té estudis i gent que no, gent violenta i gent que no, gent marginada i gent que no. I jo sóc la pràctica d’aquesta teoria.
Ets boxejadora, àrbitre de boxa, matemàtica i funcionària de presons.
No conec cap altre cas que reuneixi totes aquestes característiques. No hi ha cap altre boxejador matemàtic, però sí molta gent amb altres carreres que li agrada l’esport i entre ells la boxa. Hi ha gent que li agrada el futbol, el bàsquet… a mi la boxa. La vida et fa fer uns passos segons les teves preferències i a mi em va dur a la boxa.
Com es decideix un dia ser boxejadora?
Des de petita m’agradava molt l’esport i el practicava i quan veia Karate m’agradava la lluita. A casa meva, com en moltes altres cases, potser hi havia la mentalitat que aquests esports “eren de nens”, com deu passar a moltes cases. No va ser fins que no vaig ser més gran, amb 19 anys, que em vaig apuntar a fer kick boxing, full contact i d’aquí la boxa.
Molts pares no volen que la seva filla faci boxa, per tant.
No pot ser que uns pares creguin que és correcte practicar taekwondo o karate o judo i perquè és bo i en canvi creguin que la boxa és dolenta. Hi ha la boxa escolar que és bàsicament educativa. Se’ls va fer aprendre i cada cop hi ha més gimnasos amb boxa específica per infants, sense cops al cap. Em sembla important que el nostre esport busqui les vies de treure’s aquestes males etiquetes promocionant una disciplina com pot ser aquesta, en què es tracta d’anar fent boxa, esquivant els cops de puny i atacant tu. Quan els nens juguen a futbol també corren risc de rebre un cop al cap, tots els esports tenen risc.
Ser boxejadora és més difícil que ser boxejador?
Sí. Ser boxejadora està més mal pagat que ser boxejador. A Espanya tant homes com dones és molt difícil viure’n. La gent no va a les vetllades, no hi ha seguiment, els mitjans clàssics no et fan cas, no en tenim d’específics… Hi ha països com Alemanya o Estats Units on el boxejador professional en pot viure i allà la dona ja cobra molt menys. A més quan volem ser mares hem de parar en la nostra carrera i tornar a començar. La dona està marginada econòmicament en la boxa.
De qui és culpa que no se segueixi més aquest esport?
És culpa de tothom. Les televisions no retransmeten boxa quasi mai i la prohibeixen en segons quin horari, la política perquè l’ha catalogat com un esport que genera violència i marginació i nosaltres mateixos que no volem pagar l’entrada a un combat. Tots tenim la culpa que la boxa no reaccioni i és un peix que es mossega la cua. La boxa és com el cinema, que cada cop genera menys per culpa dels mateixos ciutadans que diuen que se l’estimen.
Si tornessis a ser jove, tornaries a ser boxejadora?
Voldria començar abans. Si jo hagués començat abans potser hauria anat més lluny. Jo porto molts anys i penso seguir boxejant mentre el cos em respongui. Vaig seguint any a any amb la il·lusió que algun dia pugui ser campiona.
No haver guanyat cap Mundial és una espina clavada?
Jo he disputat vuit mundials i considero que me’ls han robat tots vuit. Els vídeos ho demostren. Està clar que tinc una espina clavada i voldria que un jutge per fi m’alcés la mà. A mi m’agrada pujar al ring i practicar el meu esport encara que perdi un mundial perquè no es disputa al meu país.
