Del 2 al 8 de setembre l’ex república soviètica és l’escenari de la tercera edició dels Jocs dels pobles nòmades que aplegaran uns 3.000 esportistes procedents de 77 països diferents per omplir de talent les 37 proves del programa esportiu. Un programa que és un farcit de disciplines singulars on predominen disciplines de caça (tir amb arc, caça amb animals), de curses de cavalls, de lluita i jocs diversos. Un campionat per posar en valor la tradició esportiva i cultural de les tribus nòmades del segle XXI, amb molta presència l’Àsia Central i també en altres indrets del món.
Uns Jocs molt potents i que s’escapen del programa al que estem avesats habitualment i on descobrim algunes modalitats certament curioses. Una d’elles és l’Er Enish, conegut també amb el nom d’Oodarysh: un esport de lluita que es practica dalt del cavall, fent valer la llarga tradició eqüestre del Kirguizistan, l’únic país del món on aquesta disciplina té un nombre de practicants reconegut. Una forma tradicional de lluita que representa la fortalesa i la destresa del guerrer.
Com funciona l’esport?
L’Er Enish ja no és l’esport brutal que tenia com a únic objectiu derrotar l’oponent amb qualsevol acció agressiva. A dia d’avui es practica en un terreny pla, en una zona circular marcada a terra. Els lluitadors van nus de cintura cap amunt i vesteixen amb pantalons de teixit resistent i botes per poder manar el cavall. Els genets porten una espècie de corretges lligades a la cintura i una bufanda lligada al cap. A la mà o a la boca, la tradicional “kamcha”, un element fàcil de distingir gràficament.
El procediment és molt senzill: els dos lluitadors s’endinsen al centre dalt del seu cavall i l’àrbitre, que també munta a cavall, dona el tret de sortida a la batalla. Guanyarà qui aconsegueixi agafar el seu opositor i provoqui que qualsevol part del seu cos toqui el terra. Els moviments dalt del cavall han de ser precisos per no sortir del cercle i per evitar que l’animal prengui mal en la batalla, fet que està penalitzat. Això sí, en la modalitat més competitiva del joc les regles funcionen per punts i són força més complexes.
La normativa la marca la Federació Mundial Er Enish i és la que s’utilitza, per exemple, als Jocs Nòmades Mundials. Hi ha un temps marcat d’entrada (normalment, 6 minuts de combat) que pot perllongar-se si un dels lluitadors pateix una ferida, ja que l’esport concedeix un temps de recuperació de 2 minuts al lluitador per curar-se i reprendre el combat. Si algun dels dos (o dels equips, ja que també existeix la versió col·lectiva d’aquesta lluita, amb 5 genets per banda) arriba als 10 punts, s’acaba el joc i guanya la batalla. Si no, guanya qui acumula més punts al final del temps reglamentari.
Com s’aconsegueixen els punts?
Hi ha moltes maneres de puntuar, però totes elles requereixen destresa i força a parts iguals. Les repassem a continuació:
4 punts
Si un lluitador fa que el seu oponent caigui del cavall. És la jugada més buscada durant el combat, per la seva espectacularitat i perquè la moral del contrincant cau en picat.
2 punts
Si un lluitador aconsegueix desequilibrar el seu oponent i aquest s’ha d’agafar al seu cavall per no caure.
Si un lluitador aconsegueix mantenir durant uns segons la mà del seu oponent darrere la seva esquena.
1 punt
Si un lluitador aconsegueix mantenir-se dalt del cavall de l’oponent durant 3 segons, guanya un punt.
Si un lluitador manté agafat el seu rival durant 3 segons, guanya un punt.
Si un lluitador agafa les regnes del cavall rival, és amonestat i el contrincant guanya un punt
Si un lluitador renuncia al combat, l’àrbitre el pot amonestar amb una espècie de “passivitat” i el contrincant guanya un punt.
