Els Jocs Olímpics de Manu Ginóbili Manudona ha anunciat aquesta setmana la seva retirada. Considerat el millor jugador de bàsquet llatinoamericà de tots els temps, als Jocs d’Atenes de 2004 va enlairar l’Argentina al lloc més alt

La temporada 2000/01 Emanuel David Ginóbili va fer el gran salt. Aquell any i sota les orders d’Ettore Messina, la Kinder de Bolonya es proclamava campiona de l’Eurolliga amb l’escorta de Bahía Blanca com a jugador destacat. Aleshores, Ginóbili ja havia estat seleccionat pels San Antonio Spurs al Draft, i aquella victòria davant el Taugrés Vitoria l’enviaria definitivament cap a l’NBA.

En el seu primer any a la gran lliga, els de Texas s’alçaven amb l’anell i Ginóbili feia un pas més en la seva consagració. El 2004, la Generación Dorada guanyava l’or a Atenes i Manu, amb 27 anys, esdevenia el segon jugador de la història en guanyar Eurolliga, NBA i or olímpic (després de Bill Bradley).

Un inici que ho marcaria tot

La selecció argentina que es presentava als Jocs d’Atenes era una de les grans favorites. A part de Ginóbili, els Oberto, Scola, Noccioni, Montecchia o Pepe Sánchez formaven un planter replet de talent i amb un formidable esperit d’equip.

Aquella selecció ja havia donat mostres del que era capaç el 2002, als Mundials disputat a Indianàpolis. Allà, van ser els primers en derrotar la selecció dels Estats Units des que aquesta està formada per jugadors de l’NBA (87-80 en partit de fase de grups). Els argentins van quedar-se a les portes de la victòria i van perdre la final davant la totpoderosa Iugoslàvia en un partit en el qual Ginóbili va jugar lesionat.

Arribats a Atenes, el primer partit del torneig els deparava la gran revenja, doncs el rival seria Sèrbia i Montenegro.  Quan restaven 15 segons pel final, els balcànics guanyaven 78-81.

El que passaria en aquells quinze segons molt probablement expliqui l’èxit final de la Generación Dorada, i de pas el fatal declivi de serbo/montenegrins. Primerament Ginóbili va forçar un 2+1 per igualar el partit; tot seguit, la falta personal forçada pels argentins només va ser aprofitada per Tomasevic per posar-se 81-82. Amb només 3,8 segons de jugada, la pilota va arribar de nou per a un Manu que anotava el 83-82 en una posició inversemblant.

La nova victòria davant els Estats Units

Els nord-americans, com sempre, arribaven com a grans favorits a Atenes. Al cap i a la fi, havien guanyat 12 dels 15 ors en la competició olímpica de bàsquet masculí fins aleshores, i es presentaven amb un equipàs: comandats per Larry Brown i Grech Popovich a la banqueta i estrelles com LeBron James, Tim Duncan, Allen Iverson o Carmelo Anthony al parquet.

Als quarts de final, els Estats Units guanyaven amb dificultats l’Espanya de Gasol, Navarro i Calderón. Mentrestant, l’albiceleste donava un nou cop sobre la taula i s’imposava a l’amfitriona en un duríssim partit.

Les semifinals emparellaven Itàlia i Lituània per un costat, l’Argentina i els Estats Units per un altre. En un partit arbitrat per l’asturià Vicente Bultó, els argentins van ballar el seu millor tango: podríem destacar l’actuació sobèrbia de Ginóbili amb 29 punts, però seria injust no centrar-nos en l’actuació coral d’un equip que va destrossar els hereus del Dream Team, arribant a tenir un +16 al final del tercer període.

argentina_estadosunidos

L’or olímpic

Després de vèncer l’amfitriona (Grècia) i la gran favorita (Estats Units), els argentins eren considerats com als més probables vencedors d’una final que disputarien davant Itàlia, tot i que els transalpins els havien vençut en el partit que els enfrontà en la fase inicial dels Jocs.

La superioritat física i moral de la albiceleste es confirmà des de l’inici, i tot i que els italians es van arribar a posar per davant a l’electrònic durant el tercer període (54-53), els últims minuts van ser un autèntic recital de bàsquet d’una Argentina que comandada per uns excelsos Ginóbili i Scola (l’altre gran jugador del torneig, Oberto, es va perdre la final), infligia un contundent parcial de 15-31 per portar l’or olímpic en bàsquet masculí per primer (i fins ara únic) cop a Llatinoamèrica.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU