Quan s’acosta l’inici d’una nova temporada, que en la majoria de casos d’aparella en el calendari amb el crus escolar, cal tramitar les noves llicències federatives del curs 2019-20. És un pas estipulat i mecanitzat segons federacions però comú en tots els esports. I que representa un biaix legalment requerit per a l’autorització, en sí, de la pròpia pràctica esportiva. Fer esport sense llicència és negligent des d’un punt de vista de seguretat i il·legal des del punt de vista federatiu.
Certificat professional
Setembre és temps de pre-temporada. De càrrega física. D’hores extres. De posta a punt. Però també és el període límit perquè els esportistes aconsegueixin el certificat mèdic que els valori l’aptitud per poder fer esport, i l’ha d’expedir un professional especialista en Medicina de l’Esport. A més, és recomanable que es faci en centres acreditats i amb garantia de seguretat.
Imprescindible i complet
En la majoria de disciplines, el reconeixement mèdic és un exàmen amb un alt índex d’aprovats però que, també, ha fet que setembre hagi estat el punt final d’algunes trajectòries. Els objectius d’aquest reconeixement medico-esportiu són, tal com defineix una circular de la Federació de Bàsquet “valorar l’estat de salut general i la condició física, detectar possibles patologies que incapacitin o limitin la pràctica esportiva i valorar alteracions morfofuncionals que puguin augmentar el risc de lesió”.
Què em faran? Per sort les imatges dels millors atletes passant reconeixements similars fan quotidiana aquesta prova. Perquè un examen mèdic sigui complet, aquest ha de comptar amb l’elaboració de l’anamnesi (historial de malalties, antecedents familiars i propis), proves i exploracions amb aparells i una prova d’esforç. També s’ha de concloure amb unes pautes sobre hàbits nutricionals i esportius.
