Autor: Roger Castillo
1. Chris Froome
Dominant. Vestit de groc ja a Huy, va acabar la primera setmana amb més d’un minut de marge sobre la resta de favorits. Amb un atac incomprensiblement devastador a La Pierre de Saint Martin va sentenciar el Tour. Després ha respost atacs de rivals menors amb suficiència, ha lluitat i guanyat el mallot de muntanya i ha sabut regular forces al tram final dels Alps. Ens ha convertit en experts en potenciòmetres i watts. Té mèrit. Prim-quasi-esquelètic, ha rebut insults dels aficionats.
2. Peter Sagan
Generós. El ja clàssic mallot verd (4 tours, 4 triomfs a la regularitat) manté la tradició de no guanyar etapes. 5 segons llocs i 6 places més entre els 5 primers d’etapa demostren el tour excepcional de l’eslovac. Reiterem: 21 etapes, 11 places d’honor. Condemnat a la riota general, Sagan ha treballat per Contador, s’ha implicat en fugues, en esprints puntuables i fins i tot a la muntanya. Un dia no podrà més i llavors ho guanyarà tot. El seu descens cap a Gap ja és patrimoni de la humanitat.
3. Nairo Quintana
Dièsel. El colombià s’ha estancat al Tour: ha tornat a quedar segon darrere Froome (2013), però aquest cop sense el mallot de muntanya i sense victòria d’etapa. Quintana va sortir escaldat de la primera setmana (2 minuts perduts) i de La Pierre de Saint Martin. Després ho ha intentat sense equip i sense gaire esma, fins als darrers dos dies. Ha perdut una ocasió d’or: quan torni la contrarellotge, ho tindrà molt més complicat.
4. André Greipel
Colós. L’alemany guanya etapes a totes les grans voltes en què participa des de 2008. Al Tour, acumula 5 edicions consecutives amb triomfs. Aquest any ha estat el millor esprinter (4 victòries) per davant de Sagan, Cavendish i els esgotats post-primaverals Kristoff i Degenkolb. Sense Kittel, Greipel ha completat el seu millor Tour.
5. Vincenzo Nibali
Agitador. L’italià ha estat molt lluny de reeditar el mallot groc de l’any passat. Just de forces, va perdre totes les opcions a La Pierre de Saint Martin. Però ha atacat al pavé, pujant i baixant, i això és impagable. Per qualitat i ambició, mereixia lluitar el podi. L’Astana ha convertit l’absolutisme del Giro en un tour indecentment fluix. Canvi brutal en només 2 mesos.
6. Alejandro Valverde
Feliç. Ha complert el somni de la seva vida, que sembla que no és guanyar un monument, ni una vuelta ni etapes a dojo (tot plegat forma part del seu palmarès). És un podi a París, suat, patit i defensat en un equip més que conservador. La seva tasca era treballar per Quintana. La Croix de Fer a banda, Valverde ha treballat pel seu podi. Merescut, ha estat l’únic capaç d’acabar entre els 4 magnífics.
7. Romain Bardet
Lluitador. Amb 2 etapes en va tenir prou per entendre que aquest tour li quedaria molt gros. Desaparegut en combat la primera setmana, va començar a animar-se als Pirineus, va destacar al Massís Central i va superar la decepció de Cummings amb victòria d’etapa als Alps. Acaba al top10 de la general després d’entrar a moltes fugues. El primer francès i premi a la combativitat. Merescut.
8. Thibaut Pinot
Desesperat. Va brillar a la contrarellotge inicial i va començar a encadenar punxades i decepcions des dels pavés fins les primeres ascensions del Tour. Exasperat amb tothom, va convertir les expectatives inicials de podi en una batalla incansable a les muntanyes del Massís Central i dels Alps. El triomf d’Alpe d’Huez dignifica el francès i la muntanya. Pujant és un espectacle. Baixant, ha tornat a tenir problemes.
9. Joaquim Rodríguez
Sorprenent. Deia que anava al Tour a lluitar pel podi i en surt amb dues victòries d’etapa precioses i una lluita constant pel mallot de muntanya. El Purito va guanyar a casa (Mur d’Huy) i es va desentendre de la carrera a la contrarellotge per equips. A Plateau de Beille va aconseguir el millor triomf de la seva carrera (atac de lluny, senyors!) i després ha ofert tan espectacle com ha pogut.
10. Tony Martin
Accelerat. Una caiguda el va deixar fora del Tour quan duia el mallot groc i havia aconseguit una victòria d’etapa al seu estil, plantant batalla a tot un gran grup pre-esprint. Tot ho va fer ràpid, també lamentar la derrota a la contrarellotge inicial i deixar escapar el mallot groc per culpa de Cavendish. Stybar va fer de Martin el dia de la seva caiguda. L’Etix, després, desaparegut.
11. Tejay Van Garderen
Conservador. L’americà va creure en el podi fins l’arribada dels Alps, en què una baixada física de dimensions gegantines el va obligar a abandonar. Van Garderen va sortir fort de la primera setmana i de mica en mica va anar perdent pes i temps respecte als altres rivals. No hauria arribat dalt del podi a París. Mai ataca, el Tour el continuarà esperant.
12. Alberto Contador
Cansat. L’esforç del Giro li ha passat factura. En cap moment ha estat capaç de ser protagonista i ha acabat cinquè, molt lluny dels millors. Ho ha intentat sense forces i amb un equip estrany (Sagan ha fet més feina que el guanyador d’etapa Majka). Una punxada/caiguda camí de Pra-Loup el va acabar de rematar. Diu que va camí de la retirada l’any vinent.
13. Rohan Dennis
Veloç. El millor contrarellotgista d’aquest tour ha estat el jove australià, victoriós a la primera etapa i també en l’estranyíssima contrarellotge per equips (Ep! Una salutació per a l’Orica). Dennis ha brillat allà on ho havia de fer i després ha desaparegut del Tour. Ha generat moltes ganes de veure’l en una contrarellotge llarga davant Martin, Cancellara i el malaurat Dumoulin.
14. Alexis Vuillermoz
Clàssicoman. El francès va alegrar el país amfitrió amb una bona pujada al Mur d’Huy i amb una victòria al Mur de Bretanya després d’atacar Froome en 3 ocasions diferents. Sembla tenir cames per jugar-se una clàssica de les Ardenes amb Alaphillippe el dia que Valverde i Purito deixin espai als joves.
15. Tony Gallopin
Il·lusionant. Durant les dues primeres setmanes es va convertir en el millor francès de la prova després d’una excel·lent primera setmana i demostrar molt bones prestacions a les ascensions dels Pirineus. El Tour se li ha fet etern i després d’ensorrar-se a la general ha arribat a provar una fuga en els darrers dies de competició. Si recupera bé, candidat a tornar a guanyar la Klasikoa.
16. Pierre Rolland
Recuperat. Torna a fer un top 10 al Tour i ho fa brillant a les millors ascensions de la ronda francesa després de perdre qualsevol esperança els primers dies: en 4 etapes ja acumulava un retard de 10 minuts. Però Rolland ha demostrat caràcter i qualitat i s’ha implicat en nombroses fugues fins a assolir la desena plaça a la general. Mort l’europcar, brillarà allà on vagi.
17. Geraint Thomas
Increïble. L’Sky va brillar de la mà de Froome i del sorprenent Thomas, un heroi de la primavera que va completar ascensions impecables als Pirineus i va somiar, fins i tot, amb el podi al Tour. Als Alps es va ensorrar en una sola etapa perdent 22 minuts i va desconnectar definitivament. Esperem que no valverdegi d’ara en endavant i se centri en les clàssiques. Allà és una joia.
18. Daniel Teklehaimanot
Insistent. L’eritreu ha estat un dels grans noms del Qhubeka, un equip debutant que ha destacat en tot moment. Teklehaimanot es va fer famós portant el mallot de muntanya però no ha deixat d’escapar-se i ser protagonista. Caldrà veure si en els seus anys de maduresa serà capaç de donar un pas endavant. En tot cas, el seu company Meintjes estem convençuts que ho aconseguirà.
19. Simon Geschke
Barbut. Com que no hi ha gaire barba al món ciclista (Wiggins fins i tot se la treu per fer el rècord de l’hora!), cal destacar-la. El hipster del giant va guanyar després de provar-ho en 3 ocasions més a Pra-Loup. Una victòria excel·lent, demostrant talent a la muntanya. Homenatge a Barta, Perichon, Jungels, Sicard, Quemeneur, De Gendt o Pawels, els que sempre ho proven. Gràcies.
20. Dan Martin
Decebedor. 2 segons llocs i un altre intent de victòria d’etapa no són suficients per a algú com l’irlandès, que com Talansky sempre considera que té condicions per brillar més. Formen part del capítol de decepcions, amb els germans Yates, Demare, Peraud, Kreuziger, Kelderman, Arredondo i, especialment, Kwiatkowski.
* Diu la llegenda (i la classificació final) que Haimar Zubeldia ha disputat les 21 etapes del Tour de França 2015. Jutgeu-ho vosaltres mateixos.
