La ciutat de Tarragona i, sobretot, el barri del Serrallo va acollir el passat cap de setmana la quinzena edició del Torneig Casteller de Futbol Sala, una cita que amb tres lustres s’ha convertit en un esdeveniment esportiu d’evident requesta, fins al punt de congregar més de 1.500 persones. La competició, popularment coneguda com “l’Intercasteller” és una altra mostra més de cita festiva amb l’esport de pretext, a l’estil de –salvant-ne les distàncies– els tornejos internacionals d’alguns esports, amb el famós Salou Fest al capdavant. La principal diferència, però, és que en aquesta ocasió els qui s’ajunten per fer molta festa i una mica d’esport no són estrangers remots atrets pel sol o la costa sinó castellers de totes les colles que aparquen la faixa i la camisa i es concentren, per dos dies, en el futbol sala.
Més de 1.500 persones es miraven, diumenge a quarts de dues, un partit de futbol sala entre els jugadors dels Castellers de Vilafranca i la Vella de Valls, que guanyaven els primers per 2 gols a 1. Abans, les mateixes grades plenes, seguien el partit del tercer i quart lloc de la competició, que Sants guanyava als Minyons de Terrassa. No deixa de ser curiosa la dada que les tres colles dominadores de la temporada castellera de l’any passat també estiguin entre les quatre millors quan juguen a futbol. Però a l’Intercasteller el futbol és important de forma relativa. És més l’excusa que no pas la motivació d’una congregació de castellers tan alta durant dos dies en ciutats alternes.
Un invent que ha crescut
L’Intercasteller va néixer fa 15 anys a Igualada pensat com una competició amistosa entre colles, que propiciés un contacte i coneixença entre elles més enllà de les places. Una descontextualització lúdica i esportiva, podria dir-se. Hi ha qui diu que aquell esperit s’ha pervertit, qui troba a faltar aquell joc més digne de dir-se patxanga que no pas futsal de les primeres edicions. Com en tot, la competició ha crescut i la criatura ha esdevingut un esdeveniment de primera magnitud que suposa un repte organitzatiu important per la colla que cada any s’ofereix a organitzar l’edició, alhora que un impacte econòmic evident per la ciutat que l’acull. L’any que ve, ja se sap, seran els Margeners de Guissona els encarregats de fer d’amfitrions de la competició.
Esportivament, la competició s’estructura en 8 grups de 4 equips, un per colla. N’hi participen 32 però en queden encara més fora, ja que actualment les agrupacions repartides pel territori superen la vuitantena de plenament actives. Les colles que queden fora a vegades igualment van a la cita. La festa i el bon ambient bé valen el viatge. Els equips d’una quinzena de jugadors per colla juguen fase de grups el dissabte al matí i el migdia i a partir de llavors el quadre de competició es divideix. Se segueix jugant la tarda de dissabte dos partits més i el matí de diumenge, entre lleganyes i ressaca fins que les dues finals acaben el torneig, al final del qual hi ha una classificació en què bona part dels equips tant els fa la posició en què queden.
[youtube id=”TnyMErEOYDI”]
El nivell dels equips més competitius també ha crescut amb els anys i, amb bona lògica, els jugadors que normalment juguen a futbol sala o 11 copen bona part dels minuts dels millors equips. L’esperit inicial es manté, però, amb la naturalesa mixta obligada dels equips –almenys un jugador de cada sexe tota l’estona a la pista– i amb un ambient descaradament festiu, sobretot, en la part baixa del quadre i en augment amb el pas de les hores. Perquè per alguna cosa sembla el Salou Fest.
Molta festa
32 equips de 15 jugadors no donen 1.500 persones –que se superen– ni molt menys. La pràctica majoria dels que es mouen per les pistes del torneig –que requereix d’una infraestructura important, tant en instal·lacions esportives com complementàries per dormir, fer els àpats o la festa conjunta– formen part d’un concepte, el d’afició, que desenvolupen sense cap tipus de límit ni complexe. En el que hi entra gent de totes les edats i fins i tot canalla. Són habituals els grups disfressats, els tambors, els altaveus, les banderes i càntics i al voltant de les pistes en cap moment hi falta alcohol. Pràcticament cada pista té un bar al costat. I la moderació preceptiva és la gran absent.
A mesura que avança el dissabte, sobretot quan es fa fosc, apareix el Salou Fest genuïnament català. Els diferents grups es relacionen, hi ha molta denominada “vida social” i quan es deixa de jugar a futbol sala serà moment d’un sopar de família, d’una festa que el passat dissabte va programar un concert de Pirat’s Sound Sistema que va reunir més de 2.000 persones i tot el que es vulgui allargar en les discoteques més properes. Bona part dels assistents dormen junts en un dels pavellons. De descansar es descansa poc.
