Autor: Jordi Caixàs
Ja està en marxa l’Open Britànic de Golf i aquest any torna a casa. Els millors golfistes del planeta es donen cita en el camp més antic del món del 12 al 19 de Juliol per guanyar, no només el premi en metàl·lic que no és poc, sinó per emportar-se el torneig més prestigiós d’Europa i un dels més importants del món. Per als que no entenguin massa de golf, el British Open pot semblar un torneig més del calendari, però no per als golfistes professionals. És consagrar-se al món del golf. En el seu moment se’l van emportar Tiger Woods, Nick Faldo o Severiano Ballesteros, entre d’altres. El van guanyar, no en un camp qualsevol sinó a Saint Andrews. Ara no són famosos sinó llegenda.
The Open Championship o simplement The Open. No cal especificar d’on és perquè ja tothom ho hauria de saber. És el torneig de golf més antic del món i després van venir els altres. Per tant, és l’original. Els altres “opens” ja s’especificaran d’on són. Així és la seva filosofia. Molt britànica, per cert. Es va començar a jugar a 1860 i fins avui, que s’està jugant l’edició número 144.
Com en el tennis, al golf hi ha 4 tornejos grans anomenats Gran Slam. En l’esport de la raqueta, els quatre campionats es juguen en països diferents, mentre que en el golf no és així. De fet, l’únic europeu és el The Open, la resta es juga a Estats Units, són el Masters d’Augusta, el US Open i el PGA Championship. El British Open és el tercer de la temporada i l’únic que es juga al vell continent.
Si el The Open ja és especial per si mateix, aquest any encara ho és més perquè es juga al bressol del golf. A Saint Andrews. El torneig va rotant cada any per l’illa de Gran Bretanya amb una sola excepció que va ser el 1951 quan es va jugar al Royal Portrush Golf Club a Irlanda del Nord. En el passat, es jugava sempre a Escòcia. No va ser fins a 1894 que es va jugar a Anglaterra, al Royal St George Golf Club, al comtat de Kent. Quatre anys abans, el torneig seria guanyat per primera vegada per un anglès, va ser John Ball Jr. Avui en dia, el British va rodant per nou camps. D’ells, cinc són escocesos i quatre anglesos. Hi ha una regla no escrita que diu que cada cinc anys (més o menys) el The Open ha de jugar-se a Saint Andrews. Quan es juga aquí, és l’oportunitat per a tot golfista de passar a la història.
Per guanyar el The Open, cal jugar 72 forats repartits en 4 dies, a 18 per jornada. El que els fa amb menys tocs, guanya. És el que s’anomena el format Storke Play. El premi en metàl·lic són 975.000 lliures. No està gens malament. A banda, la copa. The Claret Jug (La Gerra de Claret), amb la seva singular silueta amb la qual tot golfista somia ser fotografiat. El primer a guanyar aquest torneig va ser Willie Park Sènior, originari de Musselburgh i el va guanyar en l’Prestwick Golf Club a 1860. Encara la seva figura es recorda, també el trofeu. No li van donar aquesta gerra, sinó que va guanyar un cinturó. Això sí, amb sivella de plata. No es pagaria per guanyar fins a la quarta edició, guanyada pel mateix Park, que avui dia és una llegenda. Com també ho és el seu gran rival, Tom Morris Sr, que va guanyar 4 tornejos sent la persona de més edat en aconseguir-ho, amb 46 anys. Avui dia, la seva tomba es troba al cementiri de les ruïnes de la Catedral de Saint Andrews i és un lloc gairebé de pelegrinatge per als amants del golf. A Tom Morris li sortiria un competidor, el seu fill. El 1868 Tom Morris Junior derrotaria al seu pare amb només 17 anys. Encara avui és el jugador més jove en guanyar el torneig.
L’última edició la va guanyar Roy McIlroy d’Irlanda del Nord, que enguany no hi és per lesió. Ho va fer al Royal Liverpool Golf Club. Aquest any, tot i que ja ha començat, encara sou a temps d’acostar-vos a Saint Andrews aquest cap de setmana per veure el desenvolupament final del torneig. D’aquesta manera, no només podeu visitar una bonica ciutat d’Escòcia, molt a prop d’Edimburg, sinó també de la ciutat en el seu moment d’esplendor, amb un dels tornejos amb més tradició i solera de l’esport. Sota el bonic “sol” escocès i envoltats de gent humil, podreu gaudir de l’herba, els pals, els caddies i el glamour d’aquest torneig en què han escrit el seu nom amb lletres d’or gent com Tiger Woods, Nick Faldo, Severiano Ballesteros o Jack Nicklaus. El golf torna a casa.
