/

Victòria clara i nou títol per Sandor Martín al Vall d’Hebron

4 minuts de lectura
La vetllada organitzada per la promotora anglesa Matchroom no va decebre i uns 2000 assistents van poder gaudir de cinc bons combats a les grades del Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron, amb el colofó de la victòria de l’ídol local.

Sandor Martín (40v-2d-0e) és l’atracció principal del pugilisme català. Els aficionats l’estimen i paguen amb gust l’entrada per veure la seva boxa quirúrgica que feia gairebé un any no mostrava a Barcelona. Contra el mexicà José Felix (39-6-1) el de Nou Barris va tornar a demostrar que està preparat per enfrontar qualsevol rival en la categoria dels pesos superlleugers.

Els dos protagonistes del combat estel·lar es van prendre els dos primers assalts per estudiar l’oponent i al tercer ja hi va haver més acció. Sandor Martín, però, sempre va estar un pèl més actiu que Felix dominant la distància amb el jab i connectant quan ho veia clar amb combinacions de dos o tres cops. Al quart episodi ja van arribar bones mans per part dels dos, però Martín seguia amb més mobilitat i al sisè round ja dominava amb claredat ocupant el centre del ring i connectant els cops més contundents.

Al setè el mexicà va començar a patir seriosament per primera vegada i d’aquí fins al final de l’encontre Sandor Martín va boxejar a plaer amb directes amb la mà esquerra -la seva mà poderosa- i es va mostrar molt dominador al novè i desè, sense donar cap opció al rival. Les puntuacions van ser molt favorables al púgil local, dos jutges van veure guanyar tots els rounds a Martín (100-90) i un va atorgar un episodi al mexicà (99-91). El català és el nou campió Internacional superlleuger l’Associació Mundial de Boxa (WBA), un títol intermedi que el fa estar entre els principals candidats a lluitar per cinturons mundials.

 

En l’entrevista posterior a peu de ring el púgil de Nou Barris es va mostrar content per una victòria que el fa estar a les portes de fer realitat el seu somni:

“No m’he sentit pressionat, però sabia que Felix era un rival difícil i incòmode que ens havia estudiat bé i era el que més em preocupava. Havia vist en els darrers dies força derrotes de boxejadors que partien com a favorits i no volia que em passés a mi”.
“Sóc un boxejador molt complet. El rival no em feia por, ja he lluitat amb boxejadors amb bon percentatge de knockouts i cap m’ha vençut. Havíem de fer la nostra feina i vèncer, no podíem fallar”.
“Vull lluitar contra els millors. Si el proper combat no és pel mundial, vull que sigui una eliminatòria per fer-lo després. Vull boxejar amb José Carlos Ramírez, José Zepeda, Teofimo López… vull enfrontar-me als millors de la categoria del pes superlleuger”.
“Vull marcar una nova època per la boxa a casa meva i m’encantaria disputar un mundial a Barcelona, seria una cosa molt bonica i us asseguro que no fallaria”.
A la vetllada de la Vall d’Hebron hi va haver més combats

Samuel Carmona (7-0) 52,5 kg vs Joel Cordova (13-6-2) 52,5 kg

El canari Samuel Carmona va saltar al ring vestint una samarreta del Barça guanyant-se el favor del públic. El combat va ser una batalla des que va sonar la campana, ambdós púglis van buscar accions de knockout des del principi. Joel Cordova dominava el centre del ring i Carmona ballava al seu voltant, el mexicà perseguia i feia suar al canari que al cinquè round va patir davant l’empenta del rival que intentava connectar cops d’aquells que maregen.

El “Gipsy” Carmona, però, va ser millor al sisè i semblava que havia pres la mida al seu oponent fins que al vuitè assalt va esclatar tot. El canari -a qui l’àrbitre va perdonar una caiguda al vuitè- va acabar molt tocat quan quedaven dos rounds i semblava que el novè podia ser el darrer, però un crochet de Carmona va fer caure el mexicà.

El desè i darrer episodi va ser elèctric, Cordova -conscient que la caiguda el penalitzava a les cartolines- es va proposar noquejar i gairebé ho aconsegueix, el canari va patir molt al round final, però va acabar guanyant per decisió unànime, això sí, de manera molt ajustada.

Jhon Jader Obregón (10-0) 76 kg vs Kyle Lomotsy (10-1) 76,4 kg

El basc va dominar els primers assalts d’un combat força travat en què l’àrbitre va sancionar amb dos punts menys a l’anglès per colpejar amb el cap Obregón de manera repetida. Finalment, el púgil resident a Bilbao es va emportar la victòria per decisió unànime i continua imbatut.

Jorgelina Guanini (10-4-2) 56,4 kg vs Stevi Levy (5-1) 55,6 kg

L’argentina va dominar la primera meitat de l’encontre i al cinquè episodi gairebé ho acaba per la via ràpida, però l’anglesa, tot i que molt fatigada va saber aguantar fins al final acceptant un intercanvi de cops al darrer round. Els àrbitres van donar vencedora a Guanini per decisió unànime i ara la de Buenos Aires es reenganxa a la part alta de les llistes dels organismes i de segur li esperen bons combats amb rivals de la promotora Matchroom.

Hrvoje Sep (11-1) 80,7 kg vs Ricard Bolotniks (19-6-1) 80,7 kg

Bolotniks va dominar el primer assalt, però l’encontre es va equilibrar al segon episodi. La segona meitat del combat va ser un intercanvi de cops sense descans que va fer arribar sense aire als boxejadors al tram final. La major activitat de Bolotniks, que va presentar una estratègia més ofensiva que el croat -més preocupat per moments d’esquivar punys que de llençar-ne- va ser suficient perquè el letó s’emportés la victòria per decisió unànime.