Aquest cap de setmana la Platja dels Eucaliptus serà l’escenari del GP Delta de l’Ebre 2017 de Kitebuggy. Aquesta és una modalitat esportiva nascuda als anys 80 i que ja fa temps que ha arrelat a casa nostra. Especialment al Delta, l’indret idoni per condicions de vent i d’amplis espais per practicar-lo.
La cita de l’1 (que es traslladarà al dia 2 si el temps no acompanya) serà la darrera parada de la lliga catalana 2016/2017, organitzada des de la Federació Aèria Catalana així com per part dels clubs especialitzats en aquesta disciplina: Estels Costa Daurada, Torn Kite Team, Barberà Kite Team i Kamikaze Kite Team. Els responsables asseguren que tenen un sol objectiu: “Donar a conèixer el kitebuggy i oferir als esportistes una prova de nivell on l’important és participar en una activitat satisfactòria, agradable, honesta i divertida“. Com funciona aquest esport?
D’entrada, el primer que cal entendre és que el vent ha de fer acte de presència per poder tirar endavant la prova. És el vent el que propulsa l’estel de cada participant, controlat de forma manual des del buggy. El buggy és el vehicle de tres rodes en què cada participant s’asseu amb les cames estirades i el mitjà vàlid per fer el recorregut terrestre. Com dèiem, però, és la perícia en el domini de l’estel el que marcarà la velocitat i el rumb de cada participant i, en conseqüència, el que acabarà determinant la victòria a la línia de meta.
Regates a la platja
Els amants de la vela hi trobareu alguns paral·lelismes. D’entrada, una línia de sortida que no es pot travessar abans de l’inici exacte de la prova si es vol evitar una penalització. Això genera que els participants vagin fent voltes fent un cop d’ull al rellotge per mirar de tenir la millor posició possible just abans del tret de sortida. En l’inici d’una regata sempre hi ha molts participants que no poden destorbar-se els uns als altres. Controlar que els estels no topin amb el dels rivals és tan important com vetllar perquè els vehicles tampoc xoquin entre ells.
El recorregut que cal traçar està marcat per unes boies senyalitzades amb una bandera blanca-i-vermella que marquen els espais de gir. En cada gir del recorregut té prioritat el pilot que arriba primer a l’anomenada “zona taronja”. Aquest és l’espai de més dificultat tècnica que contrasta amb les elevades velocitats que poden arribar a agafar aquests vehicles lleugers en una recta amb vent favorable. El rellançament dels estels quan cauen a terra i traçar un rumb encertat són alguns dels al·licents per als aficionats al Kitebuggy.
Velocitat i creixement internacional
El potencial d’aquest esport ha portat a alguns dels millors especialistes a superar els 130 km/hora dalt del buggy amb l’única propulsió de l’energia eòlica a través de l’estel. El rècord mundial del nord-americà Brian Holgate és de 135 km/hora en el llit d’un llac assecat, una velocitat que també ha registrat xifres d’autopista en superfície de platja (L’holandès Van Bommel va arribar als 116km/hora el 2014).
El Kitebuggy ja compta amb diversos campionats nacionals, ha arribat a celebrar alguns campionats del món i té cites plenament consolidades a Europa. De fet, el campionat del vell continent és un dels epicentres d’aquest esport. La propera edició de l’europeu se celebrarà del 29 d’agost fins al 2 de setembre a Anglaterra.