Tot just fa un any ens vam fer aquesta pregunta: “És el cúrling l’esport del futur?”. Passats 12 mesos un servidor té encara més clar que al cúrling li esperen dies de vi i roses a mitjà i llarg termini. Aquest futur del qual parlàvem cada cop sembla més a prop, i és que com vam comentar, la direcció que està prenent la nova societat ens empeny a nous esports i noves formes de fer esport, moltes d’elles clarament visibles en el cúrling.
Aquesta setmana s’ha celebrat el dia internacional de la dona. Des de la Fosbury hem reivindicat el paper de la dona des dels nostres inicis, i ho seguirem fent 365 dies a l’any, no només un dia de març mentre la resta de dies marginem l’esport femení i cosifiquem la dona amb reportatges de gust dubtós com “las diez mujeres más sexys del deporte”. En aquest sentit el cúrling representa a la perfecció aquesta idea: un esport on la tècnica prima molt més que el físic, i on per tant una competició masculina i una de femenina no té cap mena de diferència. Més encara, la majoria de competicions que es fan a casa nostra són mixtes, essent aquestes una de les evolucions del món de l’esport que hom troba clau: no només potenciar l’esport femení, sinó apostar decididament per les competicions mixtes, deixant enrere qualsevol diferenciació d’una vegada per totes.
Anem a sopar i fem una partideta?
Diem que l’esport del futur és més a prop per la tendència dels valors imperants a la societat que veiem (o que volem veure si més no), però també perquè cada cop és més fàcil poder jugar a cúrling. Aquest hivern que ja ens abandona n’hem pogut veure exemples arreu d’Europa: a Amsterdam dos restaurants han instal·lat pistes de cúrling per tal que els seus clients hi puguin fer unes partides mentre prenen alguna cosa abans de sopar, a Londres un club nocturn del barri hipster de Shoreditch va instal·lar dues pistes a la seva terrassa que han causat furor entre els noctàmbuls de la capital britànica i a altres ciutats com Anvers o Montecarlo s’hi ha instal·lat pistes de cúrling adjacents a les pistes de gel al cel obert.
Així doncs, veiem com aquest esport cada cop s’apropa més a la població i ja no cal conduir hores i hores per arribar a l’únic poblat on es pot jugar, com a mínim en aquestes ciutats. Més encara, el preu del lloguer de pista per hora rondava els 60€ en la majoria de casos: si tenim en compte que habitualment es juga en dos equips de quatre jugadors, estem parlant de 7.50€ per persona, el preu d’una cervesa en aquests indrets.
Som-hi, som-hi, i aquí què?
Com en tantes altres coses, a casa nostra no anem precisament avançats en el temps i de moment tocarà aprofitar una escapada a Amsterdam o Londres si el que es vol és estar fent una canyeta al bar tot fent una partideta de cúrling. A tota Espanya segueix sense haver-hi cap pista de cúrling i els equips hi juguen a les malmeses pistes de gel, tot i que això canviarà l’any vinent amb l’arribada de la primera pista de cúrling a l’estat. Una pista de dos carrils que arribarà a Puigcerdà i de la qual en donarem més detalls a la versió en paper de la Fosbury que tenim ja ben calenta al forn.
Així doncs, a Catalunya l’única via per jugar a cúrling és mitjançant algun dels clubs que participen en la Lliga Catalana: el Cúrling Puigcerdà, l’Sporting l’Olla de Lliçà d’Amunt, el Val d’Aran, el Barcelona Cúrling i el Berguedà. Una lliga que, per cert, es concentra en sis caps de setmana i que està en plena recta final. Pels que vulgueu fer una primera aproximació a aquest esport, agafeu agendes: el 9 d’abril i el 7 de maig es disputaran les dues darreres jornades a Puigcerdà.
L’experiència andorrana
L’equip andorrà de cúrling és l’altre equip que participa en la Lliga Catalana, i és que el principat està fent una aposta ferma per aquest esport. Després de participar i haver cantat victòria en un partit de l’Europeu de categoria C, a inicis de maig (6-13) Andorra organitzarà la nova edició d’aquest Europeu C de cúrling, una molt bona oportunitat per tal de poder veure cúrling d’alt nivell ben a prop de casa nostra. A banda d’aquest destacable fet, durant aquest hivern el principat andorrà ha pres exemple de les iniciatives neerlandeses i britàniques que abans us explicàvem i ha portat el cúrling al carrer. L’objectiu, ben clar: fidelitzar les generacions més joves en aquest esport per tal que sigui un esport de primera en unes dècades. Ho aconseguiran? No en tenim cap mena de dubte!