Diferent és la situació a altres localitzacions, com per exemple el Canadà, els països nòrdics o el Regne Unit, on aquest meravellós esport de gel no para de guanyar adeptes.
La següent història ens trasllada precisament a aquest darrer indret, a Escòcia: nació on la pràctica del cúrling és cada vegada més popular. Reflexionarem sobre el cúrling, l’esport, l’ambició, els diners i la fama al voltant de la figura d’Eve Muirhead: la joveníssima capitana de l’equip britànic que amenaça en trencar l’hegemonia de Suècia i Canadà en aquesta disciplina.
Passió en l’ADN
L’Eve va tocar la seva primera pedra amb nou anys, i una gran pregunta a resoldre seria conèixer com una nena de les Grampianes coneix el món del cúrling. La resposta és ben fàcil, el seu pare Gordon Muirhead va ser olímpic als primers Jocs en els quals el cúrling va entrar com a disciplina olímpica: va ser el 1992 a Albertville, i en modalitat d’esport d’exhibició.
De jove, l’escocesa combinava les seves dues grans passions: el golf, on ben aviat va arribar a tenir (i manté encara avui) un extraordinari hàndicap 2; i el cúrling, esport amb el qual va guanyar dos campionats del món júnior de manera consecutiva davant les grans potències Suècia i el Canadà.
Als 20 anys li va tocar prendre la decisió més difícil: dues grans universitats nord-americanes li van oferir generoses beques que li permetrien esdevenir jugadora professional en un dels esports on més calers es mouen.
“Amb el cúrling m’ho passo millor”. Una resposta tan simple i profunda alhora, va ser la que anunciava els desitjos de l’Eve. Renunciava a una probable carrera golfística plena d’èxit i diners als Estats Units per seguir gaudint del cúrling i les gaites a casa seva.
Un bronze prometedor
Amb només 19 anys, la gran dels Muirhead va ser designada capitana de l’equip britànic als jocs del 2010 a Vancouver, convertint-se així en la jugadora més jove en dirigir un equip olímpic. Un debut precoç que no va obtenir grans resultats, però que de ben segur li va servir per augmentar la seva experiència i coneixement, tal com demostrà quatre anys més tard a Sotxi: va ser als Jocs del 2014 on Muirhead, tot i patir un còlic nefrític, va aconseguir retornar l’equip britànic al podi olímpic. Un bronze que sabia a glòria i que sobretot, creava unes enormes expectatives de cara als futurs Jocs.
Un bronze que calia posar realçar: en les cinc edicions en les quals el cúrling havia estat olímpic, pràcticament es pot dir que Suècia i el Canadà es repartien ors i plates, amb la principal excepció de l’or de Utah el 2002. Això significava que existia una espècia de competició paral·lela per veure qui era el millor equip per darrere de sueques i britàniques. Suïssa, Xina i Dinamarca eren les principals competidores de les britàniques en aquesta espècie de segona divisió del cúrling femení.
Les esperances de Corea
Després d’aquest bronze, hi havia moltíssimes esperances de cara a la competició que ha acabat aquest cap de setmana a la península coreana. Aquestes quedaven un xic dissoltes als primers partits, amb inesperades derrotes davant l’equip nord-americà i coreà; derrotes no previstes que complicaven l’entrada de les britàniques en el top-4 d’aquesta round robin. Tot i això, les noies comandades per Eve Muirhead es van refer, primer en un molt bon partit que van perdre en una discutidíssima decisió arbitral (veure vídeo) davant les favorites sueques; finalment en un encontre a cara o creu davant les canadenques (país del món amb més llicències amateurs), la pèrfida albió es va imposar 5-6: a semifinals, 75% d’opcions de medalla.
https://www.youtube.com/watch?v=NpYMndkdaaY
Finalment s’ha acabat imposant l’única opció que les deixava sense medalla: enquadrades a semifinals davant Suècia, les britàniques van arrencar fortes empeses per la ràbia de la injusta derrota al round robin, per acabar-se desinflant i perdent 10-5 en un molt mal segon tram de partida. Afectades per aquest mal dia, les britàniques no van aixecar cap en el partit pel bronze, tot permetent a les japoneses penjar-se la seva primera medalla en aquesta disciplina.
Sempre quedaran les gaites
El món no s’acaba per a l’Eve, sempre conscient que fa el que fa per gaudir i passar-ho bé. A finals del mes de març es disputaran els Campionats del Món a North Bay, el Canadà. Oportunitat immediata per tal de treure el mal regust d’aquests Jocs. I sinó, sempre quedaran les gaites, l’altra gran afició d’Eve Muirhead i amb la qual també ha guanyat diversos campionats amb la Pitlochry & Blair Pipe Band.
