La capital de la Cerdanya es prepara per a una nova edició del trofeu internacional de cúrling
Puigcerdà serà aquest cap de setmana l’epicentre del cúrling al sud d’Europa i és que el Club de Cúrling Puigcerdà organitza el seu 17è trofeu internacional de divendres a diumenge. És una de les competicions més esperades de l’any: el 17è Trofeu Internacional Vila de Puigcerdà de cúrling, tindrà lloc de l’11 al 13 d’octubre a la pista de gel del Club Poliesportiu Puigcerdà.
Aquest esdeveniment reunirà un total de 20 equips de diversos països, incloent-hi Països Baixos, Suècia, Eslovènia, França, Suïssa, Escòcia, Estats Units, Andorra, Catalunya i la resta de l’estat espanyol, convertint Puigcerdà en el centre neuràlgic del cúrling europeu durant aquests dies. El sistema de competició està dissenyat per garantir la màxima emoció. S’han establert dos grups de deu equips cadascun, i els millors de cada grup es disputaran les fases finals. El campionat començarà el divendres 11 d’octubre a les 17:00 hores, amb dues rondes de partits. El dissabte, la jornada s’iniciarà a les 9:30 hores i durant el dia es jugaran quatre rondes de partits. Finalment, el diumenge, la competició començarà a les 8:30 hores, culminant amb les fases finals que decidiran els guanyadors d’aquest prestigiós trofeu. El club local, el Cúrling Puigcerdà, estarà representat amb dos equips, un format principalment per jugadors júniors, una oportunitat per a aquests joves talents de competir en un entorn internacional i d’aprendre dels millors i l’altre per jugadors i jugadores més veteranes.
View this post on Instagram
“El trofeu de cúrling és el més important del sud d’Europa per veterania i sobretot per aquesta àmplia participació internacional“, afirmava el president del club, Carles de Moxó. Aquesta edició del trofeu es presenta com una gran oportunitat per promocionar el cúrling i incentivar la seva pràctica entre les noves generacions. De Moxó declarava a La Fosbury que “per al club és un privilegi organitzar un torneig i que vingui gent d’arreu del món. Alhora és una responsabilitat, perquè hem de quedar bé, el que volem és que la gent que vingui gaudeixi del cúrling, que s’ho passi molt bé, també fora del cúrling. Que gaudeixi de la comarca i que el boca-orella faci la seva feina de dir que a Puigcerdà s’hi està molt bé, i així cada vegada ens coneguin més equips a nosaltres i al torneig“.
El cúrling a Puigcerdà arriba l’octubre de 2003: “l’any 2003 es fa un campionat d’Espanya a Sant Sebastià i el 2004 es volia organitzar a Puigcerdà. Com que no hi havia cap equip a Puigcerdà la Federació Catalana d’Esports d’hivern l’any 2003 fa un curs d’iniciació al cúrling per veure si hi havia gent de Puigcerdà que s’hi animés i engegués un club aquí i uns quants, jo entre ells, vam fundar el club i vam participar al campionat d’Espanya de 2004 a Puigcerdà i fins al dia d’avui“.
Enguany serà la 17a edició del torneig Vila de Puigcerdà, és un tipus de torneig bonspiel, molt comú en el món del cúrling. Són torneigs amistosos que no són organitzats per cap federació sinó que els organitzen els mateixos clubs, però que tenen molt prestigi perquè fa molts anys que es disputen i cada any se’n juguen. De Móxó explica que “quan vam començar a entrar en el món del cúrling, vam conèixer que hi havia aquest tipus de torneig, vam jugar-ne algun i vam decidir que ho havíem de fer aquí a Puigcerdà i ja fa 19 anys que el fem, però dues edicions no es van poder celebrar per culpa de la covid“.
“La gent que s’uneix al Cúrling Puigcerdà és gent que té curiositat. Tothom coneix el cúrling perquè ho ha vist algun cop per la tele. És un esport que no et sabria explicar el perquè, però genera curiositat en veure’l. La gent que té curiositat investiga si es pot jugar per aquí i nosaltres també aprofitem moltes vegades èpoques de més audiència televisiva, com poden els Jocs Olímpics d’hivern per fer cursos d’iniciació. Cada club va fent en la seva pròpia guerra per trobar gent, però costa molt perquè no tenim instal·lacions exclusives de cúrling i nosaltres encara tenim prou sort que tenim una pista de gel, que tot i no ser de cúrling podem fer-hi activitat, però altres clubs catalans ho tenen molt complicat, perquè no tenen pista on poder entrenar normalment llavors és difícil tirar endavant“.
Quan se li pregunta si els termes sud d’Europa i cúrling lliguen bé, la resposta del president és afirmativa: “El cúrling és un esport d’hivern, però que es juga en una instal·lació indoor que trobem a molts llocs del món. Per exemple, avui dia a Espanya no hi ha una pista exclusiva de cúrling, però al Brasil sí que n’hi ha. Ara com ara s’està expandint moltíssim el cúrling en països on les temperatures solen ser altes, però si hi ha una pista de gel es pot practicar”. L’estat de salut del cúrling a Catalunya, malgrat tot, no és bo: “el cúrling català està a l’UCI. Hi ha quatre clubs i el CC Puigcerdà és amb diferència el més nombrós perquè tenim equips base i pista de gel, que tot i no ser només exclusiva pel nostre esport hi podem practicar el cúrling. Després hi ha Club de Cúrling Sporting l’Olla de Lliçà d’Amunt, pioners a l’Estat espanyol, el Barcelona Cúrling Club i el Club d’Esquí Berga, que té una secció de cúrling. Aquests tres clubs tenen menys integrants que el Club de Cúrling Puigcerdà perquè no tenen una pista on poder entrenar. Per tant, quan han d’entrenar, se n’han d’anar a Jaca, on hi ha una pista que gairebé és 100% exclusiva de cúrling, o a l’estranger. Això ho dificulta molt tot perquè el cost econòmic és molt elevat i un esport minoritari com us podeu imaginar, no té les ajudes econòmiques que tenen altres esports i, per tant, en aquests moments, el cúrling català està a l’UCI i només hi ha una solució, que és que es faci una pista de gel per jugar a cúrling. Nosaltres creiem que el dia que tinguem aquesta instal·lació, aquest esport anirà endavant i amb els anys tindrem bastants més adeptes“.
Els motius que fan d’aquest esport una disciplina atractiva els té clars: “el cúrling és un esport apassionant, és d’aquells esports que no té res a veure, veure’l que jugar-hi. És un esport que pot practicar tothom, em refereixo a gent de totes les edats, perquè la condició física és important per arribar a un alt nivell, però per jugar-lo com ho fem nosaltres amb una condició física normal, que pot tenir qualsevol persona des dels 15 a 70 anys, pot servir. Després, també és un esport en què no hi ha diferències entre homes i dones, i això no es troba en gaires esports i després utilitzo la paraula anglesa perquè és nascut a Escòcia, és un esport molt gentleman, en què hi ha molt respecte amb el rival. Hi ha àrbitres als mundials o als Jocs Olímpics, les competicions més importants, per si s’ha de mesurar alguna distància i per controlar el temps, però no influeixen en res amb les decisions dels jugadors“.
Hem parlat també amb la Sílvia Orriols, jugadora del CC Puigcerdà, que aquest cap de setmana prendrà part en l’equip més veterà del club. Orriols explica que “en un sopar amb una colla d’amics, vam decidir que volíem buscar un esport que no jugués gaire gent per així poder arribar a destacar-hi. Algú va dir el cúrling, vam començar a buscar i de cop i volta vam veure que a Puigcerdà feia uns mesos, un altre grup ho havia provat i també jugaven a cúrling i els vam anar a veure. Era el grup del Carles i ens van dir de provar i vam començar a jugar amb ells fa vint anys“. La jugadora de Llívia anima a provar el cúrling perquè “és un esport d’equip que fomenta la cooperació perquè has de parlar molt i has d’estar en sintonia amb els companys i té una part que és molt social, sobretot en les competicions com el torneig Vila de Puigcerdà perquè quan acabem de jugar qui guanya convida a qui perd i acabes fent amistat amb gent que ve cada any a jugar, i nosaltres anem al seu campionat a tornar-s’hi la visita i fas amics per tot arreu“.
“Jugar el torneig de casa és un luxe perquè podem ensenyar la comarca a gent que ve de fora. I després perquè com a amfitrions ens agrada que la gent vingui i s’ho passi bé“. Dels llocs on ha anat a jugar Orriols explica que el seu preferit és Edimburg: “vam fer un viatge tots els membres del club i les nostres famílies. Va ser una sortida molt bonica perquè és una ciutat maca i Escòcia és una de les capitals del cúrling”. Pel que fa als objectius sobre el gel d’aquest cap de setmana la jugadora confessa que “estem molt orgullosos de poder tenir un equip de júniors i m’agradaria veure’ls pujar al podi i nosaltres, els més veterans, si quedem a mitja taula ja estarem contents“.
