Després de l’aturada obligatòria per recarregar les piles d’una temporada dura, llarga, de contínues lluites pels teus somnis, ara toca tornar-hi. Has descansat uns dies, has desconnectat per un temps (potser poc) dels continus entrenaments. Han estat onze mesos en els quals has realitzat més de nou entrenaments setmanals. Les setmanes sense cap dia de descans han estat moltes però has gaudit cada moment, així que no et queixaràs pas.
Arriba una nova temporada. És hora de renovar la il·lusió.
LLEGEIX-HO EN FORMAT INTERACTIU
AL VISUALITZADOR ONLINE DE LA FOSBURY #08
// Martí López-Vila //
Tornar a controlar el que menges
Som el que mengem. Això ho tens molt clar des que t’has aventurat en aquest món del triatló.
Durant els dies que has estat aturat has aprofitat per recuperar el temps perdut, els sacrificis acumulats, i has menjat totes les porqueries que durant tants mesos has evitat. Però ara toca tornar-te a posar el fre de mà, controlar la dieta, evitar dolços, menjar sa i de tot, i amb moderació. Què hi farem, hauràs d’esperar onze mesos més per tornar a gaudir de les hamburgueses completes que regalimen la mostassa i el ketchup, hauràs de seguir somiant el dia que arribi que et puguis tornar a menjar aquells croissants de xocolata gegants, la bossa farcida de llaminadures amb el fons ple de sucre i la perola enorme de crispetes que et cauen per tot arreu per donar feina al personal mal pagat del cinema. El sacrifici de ben segur que s’ho val, oi?
Escollir la cursa
Abans de posar-te a entrenar a tot drap és important planificar el futur immediat. La temporada de triatlons comença a l’abril però cal pensar què tens ganes de fer: triatlons sprint, olímpiques, halfs, potser debutar en Ironman…
Els preus de les proves et marquen la decisió final. Com expliques a casa que vols fer una half que val 200 euros? I com que no es disputa al costat de casa hauràs de sumar-hi la benzina, la nit d’hotel prèvia, els àpats… i potser és millor no comptar el que et costaran els gels i barretes que et compraràs per poder aguantar durant tota la prova…”Estàs boig” et diuen a casa, “et penses que som rics?”. Calles i et fas el despistat.
Veient el panorama decideixes que aquest any no debutaràs en Ironman (més de 400 euros la inscripció individual) i esperaràs que algun dia et toqui la loteria o acumularàs regals d’aniversari i reis per anar fent calaix i a veure si algun dia pots complir el somni.
I és llavors quan recordes que abans de fer el pas al triatló feies curses de 10 km o mitges maratons, en les quals pagaves de 10 a 20 euros i les escollies pels regals que et donaven. En les bones èpoques t’havies endut caixes importants de productes de neteja, xampú, navalles d’afaitar i cremes estranyes que encara són al fons del fons de l’armari. Ara el que et donen a la majoria de triatlons és misèria i companyia.
Nou repte
Escullis la prova que escullis, ja sigui pel preu, pel recorregut o perquè hi vagis amb els companys d’equip, és important que hi hagi un nou repte en el teu calendari, una cursa que no hagis fet mai, una distància nova, una modalitat diferent a què t’has acostumat. Els canvis t’aportaran un plus de motivació i energies extres.
Ara que has escollit, només falta que et posis en marxa. Viuràs moments durs, complicats fins que arribin les proves. Hauràs de fer sèries curtes i llargues, hauràs de combinar feina, família i dobles entrenaments. Aquí ningú regala res.
Abans de les competicions vindrà un hivern dur, llarg. Potser cauràs algun dia malalt, potser tindràs algunes lesions o molèsties que et voldran fer la guitza i et deixarà alguns dies sense entrenar. No t’atabalis, tot requereix el seu temps i tot es posa a lloc.
Potser veuràs com alguns dels teus companys tiren més que tu però no per això t’has d’enfonsar. És important tenir una actitud positiva. Has de seguir lluitant pel teu repte. Tu i el teu repte, només dos, els altres no compten, només tu i el que hi puguis dedicar. És una lluita, però ha de ser la teva lluita. Segurament no guanyaràs, però necessites guanyar la teva lluita interna amb el teu objectiu. I ho has de fer sempre amb un somriure als llavis, és imprescindible.
Amb equip o per lliure
Potser ets del que et fa mandra entrenar amb gent i prefereixes no dependre de ningú per poder fer el que t’agrada, però és molt recomanable formar part d’un equip. Entrenar amb més gent et farà millorar. Donaràs molt més del que tu pots a cada sèrie de carrera, et motivaràs per fer més km de bici a un ritme més fort, no et farà tanta mandra llançar-te a l’aigua per anar acumulant piscina darrere piscina sense que passi res.
Tenir un entrenador, encara que sigui compartit, t’ajudarà molt per tenir una pauta a seguir i t’aportarà un plus de motivació extra. Ho voldràs fer bé per demostrar al coach que no ets professional però que tampoc estàs tan lluny…
I ara què?
Perquè no se’t faci eterna l’espera abans d’iniciar la temporada de triatló et pots apuntar a alguna mitja marató (amb les curses de 10 km no en tens ni per començar) i al circuit de duatlons, ja siguin de muntanya (si no ets gaire maldestre amb la BTT) i/o de carretera. Així segueixes pagant i col·laborant per tal que el nostre esport no mori. A casa sempre podràs dir que amb el que t’estalvies de croissants, hamburgueses i crispetes pots pagar les curses i que millor gastar els calés amb l’esport que amb tabac i alcohol, no? Quan et diguin que tu mai has fumat, xiularàs i marxaràs de l’habitació… I seuràs a la taula de l’estudi, encendràs l’ordinador, agafaràs la targeta de dèbit i t’inscriuràs a dues mitges maratons i tres duatlons que fins a l’abril t’has de distreure d’alguna manera.
I mentrestant tu vés entrenant, amb paciència però amb esforç, que l’hivern, tard o d’hora s’acabarà, i aviat podràs tornar a lluir el cos totalment fibrat que hauràs treballat durant aquests mesos eterns. Per això fas triatló, no ?
// Martí López-Vila // www.martrinet.blogspot.com.es //