Ja ha començat la temporada ciclista amb l’habitual inici a Austràlia i Argentina, amb el Tour Down Under i el Tour de San Luis respectivament. La calor d’ambdós territoris en aquest inici d’any facilita que els ciclistes més importants del gran pilot tinguin interès a debutar en aquestes curses i la temporada ha començat viva i interessant.
Pel que fa al Tour Down Under la participació donava com a favorits a l’australià Richie Porte, que debutava amb el seu nou equip, el BMC, Rohan Dennis, del mateix equip, Geraint Thomas del Sky, Domenico Pozzovivo del Ag2r i el veterà Simon Gerrans que defensava els colors de l’equip local, l’Orica Green Edge.
La prova ha tingut agradables sorpreses com la primera victòria professional de Jay Mccarthy, australià del Tinkoff, que s’imposava en un final d’etapa complicat a Diego Ulissi a la segona etapa i es col·locava com a líder. La primera etapa se l’havia emportat a l’esprint el petit Caleb Ewan, que sens dubte donarà moltes alegries al seu equip en aquest any. A la tercera etapa va haver-hi el primer contacte amb la muntanya que es va resoldre amb un esprint d’un grup de deu ciclistes on Simon Gerrans va imposar la seva punta de velocitat i es vestia amb el mallot or.
https://www.youtube.com/watch?v=oDNOB6sEmXw
A la quarta etapa novament Simon Gerrans s’imposava a l’esprint al britànic Ben Swift i eixamplava diferències amb els rivals de cara l’etapa decisiva de Willunga.
A Willunga es decideix la prova tots els anys amb la doble pujada a la seva cima i Richie Porte va demostrar per tercer any consecutiu que és el rival a batre en aquesta etapa. Es va emportar l’etapa amb un gran duel amb el colombià Sesbatien Henao però tot i els seus esforços Simon Gerrans va mantenir el lideratge per nou segons.
https://www.youtube.com/watch?v=BU9Tf50nRro)
L’última etapa a Adelaide es va decidir amb el típic esprint final que tornava a guanyar Caleb Ewan amb la seva espectacular forma d’esprintar. El seu 1,65m el permet col·locar tot el seu pes sobre la roda frontal, enganxar les seves espatlles al manillar i avançar cap a la victòria.
Check out @CalebEwan‘s rocket missile position: pic.twitter.com/L7IMjXN5Hm
— CyclingTips (@cyclingtips) 24 gener, 2016
D’altra banda, al Tour de San Luis, debutarien altres estrelles mundials. El campió mundial portador del mallot irisat Peter Sagan, el colombià Nairo Quintana, Vincenzo Nibali campió de les tres grans voltes i Rafa Majka podi a la Vuelta a Espanya 2015. Fernando Gaviria, l’esprinter del futur, substitut de Mark Cavendish a l’Ettix-Quik Step, guanyaria la segona etapa i confirmaria el bon inici de temporada de l’Ettix que s’havia emportat la contrarellotge per equips de la primera etapa que obria la temporada ciclista 2016. L’holandès Peter Koning sorprendria a propis i estranys i mitjançant una llarga fuga arribaria en solitari a la meta de la tercera etapa on, a més, es col·locava com a líder. Arribava la muntanya i l’argentí Eduardo Sepúlveda donaria un cop sobre la taula imposant-se al Cerro del Amago amb gran autoritat deixant els germans Quintana per darrere seu a la general de la prova.
El Tour de San Luis, però, es decidiria amb la pujada a Merlo on “Superman” Lopez de l’Astana deixaria enrere en els últims metres a Nairo Quintana i al seu germà Dayer, que malgrat ser tercer a l’etapa, seria el nou líder i vencedor virtual de la volta. El podi estava decidit amb Dayer primer, Sepúlveda que havia cedit temps a Merlo segon, i Nairo, gairebé tan content com si hagués guanyat ell, tercer. L’últim dia deixaria un fet curiós quan Jakub Mareczko, que havia de llençar l’esprint al seu compatriota Elia Viviani, acabaria aixecant els braços generant així una gran cabreig en la figura de Viviani que fins i tot va decidir no pujar al podi com a segon a l’etapa. Ambdós defensaven la maglia azurra a Argentina però això no va impedir el conflicte, coses d’italians.
