El futur (i present) del golf porta el nom de Jordan Spieth

Si el 2015 va tenir un nom propi al món del golf, aquest va ser el de Jordan Spieth. Amb només 22 anys, el golfista de Dallas es va endur dos dels grans tornejos de la temporada, el Masters d’Augusta i el U.S Open, consolidant tot allò que molts apuntaven abans de que entrés al circuit professional de golf i, entrant de ple a l’Olimp golfista on hi destaquen figures com Phil Mickelson, Tiger Woods o Jack Nicklaus.

Però com dèiem, el jove Jordan sempre havia estat una mostra de precocitat pel que fa a l’èxit al món del golf, doncs junt amb Tiger Woods, han estat els únics golfistes en guanyar el U.S. Junior Amateur en múltiples ocasions (en el cas d’Spieth, el 2009 i 2011). De fet, abans de complir els 18 anys ja estava considerat el millor golfista junior del món.

Britain Ryder Cup Golf

Totes aquestes fites li van servir per ser convidat, mitjançant una exempció que no s’utilitzava des de 1995 (que també va rebre Woods al 1993), per participar al PGA Tour’s HP Byron Nelson Championship al 2010. Per acabar-ho d’adobar, va passar el tall, convertint-se en el sisè jugador més jove en superar el tall d’un esdeveniment de la PGA. Spieth va finalitzar en un empat pel setzè lloc al torneig. Al 2011 li van oferir una nova exempció i va tornar a superar el tall.

El texà, un cop fets els 18 anys es va matricular a la Universitat de Texas, participant al torneig de golf de la NCAA com a representant dels Texas Longhorns. Com era de preveure, la seva participació al circuit universitari li va valdre per ampliar ràpidament el seu palmarès, aconseguint ja el seu primer any vàries mencions com a membre del millor equip de l’estat, a més a més de convertir-se en el número 1 al rànquing mundial amateur de golf.

Veient que el món universitari se li quedava curt, Spieth va decidir convertir-se en professional a mitjans del seu segon curs universitari, firmant a principis de 2013 un contracte de patrocini amb Under Armour.

Va arribar el juliol del 2013, dins la seva primera temporada com a professional, i ja va aconseguir endur-se el títol del John Deere Classic, convertint-se en el quart jugador més jove de la història en guanyar un torneig de la PGA. A més a més, la victòria li assegurava l’estatus de jugador de ple dret del PGA Tour, a part de permetre-li la entrada als tres següents majors.

Va acabar la temporada com a rookie de l’any, a part d’acabar al número 22 del rànquing mundial (i desè al rànquing de recaptació monetària).

L’any 2014 només faria que millorar, i en el seu debut al Masters d’Augusta, arribaria a disputar el playoff final davant de Bubba Watson i, fins i tot, arribant a anar dos cops per sobre, el que l’hagués convertit en el campió del Masters més jove de la història (superant els 21 anys de Tiger Woods),, tot i que al final es va haver de conformar amb el segon lloc. Un segon lloc que el va fer escala fins al top10 del rànquing mundial.

Spieth 2

Durant la mateixa temporada, i veient els seus grans resultats, Spieth va ser convocat com a membre de l’equip dels Estats Units per disputar la Ryder Cup, convertint-se d’aquesta manera en l’americà més jove a disputar-la en 85 anys.

La temporada tampoc va acabar en blanc, doncs al novembre, Jordan guanyaria l’Emirates Australian Open i, tot just una setmana més tard, ho remataria amb la també victòria al Hero World Challenge de Florida.

Però seria el 2015 quan acabaria per aconseguir l’admiració de tot l’univers golfístic mundial. Al març ja advertiria guanyant el seu primer torneig de la temporada, però la demostració de veritat arribaria al Masters, que aquest any sí que no se li escaparia. Es va convertir d’aquesta manera en el segon golfista més jove de la història en aconseguir-lo, després de Tiger Woods, i igualant el rècord de 18 cops sota la par del propi Woods. Victòria que el va catapultar al número 2 del rànquing mundial.

Però l’espectacle només havia fet que començar, i al juny també s’enduria el U.S. Open. I fent-ho, seguiria entrant als llibres de rècords. Convertint-se en el sisè golfista de la història en guanyar de manera consecutiva el Masters i el U.S. Open, unit-se a noms com el de Tiger Woods, Craig Wood, Ben Hogan, Arnold Palmer i Jack Nicklaus.

Malgrat l’èxit aconseguit fins al moment, les seves opcions de grand slam (guanyar els 4 majors de la temporada) es va acabar amb el quart lloc al The Open Championship.

En l’últim major de la temporada, el PGA Championship, va quedar segon per darrera de Jason Day. Resultat que li va valdre per aconseguir el primer lloc al rànquing mundial. A més a més, també es proclamaria campió de la FedEx Cup i arrasaria en tots els premis de rendiment individual de la temporada, recollint tots els possibles.

I el 2016 també l’ha començat en forma. Ho ha fet enduent-se el Hyundai Tournament of Champions, i amb una espectacular marca de 30 cops sota el par, que no només és la seva millor marca personal, si no que també és tan sols el segon cop a la història que un jugador assoleix aquesta marca en un torneig de la PGA.

L’objectiu actual? Convertir-se en el primer golfista de l’era moderna en aconseguir el Grand Slam. Només Tiger Woods si ha apropat, arribant a ser el campió vigent dels quatre tornejos, tot i que no coincidien de temporada. Aconseguirà Spieth que el nom de Jordan deixi d’estar únicament lligat al món del bàsquet?

Ja tenim aquí la Fosbury 33!