Diumenge passat acabava, amb una etapa frenètica amb final a Montjuïc, la Volta Ciclista a Catalunya. La prova, que amb ocasió de coincidir amb la Setmana Santa sembla haver atret més atenció de públic i mediàtica que mai, arribava a la seva 96a edició consolidada en aquesta setmana de març, fet que hi atreu a tota la nòmina de grans corredors que particiepen al Tour de França. Els grans favorits han complert, per línia general, i precisament la darrera etapa va servir per veure atacs del bo i millor del pilot internacional. La victòria de Nairo Quintana, a més, aporta un altre nom de relleu al palmarès de la tercera prova per etapes més antiga que es disputa.
El rellançament mediàtic de la Volta, però, deixa camp per córrer en aspectes que podrien convertir-la en un producte molt millor, en un mercat globalitzat com és cada dia més el ciclista. Cal partir de la premissa que la competició l’organitza l’empresa homònima i que basa la seva estructura en el voluntariat. És per això que en cap cas s’ha d’interpretar aquests aspectes pendents de millora com una crítica a la feina que fa l’equip que lidera Rubén Peris. Més aviat al contrari. El dia que el director de la competició decideixi plegar –de moment sembla llunyà– el ciclisme català tindrà deures dobles. Trobar-li substitut per assegurar la continuïtat de la Volta i homenatjar-lo com és degut.
Després de la cobertura feta des de la Fosbury durant les diferents etapes, però, constarem cinc grans àmbits en els quals la Volta –si se l’ajuda– pot millorar.
Pressupost
El pressupost actual de la Volta Ciclista a Catalunya és d’1.400.000 euros i es cobreix principalment per l’aportació que fa la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments. Tot i que aquest tipus de xifres siguin difícils de baremar, és evident que a la competició li faltaria una important injecció de capital privat en forma d’esponsoritzacions. Rubén Peris s’ha confessat en més d’una ocasió més que cansat respecte l’espera d’involucració per part de grans marques catalanes en la competició i en els àmbits ciclistes va caure ben malament la implicació d’una de les entitats financeres més importants del país en la volta ciclista… al País Basc. Així, mentre capital català esponsoritza a bon preu l’Itzulia, els suports publicitaris de la Volta són escassos i quadrar els comptes cada any requereix d’equilibris importants.
Recorregut
La Volta bonifica una sèrie de poblacions que li són quasi fetitxe, algunes de les quals hi van apostar molt abans de l’actual etapa daurada de la prova. Tot i així, acaba calcant alguns recorreguts d’un any a l’altra cosa que resta al·licients esportius i també mediàtics. A més a més, l’entesa cordial entre Servei Català del Trànsit, Interior i l’organització acaba propiciant que en alguns trams o enllaços es faci un ús excessiu de vies tipus autovia, enlloc de carrerteres més secundàries, sinuoses, petites i espectaculars. En aquest àmbit cal no oblidar l’aspecte paisatgístic que ha de tenir sempre una prova ciclista retransmesa i la Volta 2016 no ha explotat les carreteres ni els paratges pels que ha passat com podria haver fet. Igualment, l’ordre amb què s’encara la competició, acostuma a afavorir que els Pirineus s’ataquin entre setmana i allà acabi la competició per la classificació general. Buscar altres muntanyes a escalar fora del sistema pirenaic segueix sent un meló per obrir. I això que aquest any el temps ha estat benèvol.
Ubicació finals d’etapa
També, si es vol, en la línia paisatgística, la Volta ubica els finals d’etapa en escenaris que en alguna ocasió no són tant espectaculars com podrien ser. L’exemple més fidedigne pot ser Valls –seu habitual de final o sortida d’etapa– on la memòria de l’enyorat Xavi Tondo propicia que s’ubiqui l’arribada al pavelló que duu el nom del ciclista i no en algun altre escenari de la capital dels calçots i els castells. Propiciar que els finals d’etapa –amb els seus exigents requisits d’espai, instal·lacions, aparcaments, serveis– s’ubiquin en escenaris més identificables i icònics de les ciutats catalanes permetria, també, millorar la imatge de la Volta.
Realització televisiva
Ha estat l’ase dels cops a les xarxes socials d’aquesta edició i de les precedents. El litigi té història perquè aquesta partida pressupostària és una de les que ha fet perillar la prova fa pocs anys. La Volta paga a una productora perquè emeti la senyal de la competició però, amb el pressupost que hi ha, el resultat és altament deficient. No és bo per la competició veure com la realització és criticada en directe per tots els canals allà on es retransmet i menys quan l’auge mediàtic del ciclisme està propiciant que arreu del món s’estigui seguint una competició amb un cartell de favorits com el que té la prova catalana. Més càmeres en motos, una millor ubicació d’aquesta, diferències entre unitats a temps real o un helicòpter que pugui oferir imatges en què els ciclistes no semblin formigues són aspectes en els que hauria de treballar la Volta i implicar-se (sí, encara més) la Generalitat. Mentre a TV3 ens gastem els quartos en gravar de perles el país per als estrangers (Catalunya Experience), les entitats del turisme i la imatge del país haurien de vetllar perquè la imatge que se n’emet arreu per qüestió esportiva estigui a l’alçada del país.
Una Contra-rellotge
Rubén Peris ja ha declarat que vol una contra-rellotge a la Volta i això vol dir que tard o d’hora n’hi haurà. Requereix d’una infraestructura exigent i costosa però realment donaria l’al·licient esportiu que ara li falta a la prova. Sigui CRI normal o corono-escalada (contra-rellotge en ascens) programar una prova contra el rellotge consolidaria la Volta com el que ja és: la millor preparació al mes de març de cara al Tour. Ningú programa muntanyes de l’exigència de la Volta, ni propicia un clima com el d’aquí a aquestes alçades de temporada. Afegir-hi la cronometrada suposa costos però esportivament seria del tot amortitzable. Si segueixen venint pràcticament tots els Tour-man i es completa la prova, la Volta serà sense cap mena de dubte la millor prova d’una setmana del calendari. I això en els temps de treure pit i buscar elements diferenciadors mereixeria quasi el títol d’estructura d’estat.
