La Volta a Catalunya ja té, si no hi ha una gran sorpresa, un nou líder i un amo i senyor: Alejandro Valverde. L’esperadíssima ascensió a Lo Port ha estat tan decisiva com tots els analistes –nosaltres inclosos, què carai!– pronosticàvem i a l’hora de la veritat, a l’últim quilòmetre, hi han arribat despullats d’equip i estratègies els tres grans favorits. Si fins ara situàvem al mateix nivell el líder del Movistar, Alberto Contador i Chris Froome, la Volta afronta el cap de setmana amb un murcià ostentat pràcticament la condició de guanyador virtual. Un atac sec i continuat de Valverde no ha tingut resposta possible en els altres dos jerarques.
Però bona part del mèrit d’avui de la queixalada del Movistar a la Volta el té un dels nostres. Lo Port 2017 ja és un dels dies per emmarcar de la trajectòria de Marc Soler.
El de Vilanova ha entrat quart, rere les tres patums, a la línia de meta. Els Ports de Beseit li han estat ben propicis. Marc Soler ha estat el millor aliat de Valverde, l’únic dels tres favorits que ha comptat amb un company a l’hora decisiva. Malgrat una escapada inicial amb gent tan interessant com Pierre Rolland o Majka –també és notòria la nòmina de retirats abans de començar l’etapa a Valls, amb Zakarin, Castroviejo o Rosa entre d’altres– el pilot ha arribat agrupat a les portes de Lo Port, valgui la redundància. El català Jordi Simon ha intentat un atac d’aquells per ensenyar amb quin mallot se’ns ha presentat enguany, de la mateixa manera que Rolland, que manté l’encant de quan era a l’Europcar, tots dos sense gaire esperances. Atacs de fogueig.
Faltaven 8 quilòmetres de Mont Caro i l’Sky imposava la seva locomotora negra, sempre pendent del potenciòmetre i el llibre de ruta com la veu enllaunada d’un GPS. Tensió i ritme exigent, però no prou a gust d’un Contador que perllongarà una setmana més la seva maledicció: aquesta Volta tampoc serà. El Trek augmentava ritme amb Mollema, l’Sky cremava Landa i a cinc quilòmetres el Movistar hi posava Rubén Fernández. Ritme i poc més, podria semblar. Però suficient perquè naufragués el líder Van Garderen. El nord-americà sabia que estava davant una ocasió històrica. L’ocasió a hores d’ara ja és a la paperera de la història.
Marc Soler, imperial
Contador ha comptat i a quatre de meta ha atacat. No ha estat l’atac alegre d’altres cops, més aviat un tempteig que ha eliminat rivals i ha deixat per primera vegada els tres grans favorits colze a colze. Valverde i Froome hi han enllaçat sense angúnies i poc després s’hi unien des de darrere el nostre Marc Soler i un Adam Yates de l’Orica que és com el mal de cap l’endemà de beure: no s’hi compta d’entrada però mai falla.
Érem davant quatre “capos” del pilot i un noi de 23 anys de Vilanova, a qui amb encert Valverde esperava per protagonitzar més de dos quilòmetres immaculats, a ritme intens, portant a ratlla a dos guanyadors de sis Tours. Es diu aviat. Fins i tot abans de l’atac definitiu de Valverde, que descomptaria de la victòria a Froome i Contador, l’acceleració portava el segell de Soler. La fruita madura ha caigut però bona part de les remenades de l’arbre les ha fet qui ja s’ha assegurat la classificació de joves.
Valverde reconeixeria a meta haver corregut extra-motivat per tot l’afer de la CRE de Banyoles, de la mateixa manera que a La Molina havia explotat de ràbia en la primera victòria en aquesta Volta. Només per això ja val la pena que sancionessin el Movistar. En les mateixes declaracions ha dit que Marc Soler guanyarà en un futur allò que es plantegi. Que els déus del ciclisme l’escoltin.
Classificació de l’etapa
1. Alejandro Valverde – 4:14:52
2. Chris Froome – a 00:13
3. Alberto Contador – M.T.
4. Marc Soler – 00:25
5. Adam Yates – 00:32
Classificació general
1. Alejandro Valverde – 17:44:27
2. Chris Froome – 00:21
3. Alberto Contador – 00:47
4. Marc Soler – 1:00
5. Adam Yates – 1:15
