Robert Marchand celebra el seu 107è aniversari dalt la bicicleta

1 minut de lectura
Robert Marchand és l’esportista més vell del món. Un mite que s’ha fet un regal magnífic per celebrar un nou aniversari.

Marchand ja fa anys que sorprèn a tothom amb reptes i rècords dalt de la bicicleta, com el rècord del món de principis de 2017 (22,547 quilòmetres en una hora) i malgrat que ja no compta amb el suport de la UCI, que darrerament ha optat per no validar més rècords del francès pel seu delicat estat de salut. De fet, Marchand ha decidit plantar cara a les recomanacions dels metges que li demanen que deixi estar la bicicleta de banda des d’una lògica irrefutable: “si no l’agafo ara, quan ho faré?“.

Aquest dilluns va decidir convocar els membres del seu club per fer una sortida en bicicleta en una via verda de l’Ardèche francesa, completant un recorregut de 15 quilòmetres en bona companyia. Era el dia del seu aniversari i volia estrenar els 107 anys fent bategar un cop més la seva passió per l’esport de les dues rodes.

Tot i lamentar que no s’havia abrigat prou pel fred, Marchand va mostrar la seva alegria davant els mitjans de comunicació per seguir fent ciclisme malgrat haver renunciat a batre nous rècords mundials al velòdrom.

El ciclisme després de la jubilació

Després de fer la sortida matinal Robert Marchand va bufar les espelmes per celebrar que ha arribat als 107 anys. Nascut el 1911, Marchand va viure les dues guerres mundials, va encadenar un munt de feines i va recuperar la passió pel ciclisme que havia viscut de jove quan ja s’havia jubilat, als 67 anys. Fa 40 anys que practica el ciclisme i en aquest període de temps ha fet exhibicions bestials (va unir París i Moscou en bicicleta amb 81 anys) i ha tingut temps de ser reconegut amb un port de muntanya que porta el seu nom des d’un incident viscut el 2011.

Militant comunista de pedra picada, Marchand ha establert rècords de tota mena en categories d’edat de la UCI inventades exclusivament per a ell. Acaba de celebrar els 107 anys dalt de la bicicleta i en bona forma, fent valer l’entrenament diari que manté intacte des del 1978. Diem sovint que l’esport no té edat, però el seu, certament, és un cas únic i impressionant.