El grup d'escapats, amb Marc Soler al fons / Josep Maria Montaner

Les notes de la temporada ciclista El 2019 ha estat un any d'accent sud-americà, protagonisme dels joves i algunes decepcions

Amb la disputa del Tour de Guangxi acaba el curs ciclista 2019, una temporada que ha comptat amb molts protagonistes i que ha servit per obrir la porta a un relleu generacional entre els grans noms del pilot. És final de curs, l’hora de les notes!
10: La revolució dels joves

L’explosió de joveníssimes promeses durant aquest 2019 ha estat un fet generalitzat i inusual en un esport en el que, normalment, es dóna per fet que l’experiència és un tret indispensable per assolir l’èxit. Egan Bernal, amb 22 anys, s’ha convertit en el tercer guanyador més jove de la història del Tour de França amb un equip Ineos en el que pot marcar una època.

Més jove és Remco Evenepoel, que ja apuntava a estrella com a júnior i que amb només amb 19 anys ja ha brillat al seu pas a professionals, guanyant amb autoritat la Clásica de San Sebastián. L’eslovè Tadej Pogacar, amb 20 anys, ha pujat al tercer lloc del podi de la Vuelta a Espanya, enduent-se tres etapes. Sergio Higuita, Pavel Sivakov, David Gaudu, Iván Ramiro Sosa… la llista d’aspirant a dominar la propera dècada ciclista és llarga.

9: L’huracà Van der Poel

L’aparició de Mathieu van der Poel al ciclisme en ruta, que amb 24 anys no en té prou sent el referent del ciclocròs i de muntanya, ha suposat una gran explosió, vencent l’Amstel Gold Race, entre d’altres curses, i mostrant una gran superioritat per allà on ha passat. Faltarà veure si aposta definitivament per passar al ciclisme en ruta.

8: Primoz Roglic

L’eslovè s’ha endut la classificació general de punts de l’UCI gràcies a una temporada en la que no ha parat d’acumular victòries. La principal, la Vuelta a Espanya, a la que cal sumar-hi, entre d’altres, la Tirrè-Adriàtic, el Tour de Romandia, el Tour dels Emirats Àrabs Units així com el tercer lloc al Giro d’Itàlia, amb dues etapes incloses. Avui dia és un dels millors corredors de voltes per etapes, candidat al Tour 2020.

7: Julian Alaphillipe

Després d’una temporada 2018 espectacular, el francès ha mantingut i fins i tot ha pujat el nivell aquest 2019. Va començar la temporada en gran forma, vencent a l’Strade Bianche, la Milan-San Remo i la Fletxa-Valona, en la seva versió de classicòman. El mes de juliol, es va canviar de pell i per uns dies va fer somiar als francesos en tornar a tenir un campió del Tour de casa. Va portar el mallot groc durant catorze etapes, fins que va acabar sucumbint als Alps. Tot i així, el cinquè lloc final és excel·lent per a un corredor explosiu com ell.

6: Team Jumbo-Visma

No ha estat l’equip més victoriós de la temporada, honor que pertany al Deceunink-Quick Step, però sí que ha estat probablement l’equip que més ha progressat. L’holandesa és ja una de les formacions líders del pilot.

Amb Primoz Roglic al capdavant però també amb Steven Kruijswick, George Bennet, Dylan Groenewegen, Mike Teunissen i, sobretot, Wout Van Aert, que en el seu traspàs del ciclocròs al ciclisme de ruta ha debutat ja al Tour de França, guanyant una etapa.

5: Team Ineos

Es pot dir que l’equip vencedor del Tour de França, la París-Niça i el Tour de Suïssa, entre d’altres proves, no ha fet una bona temporada? Potser és una mica agosarat, però és que en la seva versió anterior amb Sky com a empresa patrocinadora, aquest equip ens tenia acostumats a un domini absolut. Han passat de 43 victòries el 2018 a 26 el 2019.

La fluixa temporada de Chris Froome per lesió i d’altres estrelles com Geraint Thomas, Michal Kwiatkowski o Gianni Moscon hi han contribuït. Això sí, tenir en plantilla a tres guanyadors del Tour (Froome, Thomas i Bernal), la nòmina de joves promeses (Sivakov, Geoghehan Hart, Sosa…) i el fitxatge de Carapaz fan que l’equip britànic no hagi de patir per l’any que ve.

4: Movistar Team

L’equip espanyol ha viscut una temporada en forma de muntanya russa. Després d’uns primers mesos més aviat modestos, la inesperada victòria de Richard Carapaz al Giro d’Itàlia va suposar un gran reforç per a un Movistar que semblava que a la cursa italiana havia après a com gestionar amb intel·ligència i serenor una cursa de tres setmanes. Però al Tour de França van tornar tots els mals, amb un triple lideratge de Quintana, Landa i Valverde que va portar més problemes que solucions i que ha acabat amb el colombià i el basc fora de l’equip l’any que ve.

El català Marc Soler a la Volta a Catalunya / Josep Maria Montaner

A la Vuelta van seguir els problemes, amb baixa d’última hora d’un Carapaz que marxa a l’Ineos i un Marc Soler que va queixar-se en directe del seu paper de gregari, tot i el segon lloc de Valverde a la general. El 2020, revolució amb un Valverde amb 40 anys i Enric Mas com a nou líder, paper a compartir a priori amb Marc Soler.

3: Mal any pels veterans

La irrupció dels joves ha coincidit amb una mala temporada per ciclistes que ens tenien acostumats al bo i millor. És el cas de Peter Sagan, que ha revalidat el mallot verd al Tour de França però que ha passat inadvertit per les clàssiques. O Greg Van Avermaet, que no ha guanyat cap cursa d’entitat en tota la temporada. Vincenzo Nibali ha quedat segon al Giro i ha guanyat una etapa al Tour, però tampoc ha destacat tant com en altres temporades.

Foto: Ray’s Professional Cycling Page

Philippe Gilbert, que ha afegit el París-Roubaix al seu llarg palmarès, trenca lleugerament aquesta dinàmica.

2: Les lesions

Importants lesions han causat entrebancs a alguns dels millors ciclistes del pilot i han acabat condicionant principalment la temporada de les grans voltes. Chris Froome, en la temporada en la que tenia com a objectiu reprendre el camí de la victòria al Tour, va patir una greu caiguda a la Dauphiné, que va fer que s’acabés la temporada per ell a mitjans de juny. Tom Dumoulin, un dels altres grans aspirants a la ronda francesa, va haver d’abandonar el Giro d’Itàlia a la cinquena etapa.

Va a tornar a la Dauphiné però no la va poder acabar i ja no ha pogut tornar a córrer en tota la temporada. Un altre dels ciclistes destacats del pilot, Rigoberto Urán va patir també una dura caiguda a la Vuelta a Espanya, de la qual encara s’està recuperant.

1: Nous casos de ‘retrodopatge’

En el món de l’esport el ‘retrodopatge’ ja no és res estrany. Aquesta paraula s’utilitza per aquells casos en els que es descobreix un positiu per dopatge anys després d’haver-se produït, normalment per l’avenç en les tècniques per detectar-lo. El principal cas descobert aquest 2019 ha estat el de Juanjo Cobo, ciclista càntabre que ha estat desposseït del seu sorpresiu triomf en la Vuelta a Espanya 2011.

0: La mort de Bjorg Lambrecht

Si la màxima puntuació era pels joves ciclistes que han triomfat durant el 2019, la mínima representa l’altra cara de la moneda. El belga Bjorg Lambrecht, de només fins 22 anys, estava fent també una temporada del tot prometedora fins que va morir durant la disputa de la tercera etapa del Tour de Polònia a causa d’una forta caiguda. No ha estat l’únic. El jove lleidatà Modest Capell va morir a principis d’octubre al ser atropellat fortuïtament mentre entrenava a la Garrotxa.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!