Miguel Ángel López s’ha endut la victòria a la general en una de les edicions recents més celebrades de la Volta Ciclista a Catalunya. Un cop enllestida, arriba l’hora de fer balanç. 10 claus de la prova catalana:
1. L’efecte Thomas de Gendt
La presència del belga és una garantia d’espectacle per a qualsevol cursa del World Tour. A Catalunya va optar per atacar i guanyar escapat el primer dia assenyalant el camí del que viuríem durant tota la setmana: ciclisme valent i actitud plena d’ambició. Amb un recorregut equiparable al d’altres edicions recents, la Volta ha comptat amb un gran espectacle gràcies a la passió dels ciclistes, que s’han contagiat de la manera de fer de De Gendt i ens han regalat una edició memorable de la prova. El millor aprenent del belga, sens dubte, l’hiperactiu Maximilian Schachmann.
2. La feblesa d’Alejandro Valverde
El murcià passeja orgullós el mallot arc iris i concentra els seus esforços en objectius singulars dins la seva llarga trajectòria a l’elit. La Volta ha arribat entre la Milà-San Remo i el seu esperat debut al Tour de Flandes i no sembla que hagi sigut, ni de bon tros, un objectiu de temporada per a ell. Després de dos anys de domini absolut a Catalunya Valverde ha estat incapaç de guanyar una etapa i s’ha desentès de la lluita per la general. La seva feblesa ha fet esclatar les alternatives i els focs artificials en la lluita per la general.
3. La voracitat colombiana
Miguel Ángel López ha guanyat la Volta després de ser el més fort a La Molina i patir de valent a Vallter 2000. El líder d’Astana ha perllongat un any extraordinari per a l’equip de Vinokourov però ha hagut de bregar davant un altre talent colombià com Egan Bernal, probablement el més fort a la muntanya però també amb errades tàctiques, i amb el referent del país, un Nairo Quintana pacient als Pirineus i ambiciós a Montjuïc. Amb Iván Ramiro Sosa presentant les seves credencials de futur, Colòmbia ha tornat a mostrar el seu potencial ciclista a Catalunya. A Barcelona, aixequen passions entre l’afició.
4. Escapats contra els esprints
La Volta havia programat tres etapes que perfectament podien ser guanyades per velocistes purs i una altra amb un final en pujada a Sant Feliu de Guíxols per a homes més polivalents. Al final, no hi ha hagut ni un dia plàcid per als velocistes i les dues victòries d’una estrella com Michael Matthews han arribat en un duel davant Valverde i en una arribada a Vila-seca on el líder ho va arribar a provar al pla quan ja s’albirava l’arribada. Schachmann, De Gendt i Formolo han posat en valor els ciclistes que ataquen de lluny i els duels entre pilot i escapats (de primera fila) han sigut un dels grans al·licients de la cursa.
5. Cartell de luxe
No és només el podi final ni el top 10 de la Volta a Catalunya 2019. El que defineix l’increïble nivell dels participants d’enguany ve a continuació: Thibaut Pinot, Simon Yates, Ilnur Zakarin, Dan Martin, Richard Carapaz, Richie Porte, Esteban Chaves, Chris Froome… tots ells i els que no van poder acabar la cursa (Marc Soler, Wilco Kelderman, Romain Bardet) podien haver sigut candidats al podi i han quedat lluny de ser-ho per estat de forma, caigudes, paper a l’equip o moment de la temporada. Veure Froome i Yates exercir de gregaris abans del seu previsible duel al Tour de França és impressionant.
6. Vallter 2000, un port necessari
No és absolut comparable amb els grans ports dels Pirineus ni, òbviament, dels Alps. Però Vallter 2000 ha ofert una alternativa als escaladors purs amb les seves rampes inicials després d’un bon encadenat a Oix i Rocabruna. La Volta necessita ascensions potents que s’allunyin dels tobogans de La Molina. A l’espera que Lo Port ràpidament torni a formar part del recorregut i que La Volta tingui la capacitat de programar un final d’etapa en un port pirinenc diferent dels habituals, l’opció del Ripollès ofereix solvència i espectacle.
7. El bon temps, l’aliat benvingut
Enguany la Volta ha comptat amb un temps primaveral molt diferent del viscut en edicions recents en què part del recorregut s’havia de modificar a corre-cuita davant la presència del fred, el vent i la neu. Poder gaudir del recorregut planificat inicialment ha ajudat a reforçar la proposta feta per l’organització, encara que el bon temps no ha sigut un element suficientment potent per atraure més públic lluny de les poblacions de pas de la Volta.
8. El dilema de la contrarellotge
Rubèn Peris sempre acostuma a fer referència a la manca d’una contrarellotge al recorregut de la Volta pels problemes associats per a l’organització. El bon record de Banyoles el 2017 podria tenir continuïtat l’any vinent en la celebració del centenari, però el cert és que la Volta és l’única gran prova d’una setmana que no compta amb una contrarellotge (individual o per equips) que ajudi a contrarestar el pes de la muntanya. Una mancança en el recorregut que, per contra, comença a ser un tret distintiu de la cursa.
9. Cap ciclista català acaba la Volta
La caiguda i fractura de Marc Soler ha impossibilitat que el mallot de millor català de la Volta hagi tingut propietari. Una molt mala notícia per al ciclisme del país que malgrat la presència de corredors com Soler, De la Cruz, Pedrero, Prades o Lozano en curses d’importància no té prou volum per assegurar una mínima participació a La Volta. Per primera vegada en el segle XXI cap català ha finalitzat la prova. La creació d’equips continentals de base pot resoldre de cara al futur l’arribada de talents de forma molt més massiva al World Tour. La Volta, sens dubte, ho agrairà.
10. James Mitri i la passió ciclista
Convé que la Volta promogui totes les iniciatives que afavoreixen la passió pel ciclisme. Més enllà dels deures pendents amb la ReVolta (que necessàriament ha de tornar a formar part del programa el 2020), ens fixem en la iniciativa #VoltaJove del programa de ràdio L’Etapa Reina. Una iniciativa per animar un ciclista jove i desconegut que ha sabut entrar al joc i que s’endú una experiència única del seu pas per Catalunya gràcies al suport efusiu dels aficionats. La Volta necessita més públic i el camí passa per projectes com aquest.
