En el primer dia de competició els esportistes locals han demostrat que tenen ganes d’aprofitar la seva condició d’amfitrions amb les primeres victòries. Dos ors en tres proves amb denominació d’origen neerlandesa que contrasta amb l’absència de campions dels Països Baixos de 2017. Els focus, però, els centrem en la victòria de Miriam Welte i Kristina Vogel a la prova d’esprint per equips. La modalitat en què aquest cop la catalana Helena Casas i la basca Tania Calvo han quedat massa lluny del podi (novenes).
Ja fa 11 anys que les dues alemanyes van començar a treballar plegades en aquesta modalitat. En aquell moment Miriam Welte brillava en categoria sub 23 proclamant-se doble campiona d’Europa i Kristina Vogel refermava la seva potència tornant a proclamar-se per segon any consecutiu triple campiona del món júnior al velòdrom. Mentre les millors especialistes del món es preparaven per als Jocs de Pequín, Welte i Vogel es començaven a conèixer a la pista amb el nítid objectiu de ser una opció competitiva per a l’equip alemany als Jocs de Londres de 2012.
Del coma a l’or olímpic
El 20 de maig de 2009, però, Vogel va rebre l’impacte sec d’un minibús quan entrenava amb la bicicleta de carretera i va ser traslladada urgentment a l’hospital. La parella de la Kristina va avisar a Miriam Welte: “no està bé, no sabem què ha passat, però ha entrat en coma“. Dos dies amb els nervis a flor de pell fins que la jove alemanya es va despertar i va iniciar un periple complicat: “els primers dies ningú sabia si seria capaç de tornar a competir a la pista… o fins i tot si podria tornar a caminar. Van ser dies durs, en què vaig rebre el suport i un munt de flors de ciclistes rivals d’arreu del món, des de les holandeses fins a les australianes“.
Quatre setmanes a l’hospital amb operacions diverses i tres mesos de rehabilitació abans de poder tornar a seure i moure’s amb normalitat van ser un peatge fàcil de suportar després de saber que podria tornar a agafar la bicicleta sense seqüeles després de l’accident.
Un or olímpic inesperat
Un any després, el 2010, el duo Welte-Vogel feia la seva irrupció a l’elit amb una medalla de bronze al campionat d’Europa de ciclisme en pista. Amb bons resultats als europeus de 2011 i a les proves de la copa del món, el duo alemany va complir els deures i es va presentar als Jocs Olímpics de Londres amb un palmarès creixent i un immillorable estat de forma. Allà van fer la seva explosió definitiva guanyant una inesperada medalla d’or.
Tercer millor temps a la fase de qualificació i victòria clara davant França a la primera ronda amb el tercer millor temps de les quatre finalistes. Candidates a lluitar pel bronze, l’objectiu que era al seu abast abans de començar el torneig olímpic. La parella britànica, però, va ser desqualificada després d’excedir-se en el relleu i això va donar automàticament la medalla a les germàniques: classificades per a la gran final! I allà, inferiors al duo xinès a la teoria i a la pràctica, la sort els va tornar a somriure. Les xineses, després de celebrar el títol a la pista, van ser desqualificades pel mateix motiu que les britàniques: un relleu mal fet, i una medalla d’or per a Welte i Vogel tan imprevista com benvinguda.
Les grans dominadores de la velocitat
No va ser fins el 2013, al campionat del món, quan Welte i Vogel van celebrar amb eufòria el títol de campiones després de superar a totes les rivals a la pista. L’or era seu exclusivament per mèrits esportius després d’una final apassionant:
Campiones també el 2014, el camí cap a Rio va anar acompanyat per l’aparició d’unes rivals cada cop més joves i fortes que els van passar la mà per la cara en el torneig olímpic. Vogel només assegurava una cosa davant la premsa abans de viatjar al Brasil: “qui sigui capaç de superar-nos pujarà al podi“. Ho van aconseguir les xineses i les russes, però Welte i Vogel van sumar un bronze que reeditarien un any després al mundial de Hong Kong.
La segona experiència olímpica de Vogel, però, va ser enormement reeixida amb un triomf impressionant a la prova de velocitat individual:
La veterania que també guanya
Aquest or a Apeldoorn té un regust de retorn. Welte i Vogel tornen a ser les millors del món després de dues temporades per darrere les xineses i les russes. Welte ja és la més veterana de la disciplina a la copa del món i el declivi dels temps a la pista semblava comprensible. La victòria als Països Baixos és un nou cop d’autoritat per allunyar tots els fantasmes. I sumar la 10a victòria en uns mundials, per a Vogel, és tan increïble que les emocions s’han desbordat a l’acabar la prova i durant la cerimònia del podi. El triomf, sigui com sigui, ha estat incontestable:
‘Kristina Vogel just feasts herself on gold medals!’ 😆
Germany win gold in the Women’s Team Sprint! 🇩🇪#Apeldoorn2018pic.twitter.com/dxZXI7MskJ
— Eurosport UK (@Eurosport_UK) 28 de febrer de 2018
Perseguint el rècord de Meares
En els propers dies Kristina Vogel podria fer història al velòdrom. El rècord d’11 ors de l’australiana Anna Meares és al seu abast i el podria igualar o fins i tot superar si és capaç de vèncer a la prova d’esprint individual i al keirin. Atès el seu estat de forma, és la gran favorita per revalidar els títols que ja va assolir fa un any al campionat del món de Hong Kong.
ACTUALITZACIÓ – SETEMBRE 2018
El mes de juny Kristina Vogel va patir un nou accident en xocar contra una companya al velòdrom de Cottbus durant un entrenament. La ciclista germànica va ser evacuada ràpidament en un helicòpter medicalitzat i ingressada a l’hospital amb múltiples lesions de gravetat. En unes declaracions aquesta setmana al diari Der Spiegel ha explicat públicament que les lesions l’han deixat tetraplègica: “és una merda, no ho puc dir de cap altra manera. Faci el que faci, sé que no tornaré a caminar“.
