La darrera setmana comprar petards a les localitats per on passava el Tour de França ha estat molt complicat. Diumenge passat es va promulgar una llei seca que ha afectat de ple la pirotècnia. Una prohibició potenciada per l’organització del Tour que ha instat les autoritats a emetre un decret per evitar imatges com les que es van viure fa deu dies a l’etapa de l’Alpe d’Huez, on la fumarada de la pirotècnia d’alguns espectadors va fer que els ciclistes tinguessin dificultat per veure el recorregut i respirar. I no és nou. Més enllà d’aquesta acció puntual, el país està acostumat a fer i desfer per acontentar l’espectacle ciclista més seguit.
El decret firmat dilluns pel prefecte de l’Haute-Garonne, Pascal Mailhos, que prohibeix la venda, l’ús, el transport i l’emmagatzematge de focs artificials de tota mena a una distància de cent metres a cada costat de la ruta del Tour de França, no ha estat l’única mesura.
Pierre-Yves Thouault, sotsdirector de la cursa, s’ha alçat com a portaveu de totes les decisions de l’administració i alhora s’ha encarregat de marcar l’agenda i emetre missatges per avisar els espectadors de les repercussions (inclosa la presó) que pot tenir qualsevol acció que alteri el pas dels ciclistes, ja sigui fer-los caure o fer servir pirotècnia, per posar dos exemples. A la protesta dels agricultors d’aquest dimarts, que va obligar a aturar la cursa per la presència de bales de palla al mig de la carretera, hi va respondre la policia, que va usar gas lacrimogen per fer-los fora. Això no ha fet més que accentuar una sobreprotecció que busca penalitzar qualsevol cosa que surti del guió establert.
Tot plegat tampoc no ens ha de sorprendre. El Tour és un dels aparadors de França al món; es calcula que 12 milions de persones el veuen passar en persona i quasi 500 milions el miren per televisió. Les autoritats hi destinen molts esforços perquè tot surti perfecte.
Així, en aquesta edició s’han mobilitzat 29.000 policies, gendarmes i bombers per garantir la seguretat de la cursa. I és que segons ASO, empresa organitzadora de la competició, per cada euro públic invertit, els comerços privats en recuperen entre quatre i deu.
