El 23 de juliol era una data gravada al calendari ciclista. Era el primer dia d’una gran competició internacional al màxim nivell després del confinament i l’Emakumeen Nafarroako Klasikoa no ha decebut esportivament amb un triomf de la favorita Annemiek van Vleuten davant una magnífica Mavi García, ara enrolada en un equip eslovè i capaç de deixar enrere estrelles del calibre d’Anna van der Breggen o Elisa Longo Borghini, tercera i quarta respectivament. Van Vleuten ha atacat en solitari i les entrades individuals de les ciclistes a meta només confirmen que esportivament la jornada de 118 quilòmetres entre Pamplona i Lekunberri ha reeixit tal com havien previst els organitzadors.
Més enllà dels titulars esportius, però, la cursa ha viscut una situació de confusió, desinformació i exclusions impròpies d’un esport d’alt nivell i que qüestionen la feina feta en les darreres setmanes per part dels organitzadors i de la Unió Ciclista Internacional. L’augment de testos positius per coronavirus a la zona, comprensible preocupació per a qualsevol esportista i equip, no justifica que el protocol no fos clar, compartit i conegut com pertocava.
El Massi-Tactic, un dels equips modestos convidats a participar a la prova, s’havia mostrat molt il·lusionat en els darrers dies per reprendre les competicions. Més encara en fer-ho al costat de les millors especialistes del món en ciclisme de carretera. L’equip gironí, però, no va poder-hi participar. De fet, només 15 dels 25 equips anunciats i confirmats el dimarts van acabar prenent la sortida a Pamplona. En algun cas la decisió va venir com a mesura preventiva davant l’expansió de la pandèmia, com el CCC-Liv de Marianne Vos i Ashleigh Moolman, que va apuntar al creixement de casos positius però també a la voluntat de no coincidir amb equips que potser no podien demostrar si havien donat negatiu en els testos PCR. En la resta de casos, però, es tractava d’una exclusió directa arran de no poder complir amb les garanties marcades per la UCI.
Aquí rau la qüestió principal: quins són els protocols de la UCI i per què l’organització de la cursa no els ha seguit al peu de la lletra? Òbviament els perjudicats són els equips modestos que van seguir les passes indicades fa setmanes per part de l’organització de la cursa, incloses les mesures preventives arran de la Covid-19, i que aquest dimecres van saber que les exigències eren unes altres i que ja no tenien marge de maniobra per poder entrar en competició. Ho denuncia de forma contundent el Massi-Tactic, que ha emès un comunicat on acusa la UCI de “brillar per les incongruències en el seu comunicat, fins al punt que ni els organitzadors de l’Emakumeen han sigut capaços d’interpretar-lo i provocar que el que era una acceptació dels documents sobre la Covid-19 presentats fa uns dies s’hagin transformat en una negativa a participar“.
El Massi-Tactic, conscient de ser un equip modest, demana rigor i treball unitari:
Un comunicat nítid després de l’Emakumeen que alerta sobre el risc de fer valer la pandèmia per agreujar, encara més, les diferències d’aquest ciclisme de dues velocitats que conforma actualment el pilot internacional femení. Aquest divendres, afortunadament, tots els equips han pogut prendre la sortida d’una nova clàssica navarresa després de demostrar haver donat negatiu en els PCR fets d’urgència a una clínica de Pamplona. Pagat el primer peatge, l’objectiu és que la situació no es repeteixi al llarg de la temporada.