El ciclobol va ser creat a finals del segle XIX i compta amb un llarg llegat de campionats del món iniciat l’any 1929. Emmarcat en les competicions de ciclisme d’interior de la UCI (un dia ja parlarem a fons del “ciclisme artístic”, estretament vinculat al ciclobol), és un esport que també atorga als vencedor el famós i anhelat mallot arc iris ciclista.
Dominat històricament per esportistes alemanys, és una disciplina de pavelló per combatre el fred que inclou unes bicicletes dissenyades per a l’ocasió i que permet lluir als seus protagonistes totes les habilitats possibles d’equilibri, rapidesa i tècnica.
Estructura i normes bàsiques del ciclobol
Aquesta és una modalitat que es disputa per equips. Dos jugadors per banda, tots ells dalt la bicicleta i amb l’objectiu, com passa en la majoria d’esports d’equip, d’anotar més gols que els rivals. Els ciclistes només poden utilitzar la bicicleta i el cap per tocar la pilota quan estan atacant. Per contra, en la fase defensiva, un d’ells pot exercir de porter i utilitzar les mans per tal d’evitar el gol de l’equip contrari.
Les porteries 2×2 metres i un terreny de joc relativament petit (14×11 metres) generen moltíssima intensitat en l’enfrontament, contraatacs, caigudes i xuts de tota mena. Per tot plegat el temps de joc és curt: 7 minuts per part en categoria elit que es viuen amb molt xivarri des de les grades. Encara que els partits durin menys d’un quart d’hora, l’àrbitre, en el ciclobol, ha de resoldre un munt de situacions complexes. Hi ha altres modalitats de joc amb més jugadors i pistes més grans, però en grans competicions, el sistema segueix el patró que hem detallat.
Si feu un cop d’ull al vídeo comprovareu ràpidament que per dur a terme tots els moviments amb la màxima precisió possible els manillars són força diferents dels que estem acostumats a veure en altres disciplines del ciclisme. Un manillar alt per poder aixecar roda amb facilitat i tenir més maniobra en els xuts i capacitat per anar endarrere i endavant en tot moment.
De l’Europa central al creixement asiàtic
Si bé Alemanya compta amb l’estructura més àmplia de ciclobol (radball, per a ells) i hi ha diversos jugadors professionals que s’exhibeixen en les competicions domèstiques però també a la copa del món o als mundials, hi ha altres països que al llarg de la història han tingut un pes central en aquest esport. És el cas de la República Txeca, amb Jindrich i Posipil brillant als anys 60 i 70 del segle passat, amb Suïssa, sempre present a les cites decisives, o amb Àustria, una de les seleccions que recentment ha guanyat el títol mundial.
El ciclobol ja fa uns quants anys que ha traspassat les fronteres europees i també gaudeix de certa popularitat a països com el Japó i Hong Kong. Un esport que ve de lluny i que el seu creador va inventar després de moure un gos amb les rodes de la bicicleta, segons ell, per evitar que el mossegués. Nick Kauffman va tenir l’encert d’imaginar una pilota en lloc del gos i d’impulsar una disciplina que no ha acabat d’arrelar mai a casa nostra.
