En nombroses ocasions, a La Fosbury, hem recordat que l’esport no té edat. Una màxima que compleix perfectament Robert Marchand, considerat per a molts com l’esportista més vell del món. Aquest dimecres 4 de gener intentarà un nou rècord del món. Un repte que podria deixar-nos indiferent si no féssim referència a la seva edat. Marchand va néixer el 1911 i té 105 anys.
Diu que el seu únic mètode de dopatge és afegir una mica de mel als bidons d’aigua. Estareu d’acord que cal conèixer algú com ell.
El símbol de l’esport veterà
Després d’anys de voltar amunt i avall, d’encadenar moltes feines diverses i d’algun acte d’insubordinació laboral (el 1936 va abandonar el cos de bombers per desavinences amb el seu cap), Marchand va recuperar allò que l’havia fet vibrar de jove: la seva passió per l’esport. El que va arribar a ser un campió i entrenador de gimnàstica i guanyador de diverses proves ciclistes als anys 20 i 30 va reprendre la relació amb les dues rodes quan tenia 67 anys.
El que ha fet en els darrers 38 anys és increïble. El francès ha completat diverses proves del calendari ciclista (des de la París-Roubaix a la Ronde Picarde) i ho ha acompanyat de reptes tan surrealistes com la París-Moscou completada el 1992, quan tenia 81 anys. El 2011, una caiguda a les ardeneses per esquivar un camió va córrer com la pólvora. No va fer falta cap campanya mediàtica. Ràpidament, l’organització va dedicar-li el nom del port de muntanya. El Col Robert Marchand ja és un port de culte.
Des de fa uns quants anys l’UCI ha creat categories fetes a mida per a Robert Marchand. En la nova categoria de més de 100 anys va assolir el rècord de l’hora al velòdrom i també els 100 quilòmetres. Més endavant va batre el rècord de l’hora dels 102 anys i aquest 4 de gener no dubtem que el tornarà a assolir en més de 105 anys. Un detall: Marchand sempre roda a més de 20km/h. Déu n’hi do.
Un ciclista compromès
L’edat no passa factura a les conviccions de Marchand. El 1936 va participar activament en les mobilitzacions del Front Popular que va governar una França socialista durant 2 anys. Es va afiliar al sindicat de la CGT i, molt més tard, a la Unió Sindical de Pensionistes del seu poble. Marchand també és un dels militants històrics del Partit Comunista francès.
El seu compromís polític, com dèiem, continua vigent. El 2009 el govern estatal li va concedir la medalla d’or de la joventut i els esports, la màxima distinció francesa. L’entregava la ministra de dretes Bachelot (de la UMP) i el veterà ciclista va decidir no anar-la a buscar per conviccions polítiques. Finalment, la va rebre de la mà de l’alcaldessa del seu poble, Mitry-Mory. L’alcaldessa, no cal dir-ho, era membre del Partit Comunista francès.
