Arcalís és, potser, un dels cims de referència d’Andorra. El que depèn d’Ordino, el que ha entrat amb més força en l’imaginari. Un nom d’aquells que sense una presència reiterada en els traçats, imposa respecte a les persones que segueixen l’esport. En essència Ordino-Arcalís és més que la muntanya el nom de l’estació d’esquí que s’hi va fer el 1982 i que passa per ser, de la seva vessant, la que assegura més dies d’obertura en temps de blanc. Una estació molt alpina que quan es produeix el desgel de les seves neus fa emergir una carretera sinuosa i empinada que, precisament, ara serà tancada durant la primera quinzena de juliol i fins a mig setembre al trànsit rodat. Només admetrà ciclistes barallant-s’hi amb les pendents. Els qui hi caminin, s’entén, tenen altres camins. La decisió d’Andorra és aquesta. Un estiu perquè Arcalís sigui meca, només, de ciclistes.
La decisió
El Govern d’Andorra ha aprovat el tancament al trànsit rodat de l’1 de juliol fins al 15 de setembre de la carretera general CG-3 des de l’edifici de l’Hortellfins al final de la via, a la Coma del Forat. La demanda l’havia presentat el comú d’Ordino d’acord amb la Federació Andorrana de Ciclisme i pretén evitar la contaminació atmosfèrica en la zona i posa fre a la deterioració del paisatge, així com possibilitar el desenvolupament de noves activitats en l’estació d’Ordino Arcalís. El tancament de la via als vehicles de motor ajudarà a potenciar el turisme ciclista i fomentarà l’activitat econòmica del país, asseguren.
Un cim històric
Arcalís és un nom eminentment ciclista per haver estat final d’etapa tant de la Vuelta com del Tour. De fet el seu debut a la ‘grande boucle’ n’és l’etapa més recordada i que aquí a la Fosbury ja vam batejar com ‘el moment Ben Johnson de Jan Ullrich‘ amb el ciclista alemany totalment posseït, amb els ulls desorbitats, fent quelcom que després la taca del dopatge imposaria com a més que sospitós. Ullrich va guanyar aquell Tour de França, sobretot, gràcies a la mossegada feta a Andorra.
El Tour ha tornat dos cops més a Arcalís. Ho va fer 12 anys després, ara en fa 10: el 2009 amb victòria de Brice Feillu, un rodador francès que de jove havien comparat amb una mena de projecte de Virenque però que es va extraviar del tot, essent “el dolent” dels dos germans. L’arribada més recent del pilot més prestigiós del ciclisme va ser el 2016. La victòria per a l’ocasió va ser un altre il·lustre, Tom Dumoulin, en una etapa en què Chris Froome va conservar el mallot groc sense massa penes ni patiments, més enllà d’una tempesta espectacular que va acompanyar els ciclistes. El colombià Pantano se’n va riure entrant a meta amb un paraigües: enguany es retirava després d’un cas de dopatge.
També la Vuelta ha fet el camí que ara es restringeix per a ciclistes i ha associat al d’Ordino-Arcalís noms com més difícils de recordar com Félix Cárdenas, del Kelme, el 2000, ‘El Chava’ Jiménez el 2001, Francisco Mancebo el 2005 i Menchov el 2007. Tenint en compte que Jiménez es va suïcidar i de Mancebo el darrer que se’n sap és que dóna suport a Vox, el rus-navarrès queda com el més il·lustre nom llegat per Arcalís a la història de la Vuelta.
