Els èxits dels dos darrers campionats d’Europa, amb Torres, Sebastián Mora o Helena Casas al podi, s’han reduït en aquesta ocasió a un sol podi per als ciclistes del nostre país: l’únic or de la selecció espanyola d’enguany. Ni en la velocitat per equips femenina ni en el madison masculí s’ha aconseguit revalidar els podis de 2016, però l’exhibició a l’òmnium duta a terme per Albert Torres ha estat tan gran que ja el podem considerar com un dels clars candidats a medalla als Jocs Olímpics de Tòquio de 2020.
Un palmarès que no para de créixer
El menorquí va celebrar l’arribada del nou òmnium (i la reducció de les sis proves fins a les quatre actuals) participant-hi per primera vegada l’any passat. Torres, llavors, va sorprendre als favorits proclamant-se campió d’Europa de la disciplina. Pocs mesos més tard va refermar-se com un dels noms a seguir després de penjar-se la medalla de bronze al mundial de Hong Kong. Ara, a Berlín, ha anat un pas més enllà i malgrat ser un dels corredors més vigilats pel rival i d’una actuació fluixa en la tercera prova del programa, ha remuntat en la prova de puntuació amb una exuberància que de ben segur el portarà a lluitar per objectius encara més grans.
Tot va començar bé. Tercer lloc a l’Scratch i quart lloc a la japonesa per enfilar-se fins al segon lloc de la general a l’equador de la prova. Torres era allà on volia ser, amb una regularitat envejable que es va ensorrar completament amb la tercera prova. En l’eliminació va acabar catorzè i va caure fins al cinquè lloc de la general, pràcticament sense opcions de triomf final. És en la prova de puntuació, la disciplina preferida per un ciclista de referència sorgit de les Illes Balears com Joan Llaneras, en què Albert Torres també és capaç de desequilibrar la classificació i sorprendre els rivals.
Un final d’òmnium increïble
Atès l’historial i la seva proximitat amb les places de podi és increïble el que va aconseguir fer el menorquí al velòdrom alemany. Començava a 26 punts del danès Julius Johansen i en el primer tram de la cursa va ser capaç de recuperar una volta a tots els rivals. De fet, va ser l’únic capaç de fer-ho durant la puntuació de l’òmnium.
Amb aquesta proesa va recuperar moltes opcions de lluitar pel podi. Necessitava ser brillant en els esprints puntuables i les seves cames no van fallar: segon en el penúltim esprint per enfilar-se al bronze, i vencedor a la línia de meta (puntua doble) per sumar 10 punts més i catapultar-se fins al títol.
¡Albert Torres, campeón de Europa de omnium! ¡Qué final más espectacular! #GoTorres @GoTorresGoMora @RFECiclismo pic.twitter.com/QNJN7kcRf9
— Eurosport.es (@Eurosport_ES) 20 d’octubre de 2017
Un final de traca i mocador que li va permetre sumar un total de 142 punts, tot just dos més que Johansen, incapaç de puntuar en el darrer esprint, i cinc més que el vigent campió del món, el francès Benjamin Thomas, que tampoc va saber respondre en el moment culminant de la prova. Segona or consecutiu per a un Torres molt emocionat en la celebració, conscient que havia completat un dels millors trams finals d’òmnium que es recorden.
La resta d’aspirants, sense medalla
No hi va haver tanta sort al madison, quan la millor parella dels darrers anys, la formada pel mateix Torres i Sebastián Mora, es va haver de conformar amb la cinquena posició després que el menorquí patís una caiguda en un dels moments decisius de la prova per aproximar-se a les places de podi. Un intent fallit de guanyar una volta respecte als rivals absolutament determinant. En la resta de proves, ni Torres, ni Mora ni Xavier Cañellas han estat capaços d’acabar al Top 10 final.
Tampoc ha estat capaç de revalidar podi la ciclista Helena Casas en la modalitat de velocitat per equips. Fent la parella clàssica amb la basca Tania Calvo en aquesta ocasió s’han hagut de conformar amb la cinquena posició. Casas ha acabat en setena plaça la prova dels 500 metres contrarellotge, tretzena al Keirin i setzena en la velocitat individual.
