Per qui no et conegui: Qui és Javier Gilabert i què és i com va néixer el ‘Tour de Gila’?
Egarenc nascut l’any olímpic, 1992. Soc un aficionat al ciclisme i gran admirador de la història d’aquest esport i, en especial, de la Volta a Catalunya, que l’any vinent arriba a l’edició 100. Una de les meves altres passions és el món de la informació, les dades i la comunicació que, barrejant-ho tot, em va fer obrir fa vuit anys un blog que es deia “Només Ciclisme” i que tenia com a objectiu informar de totes les curses del calendari UCI World Tour. Però fa un parell d’anys, vaig haver de posar peu a terra donat que m’era molt complicat compaginar-ho amb les obligacions laborals i personals.
“Tour de Gila” va néixer amb la voluntat de seguir donant informació del ciclisme, però guanyant llibertat, sense tenir res pautat i podent-hi dedicar més temps a fer anàlisis o aprendre sobre la història. Ara mateix, porto nou mesos preparant, de manera autònoma, un especial per les 100 edicions de la Volta a Catalunya i que trauré a la llum a final d’any, si no hi surt cap inconvenient.
Endinsar-me en aquest món m’ha portat a conèixer molta gent de l’entorn i a poder col·laborar amb altres projectes tals com la revista VOLATA, on hi aporto el meu petit gra de sorra des del primer número, que va sortir a la llum ara farà cinc anys.
Més enllà d’aficionat al ciclisme, n’ets practicant? De quin tipus?
I tant! Fa dos anys em vaig passar a la carretera -abans feia MTB però diguem que no tinc gaire tècnica. Normalment surto el cap de setmana, a l’estiu més dies, tot i que no soc de quilometrades llargues. He estat en alguna cicloturista com la GF La Mussara o la Volta a Estenalles.
Quins serien els teus ídols ciclistes històrics i actuals?
Fa pocs anys et diria que la classe de Bradley Wiggins, l’explosivitat de Joaquim ‘Purito’ Rodríguez o la combativitat Alberto Contador em feien idolatrar-los al màxim. Però, avui en dia, realment no tindria un ídol actual… tinc respecte per tot el pilot en general i, especialment, en aquells que davant adversitats greus saben superar-se: em va emocionar la victòria de John Degenkolb l’any passat a l’etapa del Tour amb final a Roubaix, l’alemany s’havia refet d’una greu lesió d’un accident dos anys enrere a pretemporada que va posar-li fre a una trajectòria molt prometedora. Un altre exemple és el d’Alejandro Valverde, amb 38 anys proclamant-se campió del món quan un any enrere es recuperava d’una fractura de tíbia.
Llegint sobre la història, no poden faltar referències a Eddy Merckx o, per mi, Federico Martín Bahamontes, considerat el millor escalador de la història del Tour que, a més, vivia (i encara manté) amb molt bon sentit de l’humor.
Segueixes també el ciclisme femení? Qui escolliries com a referent?
No tant com el masculí, però no fallo mai en les cites importants del calendari com els campionats del món o les proves dels Jocs Olímpics. De la resta, intento estar sempre pendent dels resultats. Com a referent, escolliria a Marianne Vos, que vindria a ser l’Eddy Merckx del ciclisme femení. Holanda té un bon reguitzell de corredores, en l’última dècada han guanyat set Giro d’Itàlia, el darrer fa pocs dies amb Annemiek van Vleuten.
Som a la meitat del Tour. Com l’estàs veient? Està anant com t’esperaves?
Per l’aficionat, la primera setmana sol ser poc emocionant, si bé pels corredors és la més intensa en quant a què s’han de salvar dia rere dia de les caigudes i pèrdues de temps en el pla. Afortunadament no hem de lamentar cap accident greu i, en general, tots arriben en bones condicions al segon acte.
En 10 etapes, en la lluita per la general, les grans diferències es van treure a la contrarellotge per equips del segon dia i a l’etapa de dilluns amb els ventalls. Pel que fa que pràcticament tots els noms de favorits que es donaven de sortida estiguin encara amb opcions en la lluita per la general.
Quin corredor t’ha sorprès més gratament i quin t’ha decebut especialment?
Per la lluita per la general, per una banda m’ha sorprès l’espectacular estat de forma i concentració de Thibaut Pinot, malgrat la pèrdua de temps en els ventalls de dilluns, el francès té molt a dir en el que queda de Tour. És l’esperança francesa davant la decepció de Romain Bardet, que no ha començat amb gaire bon peu i que ja va mostrar símptomes de debilitat en la primera etapa de muntanya a La Planche des Belles Filles. Geraint Thomas també m’ha sorprès positivament, doncs havia tingut una discreta temporada, però sembla haver arribat en les plenes condicions per provar l’assalt del seu segon Tour.
M’ha sorprès també el molt bon inici de l’equip Jumbo-Visma, amb la inesperada victòria el primer dia de Mike Teunissen i la victòria d’etapa, contra els millors esprínters, de Wout van Aert dilluns passat, un corredor que té un futur molt prometedor per davant.
Quina serà la clau de la segona meitat de la carrera? On creus que es faran més diferències?
Ara arriba el més emocionant. La contrarellotge de divendres a Pau ha de deixar establertes unes diferències on se suposa que els dos INEOS prendran les regnes de la general. Al Pirineu -amb el Tourmalet- i, sobretot, als Alps hi ha terreny per intentar desbancar el conjunt britànic de la general. Serà complicat, doncs la història dels darrers anys ens mostra un domini clar de l’equip INEOS però l’absència de Froome ha deixat una mica en incògnita la fortalesa de l’equip.
M’agrada molt l’etapa 18 amb final a Valloire, amb Izoard i Galibier.
El Tour és la competició per etapes més seguida però, és la millor? Com la milloraries?
És la millor en quant a història, institució i repercussió mediàtica. Però en quant a emoció i duresa tinc clar que el Giro d’Itàlia, com a mínim en els darrers anys, el supera. No hi ha un sol dia tranquil al Giro!
Més enllà d’incloure més etapes de mitja muntanya la primera setmana, és difícil poder-la millorar, doncs depèn molt dels corredors i equips. A dia d’avui, el Tour està condicionat ara pel control que equips com l’INEOS (antic Sky) tenen de la cursa i la por que causen a la resta d’equips que, moltes vegades, acaben conformant-se amb la lluita per posicions o classificacions secundàries, sense voler arriscar gaire. Hi ha gent que et diria que eliminaria els potenciòmetres, l’auricular, etc. però penso que l’evolució tecnològica és bona per a un esport com aquest, molt depenent de marques comercials.
Com veus els ciclistes de casa, en aquest Tour, Marc Soler i Enric Mas?
L’Enric Mas està aprenent que el Tour és totalment diferent a la resta de curses i que no té res a veure amb el meritós segon lloc que va aconseguir a la passada Vuelta a España. Del balear m’espero, però, una bona tercera setmana. Un avantatge és que li agrada la pressió, i aquesta no li faltarà si està cridat a ser el millor espanyol a les Grans Voltes en els propers anys.
Pel que fa al Marc, està corrent la seva tercera Gran Volta (segon Tour) i des de la primera que va córrer, la Vuelta del 2017, em va agradar molt la seva actuació. Arriba molt bé a la darrera setmana i crec que és un corredor que ja ha après el que és una Gran Volta. L’any vinent li hauria d’arribar una oportunitat de tenir llibertat -com ja ha tingut en voltes d’una setmana com París-Niça, Dauphiné o Suïssa- o crec que hauria de plantejar-se un canvi d’equip a curt o mitjà termini.
Què li diries a algú neòfit, que està començant a veure ciclisme? Com l’enganxaries a la tele en aquests dies que queden de Tour?
Si ve d’altres esports d’emocions curtes i intenses com poden ser el futbol, que sàpiga que en el ciclisme s’ha de ser pacient. Tinc esperança que la cursa es mogui en aquest segon acte de Tour, especialment després de la contrarellotge de divendres. Hi ha molts corredors vius que no han de posar-li les coses fàcils a INEOS i homes com Fuglsang, Adam Yates, Thibaut Pinot o els mateixos Enric Mas i Mikel Landa es caracteritzen per ser molt combatius i no crec que deixin anar una oportunitat com aquesta de guanyar “el Tour més obert dels últims anys”.
Ah, i li diria que si el Tour li ha agradat, que no deixi de mirar alguna etapa del Giro d’Itàlia o clàssiques de primavera tals com la Paris-Roubaix, doncs encara gaudirà més.
