Montreal 76: Un boicot que va canviar el món Avui fa 43 anys començaven els Jocs Olímpics de Montreal, on el boicot de 33 països va marcar l'inici de la fi de l’apartheid

El rugbi ni tan sols era un esport olímpic. Però els països africans dominats per majories de població negra hi van veure l’oportunitat de castigar a la minoria blanca de l’apartheid de Sud-àfrica obsessionada pel rugbi.

Van escollir la vigília dels Jocs Olímpics de Montreal de 1976 per al seu enfrontament, amenaçant amb abandonar si no és que el Comitè Olímpic Internacional impedia la participació de Nova Zelanda.

La selecció de rugbi del país estava de gira per Sud-àfrica, malgrat la recent insurrecció de Soweto, que va provocar la mort de centenars de manifestants negres tirotejats pel carrer per la policia del règim del Partit Nacional, en aquell moment liderat per Nicolaas Diederichs.

Incidents de la revolta de Soweto // Hector Pieterson, 1976

Sud-àfrica havia estava exclosa dels Jocs Olímpics des de 1964.

La investigadora Courtney Mason, especialitzada en l’impacte dels Jocs de Montreal sobre el moviment anti-apartheid, afirmava que “als blancs sud-africans realment no els hi importava si s’havien perdut competicions esportives internacionals en bàdminton i ping-pong i natació sincronitzada”.

“El que realment els preocupava era el rugbi. És l’esport més important per a ells, i el seu competidor internacional més important era -i és- Nova Zelanda.”

Amb el temps esgotant-se cap a la cerimònia d’obertura de Montreal, l’amenaça de boicot va provocar negociacions tenses.

I van acabar estancades; el COI argumentava que tenia les mans lligades perquè el rugbi no formava part del programa olímpic. La gira de rugbi va continuar i Nova Zelanda no va ser expulsada dels Jocs.

Automàticament, més de 30 països van abandonar els Jocs de 1976, principalment africans. Fins i tot, alguns atletes que ja estaven participant en competicions preliminars van haver de fer les maletes i marxar.

Va ser un moment clau en la lluita contra la segregació racial i la discriminació a Sud-àfrica, que acabaria gairebé 20 anys després.

El pes de l’exposició mediàtica

“Els Jocs de Montreal van canviar el món”, afirmava la mateixa Mason, “Els historiadors diran que van ser les sancions econòmiques les que van acabar realment amb l’apartheid, i és cert”.

“Però el que era realment important a Mont-real va ser que la paraula “apartheid” apareixia en portada de tots els diaris del món i la gent començava a parlar sobre el tema, pressionant els seus propis governs”.

A més a més, en veure els atletes negres sacrificant la seva oportunitat de participar als Jocs també va augmentar la moral dels manifestants de la joventut negra a Sud-àfrica, afegia Mason.

Els països africans en els organismes internacionals

La qüestió va sorgir a Montreal, però el boicot va tenir els seus orígens en la descolonització d’Àfrica en els anys cinquanta i seixanta.

Els negres africans no tenien gaire veu en organismes com les Nacions Unides i altres fòrums econòmics mundials, però sí que tenien molta més importància en les federacions esportives internacionals.

De fet, havíem vist com molts del països que tot just havien aconseguit la seva independència aplicaven abans per formar part del COI que de la ONU.

El 1966 va néixer el Consell Suprem de l’Esport a Àfrica. Una organització on, el bloc que formaven el països de majoria negra, va aconseguir vetar Sud-àfrica i la Rhodèsia governada per blancs de les competicions internacionals esportives.

Mason afegeix que “Aquest grup de poder negre dins del COI va poder començar exercir pressió i poder perquè dins l’organisme, cada país compta com un sol vot, independentment del potencial del mateix”.

L’Olympiastadion de Montreal // Wikimedia Commons

A més a més, l’Àfrica negra ja va mostrar les seves forces abans dels Jocs de Mèxic de 1968. On el COI planejava tornar a permetre la participació de Sud-àfrica i l’amenaça de la resta dels països africans de boicot va fer que l’organisme tirés enrere.

No van poder repetir aquest èxit al 1976.

Temps de boicots

Montreal, esportivament parlant, es va veure clarament afectat pel boicot, perquè la competició, sobretot d’atletisme –mitja i llarga distància- va ser completament alterada per l’absència de tants països capdavanters.

I no s’acabarien a Montreal, els boicots també afectarien els resultats dels dos següents jocs d’estiu.

Els països occidentals van boicotejar els Jocs de 1980 a Moscou per la invasió de la Unió Soviètica a l’Afganistan. Els països del Bloc de l’Est van prendre represàlies als de 1984 evitant així anar a Los Angeles.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!