10 noms propis d’un Tour 2017 força descafeïnat

3 minuts de lectura
Foto: Twitter @chrisfroome
Els dos primers classificats, en primer pla. Foto: Twitter @chrisfroome

La 104a edició del Tour de França ha acabat un any més a París coronant al britànic d’origen kenià Chris Froome com a campió. La cursa, malgrat que potser no ha estat tan brillant com els aficionats haurien volgut, deixa alguns noms propis que cal destacar. En repassem deu dels que més han estat protagonistes:

Chris Froome – Tetracampió

Froome ha aconseguit la seva quarta victòria a la ronda francesa, situant-se ja a només un títol del rècord que comparteixen Anquetil, Merckx, Hinault i Indurain.

Tot i així, el quart Tour de Froome ha estat el més insípid de tots. Sense guanyar cap etapa ni mostrar-se especialment superior als seus rivals, el britànic n’ha tingut prou amb la potència del seu equip i amb el temor que això causa als seus contrincants, que no l’han pogut o l’han gosat atacar.

Mikel Landa – Frenat

Com el Froome de quan Bradley Wiggins va vèncer el Tour, a Mikel Landa se li ha quedat petit el seu paper de màxim gregari de l’Sky. A només un segon del podi, Landa s’ha hagut d’aguantar a les etapes de màxima exigència en muntanya, on semblava que d’haver portat un maillot diferent hauria pogut deixar a Froome sense el seu quart títol.

Rigoberto Urán – Desapercebut

Poques vegades el segon classificat del Tour ha fet tant poc soroll. El colombià arribava a la cursa com a líder del Cannondale i amb una millor participació històrica al Tour l’any 2011, amb una 23a posició.

Rigoberto Urán
Rigoberto Urán, segon colombià a pujar al segon esglaó del podi del Tour de França

Vencedor de la dura etapa amb final a Chambéry, Urán ha aguantat molt bé les tres setmanes, passant del tercer al segon lloc del podi a la contrarellotge de Marsella però sense inquietar mai al líder ni al seu equip.

Marcel Kittel – Aclaparador

L’esprínter alemany quasi no ha donat opcions als seus rivals en les arribades massives. Vencedor de cinc etapes, ha fet que homes com Greipel, Bouhanni o Kristoff marxin sense cap victòria.

Una caiguda ja a la darrera setmana ha fet que no s’emporti el maillot verd de la regularitat.

Warren Barguil – Exitós

Protagonista indiscutible de la muntanya, el francès del Team Sunweb se’n va a casa amb un botí format pel maillot de punts que el proclama com a millor escalador i dues victòries d’etapa, a Foix i a l’Izoard, i el premi a la combativitat. Per a la propera ocasió, se l’espera lluitant ja per la classificació general.

Warren Barguil
A Warren Barguil li ha sortit quasi tot bé en aquest Tour

Fabio Aru – Decreixent

Amb la seva victòria a la primera etapa amb final en alt, a La Planche des Belles Filles, va semblar que l’italià seria el gran rival de Froome pel primer lloc del podi.

Amb el pas de les setmanes, però, Aru s’ha anat desinflant fins acabar baixant al cinquè lloc de la general.

Romain Bardet – Esperança

La fallida de Fabio Aru va deixar a Romain Bardet com a única opció per deixar a Froome sense victòria. El seu equip, l’AG2R, l’ha acompanyat de forma notable però a l’hora de la veritat s’ha vist que ni ell ni la formació estaven a un nivell capaç de discutir el títol a Froome i als Sky. Seguirà una any més sent la gran esperança francesa.

Dan Martín – Incansable

En la desena etapa, el ciclista irlandès del Quick Step va tenir la mala sort de ser darrera de Richie Porte quan aquest va caure a la baixada del Mont du Chat, havent-se de retirar de la cursa.

Daniel Martin
Dan Martin ho ha provat de totes les maneres però marxa del Tour sense cap victòria d’etapa

Martin, però, es va aixecar i va finalitzar l’etapa a només 1’15” del guanyador. Els dies següents gairebé no podia caminar però sobre la bicicleta no ha parat de donar espectacle. Aguantant quasi sempre al grup dels millors, no ha escatimat un atac rere un altre tot i que la victòria no hagi arribat.

Thomas De Gendt – Combatiu

Ja que no ho diuen els membres del jurat del premi de la combativitat, ja ho diem nosaltres. Una de les polèmiques del Tour és que el belga Thomas De Gendt, que ha anat escapat més de 1.000 quilòmetres dels 3.500 totals, no hagi guanyat el premi de la combativitat.

El jurat va decidir donar-li al francès Warren Barguil. El propi De Gendt no s’ho va prendre gens bé, assegurant que si els jutges, en lloc de ser francesos fossin belgues, el resultat hauria estat un altre.

Michal Kwiatkowski – Entregat

Tot un campió del món, de la Milan-San Remo, de l’Amstel Gold Race… al primer lloc del grup de favorits marcant un ritme duríssim a les rampes de muntanya. Kwiatkowski ha complert de manera immillorable el seu paper de gregari de luxe de Chris Froome.