Joaquim Rodríguez ha anunciat la retirada. Ho ha fet a casa, a Andorra, durant la primera jornada d’un Tour de França on està mostrant el seu millor nivell de la temporada. No podia triar un moment ni un escenari millor. El Purito diu que plega i lluny de fer un Cancellara o un Contador, tria una data propera: final de temporada. Tenim l’opció de gaudir-lo a la segona part del Tour, als Jocs Olímpics, a la Vuelta a Espanya i a Il Lombardia. El millor ciclista català de la història? A l’altura de l’enorme Miquel Poblet? Repassem la seva trajectòria en 10 moments!
@PuritoRodriguez dice adiós siendo quinto de @LeTour Gracias por todo lo que nos has hecho disfrutar Joaquim !!! pic.twitter.com/7LkHAlsxTb
— KEC Pro Sport (@KEC_ProSport) 11 de julio de 2016
Escalada a Montjuïc – 2001
22 anys i un primer triomf de luxe en un escenari que sempre ha estimat: les rampes de Montjuïc, en l’enyorada Escalada a Montjuïc, una prova singular que aviat farà 10 anys que va plegar veles del calendari ciclista. Va imposar-se per davant de Joseba Beloki i d’Óscar Sevilla vestint el mallot de l’ONCE. Amb l’equip de Manolo Saiz també va viure els dos primers triomfs com a professional, el 2003, en dos proves d’alt voltatge: etapa a la París – Niça i etapa a la Vuelta amb final al Pla de Beret. El Purito treia el cap però s’hauria d’esperar uns quants anys a fer l’esperat salt de nivell.
El millor gregari d’Alejandro Valverde
Després de passar pel Saunier Duval, Rodríguez va consolidar-se com un gregari de luxe a l’Illes Balears i al Caisse d’Epargne per a l’estel·lar Alejandro Valverde. El Purito dels 26 als 30 anys va endur-se un campionat d’Espanya, dues etapes a la Tirreno (per davant del millor Di Luca i el millor Rebellin), un segon lloc a la Lieja-Bastogne-Lieja i un bronze al campionat del món. El Purito tancava l’etapa de lloctinent i s’obria pas com a referent del nou Katuixa.
La primera Volta a Catalunya
El 2010 el Purito va sorprendre com a cap de files del conjunt rus. En la primera gran cita de la temporada van guanyar la Volta a Catalunya amb 10 segons de marge sobre Xavi Tondo i deixant més enrere a Taramae, Luis León Sánchez, Ryder Hesjedal o Roman Kreuziger. S’hauria d’esperar al 2014 per tornar a guanyar a casa, tot just 10 anys després del seu triomf a l’extinta Setmana Catalana. El canvi d’estatus va venir acompanyat per un any rodó en què va endur-se el títol oficiós de millor ciclista del món.
La Fletxa Valona
Si ens hem de quedar amb un sol any de la carrera esportiva del Purito triem el 2012 sense cap mena de dubte. Una temporada rodona en què el Purito va sumar la seva Fletxa Valona després d’atacar a 400 metres de la línia de meta en una pujada agònica que, per condicions, podria haver format part en moltes altres ocasions del seu palmarès. Albasini i Gilbert van encapçalar un grup perseguidor que va entrar a 4 segons. Va dir que era el dia més feliç de la seva vida després de ser segon el 2010 i el 2011.
El segon lloc del Giro
En plena forma després de la temporada de clàssiques, el Purito es va presentar al Giro amb ganes de brega i va quedar-se a un sol pas de guanyar la ronda italiana. Va endur-se dues etapes (quin tros de victòria a Cortina d’Ampezzo!) i va liderar la general fins al penúltim dia. A Milà, però, 28 quilòmetres de contrarellotge, la seva gran debilitat, li van treure el rosa: va quedar-se a només 16 segons de Ryder Hesjedal.
El primer monument
Itàlia ha estat un territori propici per a l’edat d’or del Purito. El 2012, després d’haver guanyat tres etapes a la Vuelta i haver pujat al podi de la ronda espanyola, va ser el millor al tram final d’Il Lombardia després d’atacar a la darrera cota del monument italià. El Purito va ser el millor sota la intensa pluja que va caure aquell dia i va entrar amb 9 segons de marge sobre un grupet liderat per Samuel Sánchez i Rigoberto Uran. Un somni fet realitat, un any rodó. Repetiria èxit l’any següent.
Un podi al Tour de França
El Purito va tornar a sumar una nova fita a la seva carrera: amb el tercer lloc a la general del Tour, completava la fita de pujar al podi a les tres grans voltes. No va guanyar cap etapa i no va tenir cap opció de lluitar pel triomf final davant el domini devastador del millor Chris Froome. De tots els intents fets en terres franceses, a La Fosbury ens quedem, sens dubte, amb la victòria d’etapa rabiüda de 2015 a Plateau de Beille. Quina exhibició!
L’oportunitat perduda de vestir l’arc iris
Havia sumat un bronze el 2009 i va penjar-se una nova medalla (plata) el 2013. Un palmarès excel·lent, però alhora, la sensació d’haver desaprofitat una oportunitat d’or. Tothom recorda el moment en què els dos caps de files del combinat espanyol, Purito i Valverde, van culminar una de les pitjors tàctiques de la història ciclista per deixar via lliure a l’or a l’inefable Rui Costa. L’emprenyada del Purito va ser monumental.
País Basc: territori Purito
A Euskal Herria Joaquim Rodríguez s’hi troba com a casa. Campió de la Klasika de Primavera, de la pujada a Urkiola de la clàssica d’Ordizia i del GP Miguel Indurain, ha pujat tres vegades al podi a la Klasikoa de Donosti i el 2015 va culminar anys de bones prestacions a la prestigiosa Volta al País Basc amb un triomf a la general per davant d’Henao, Izaguirre o Quintana. En aquesta prova ha guanyat 6 etapes al llarg de la seva carrera.
El debut olímpic
El Purito anuncia la seva retirada en un any dolent fins ara que no dubtem que tindrà un bon regust final en els darrers 4 mesos sobre la bicicleta. Al Tour el Purito està oferint un bon nivell, aval suficient per rebre la convocatòria més desitjada: el bitllet a Rio, amb un traçat en què podria oferir les seves millors prestacions. Després vindrà una Vuelta en què buscarà la seva desena victòria d’etapa i en què tindrà opcions de lluitar per la general (acumula dos podis i dos 4ts llocs en els darrers quatre anys). I tan de bo tingui l’opció d’acomiadar-se brillant a Lombardia. Tenim Purito per als propers 4 mesos. Gaudim-lo!
