Mireia Belmonte, Joaquim Rodríguez, Sarai Gascón, Marc Márquez, Víctor Tomás, Sònia Franquet i Kilian Jornet. Però també Laura Gamell, Deborah Font, Jaume Genebat, Alba Gonzalo o Joan Jorquera. A la llista d’esportistes d’alt nivell de 2016 hi ha estrelles consagrades de l’esport català i talents que romanen en una segona fila mediàtica però que compten, també, amb molt bons resultats. Si el debat sobre les característiques de l’esport d’elit pot ser inacabable, a Catalunya som capaços d’acotar-lo en 389 noms concrets. Són les 389 persones reconegudes com a esportistes d’alt nivell per la Generalitat de Catalunya. De fet, per a ser precisos, pel Consell Català de l’Esport.
Com se seleccionen els esportistes?
Ja fa uns quants anys que el procediment per triar els esportistes d’alt nivell es manté inalterable. Cada mes d’abril i d’octubre les federacions d’un esport olímpic, paralímpic o de “projecció internacional notòria” proposen els esportistes que mereixen aquest reconeixement. No ho fan a la babalà.
Han de complir diversos requisits, des dels més obvis (haver nascut o tenir el veïnatge civil a Catalunya, tenir una llicència esportiva, estar en actiu) fins al compromís antidopatge, el comportament o el rendiment esportiu. Sobre aquest darrer aspecte, una llei regeix des de 2002 la taula de puntuacions en funció de la categoria o l’edat de cada esportista.
Si se supera la puntuació mínima en resultats esportius, la condició d’alt nivell és més a prop. En cas que no s’assoleixi el mínim, la Federació Esportiva pot proposar l’esportista justificant la motivació (un bon exemple podria ser una lesió de llarga durada) i és una comissió d’avaluació qui decideix si accepta o no la petició. La llista dels esportistes d’alt nivell es fa pública cada mes de juny i de desembre després que la comissió d’avaluació hagi comprovat tota la documentació.
Què implica ser esportista d’alt nivell?
El reconeixement comporta drets i deures. Les obligacions inclouen el compromís antidopatge o la difusió dels valors de l’esport, així com la representació internacional de l’esport català.
Els avantatges, que per a molts són una necessitat per continuar competint, tenen branques diferents. Per exemple, les beques d’allotjament i manutenció en residències esportives. Bona part de l’esport d’elit del país no podria assolir èxits sense aquesta condició prèvia. També el dret a gaudir d’assistència mèdica i tècnica. Aquí el llistat s’amplia amb serveis fisiològics, psicològics, nutricionals, biomecànics, d’infermeria o podologia. També es gaudeix d’assessorament acadèmica i d’orientació laboral.
L’altre aspecte que dóna un cop de mà als esportistes són els ajuts econòmics. Van en funció de la disponibilitat del pressupost i en queden exclosos els esportistes amb una retribució professional superior a l’assenyalada a la llei. Una part de les retribucions que es pressuposten també es donen en forma de premi. En aquest cas, és clar, depèn dels resultats obtinguts durant la temporada.
Si algú vol consultar la llista d’enguany pot consultar el decret del mes de juny o el més recent, de desembre. Aquest darrer inclou esportistes que no van formar part de la primera llista. Entre ells, els waterpolistes Albert Español o Marc Minguell i els millors pentatletes moderns del país. No feu massa el tafaner, que ens coneixem.
