Entrevistem la boxejadora del Baix Llobregat, que el 4 de febrer es convertirà en la primera catalana a pujar a un ring al mític recinte novaiorquès quan disputarà una eliminatòria mundial del pes ploma
Tania Álvarez (Cornellà de Llobregat, 2002) ja és un dels referents de la boxa femenina a Catalunya. Professional des de l’octubre de 2021, la púgil del Team Toni Moreno resideix a Sant Esteve Sesrovires, entrena a Castellbisbal i és coneguda dins el ring amb el sobrenom de “La Violencia“.
Amb un rècord de set victòries i cap derrota, no ha pujat a un ring fora de Catalunya com a professional, però se sent preparada per fer trontollar el Madison Square Garden el 4 de febrer quan es veurà les cares amb l’australiana Skye Nicolson (5-0-0) amb el cinturó Silver del Consell Mundial de Boxa en joc.
Bona tarda Tania i gràcies per atendre la trucada de La Fosbury. Volem saber una mica més de tu, com comences a boxejar?
Vaig començar amb catorze anys, just quan el meu germà també començava. Em va generar curiositat, vaig decidir provar-ho i em va agradar. Abans havia fet pràcticament de tot: ballet, patinatge, voleibol, handbol, futbol… vaig practicar un munt d’esports, però cap m’havia arribat a enganxar i anava canviant constantment.
Els primers anys només anava al gimnàs a fer classes, però a poc a poc em vaig anar fixant en la gent que competia i em van entrar ganes de competir i des del principi vaig notar que m’agradava i que volia dedicar-m’hi. Aleshores vaig començar a fer combats amateurs i quan vaig tenir l’oportunitat vaig passar a professional.
View this post on Instagram
Com organitzes la teva vida d’estudiant i boxejadora professional?
Estudio un grau superior de nutrició i dietètica en línia i m’organitzo els horaris de la manera que a mi em va bé. Entreno a Castellbisbal al gimnàs del Team Toni Moreno de dilluns a divendres matí i tarda i dissabte al matí. Estudio quan tinc temps i treballo un cop a la setmana com a recepcionista del gimnàs i un altre dia treballo durant un parell d’hores netejant una casa.
Com és Tania Álvarez sobre el ring?
El meu estil és ofensiu. Sóc jo qui va a buscar la rival i posa el ritme i l’agressivitat al combat.
El teu sobrenom en el món de la boxa és “La Violencia“, explica’ns com te’l van posar.
El nom me’l va posar el meu entrenador pel meu estil boxejant que és molt ofensiu i agressiu. Quan vaig debutar com a professional no tenia cap sobrenom i em van regalar unes botes en què posava: Tania “La Violencia” Álvarez. Va ser la primera vegada que tenia un àlies.
Com va la preparació del combat contra la Skye Nicolson?
Està sent molt dura, però està anant molt bé. Mai he fet un combat pactat a 10 assalts, així que estem treballant això específicament per poder completar aquesta distància. Ella és esquerrana, jo mai havia fet espàrring amb boxejadores esquerranes i això també ho estem practicant. També estem corregint defectes que hem detectat en combats anteriors.
Quin és el pla de viatge a Nova York?
Marxem el dia 30 de gener (el combat és el 4 de febrer) pel tema del jet-lag i poder fer una bona adaptació allà. Hi haurà rodes de premsa, entrenaments públics i la cerimònia del pesatge, que és un dia abans del combat.
És un tipus de combat i de prèvia diferent del que has viscut fins ara. Com ho estàs portant tot això?
M’ho estic prenent amb molta il·lusió i moltes ganes. Em posa una mica nerviosa pensar-hi, m’emociona. No em posa nerviosa en el sentit de passar-ho malament, al contrari, ho estic gaudint tot molt la veritat.
Tania Álvarez: “Estic gaudint molt de la preparació del combat”
Quin planning teniu un cop arribeu a Nova York?
Allà hem de mantenir el pes, estar al voltant del pes que he de donar (57 kg) i poca cosa més… seguir el planning que ens donin d’entrevistes i rodes de premsa.
Seràs la primera boxejadora de l’estat espanyol en boxejar al mític Madison Square Garden…
És una oportunitat molt gran, em sento molt afortunada i molt orgullosa. No m’ho esperava tan aviat, hi somiava i pensava que podria arribar a passar algun dia, però no tan d’hora. El fet que hagi arribat tant per sorpresa m’emociona molt i ho vull aprofitar al màxim.
Com és que apareix l’oportunitat de disputar una eliminatòria mundialista quan només fa un any que ets professional?
A la boxa femenina, hi ha menys oponents que en la masculina i amb el meu rècord de 7-0, estic invicta i m’han posat davant rivals que han fet que em posicioni molt amunt al rànquing. Això ha fet que la gent es fixi en mi i també és gràcies al meu mànager, Boxing Management, que ha sabut proposar l’oferta quan tocava.
Està en joc el cinturó WBC Silver del pes ploma…
És una eliminatòria per lluitar després pel Mundial. Poder somiar a disputar un títol mundial amb 20 o 21 anys és brutal.
Els promotors de la vetllada són Eddie Hearn de Matchroom Boxing i Jake Paul de Most Valuable Promotions i les caps de cartell són boxejadores de la talla d’Amanda Serrano i Alycia Baumgardner, que posen en joc els seus títols mundials. És un cartell de primeríssim nivell, què sents quan penses que seràs protagonista del show?
El cartell de la vetllada és boníssim. Fins que no sigui allà no seré conscient del tot del que significa, del que és realment. Aquí a casa quan m’ho imagino penso que ho he d’aprofitar perquè és una oportunitat única.
La rival és l’australiana Skye Nicolson, campiona de la Commonwealth del pes ploma i set anys més gran que tu. Com esperes que sigui el combat?
A Nicolson no l’he analitzat massa, sincerament. No és una cosa en què em fixi gaire o hi doni gaires voltes, al final la meva essència boxejant és la que és. El que treballo al gimnàs és el que posaré en pràctica sobre el ring el 4 de febrer i el que intento sempre és treure la meva millor versió indiferentment de qui sigui la meva rival.
Tania Álvarez: “El 4 de febrer es veurà la meva essència sobre el ring”
Quina música sonarà quan vagis cap al ring en una nit tan especial?
És un mix d’una cançó de la pel·lícula Rocky amb del crit del presentador Michael Buffer, el que crida “Let’s get ready to rumble!” abans de començar un combat. Des que sóc professional sempre he sortit amb aquesta. És una cançó que tenia el meu entrenador, que va personalitzar per posar-li a un campió seu algun dia i quan vaig debutar al camp professional li va fer il·lusió dedicar-me-la i que fos jo qui la fes meva.
Imatges cedides per Tania Álvarez
