Aquest dimarts la prova dels relleus mixtes donava el tret de sortida a les competicions col·lectives del biatló. Martin Fourcade hi arribava com a bicampió després d’imposar-se amb una exhibició a la persecució i de guanyar per un pèl la sortida en massa de diumenge. L’equip francès no és el més potent del biatló actual. Alemanys i noruecs, sens dubte, estan un pas per davant pel talent de tots els seus integrants i la profunditat d’uns equips en què tots són sempre candidats als podis de la copa del món. França, però, compta amb elements suficients per donar la sorpresa i una carta guanyadora indiscutible en la figura del petit dels Fourcade.
L’equip francès ha completat una excel·lent prova de relleus rematada pel nord-català. Marie Dorin Habert ha estat l’encarregada de donar el tret de sortida. Una de les millors biatletes del món que a Pyeongchang, com la resta de l’equip francès, no ha acabat de trobar el ritme. Avui, però, era un dia diferent. Cap errada en els dos camps de tir i tot just set segons d’endarreriment envers l’italiana Vittozzi, líder sorprenent de la prova. El segon relleu donava l’oportunitat de lluir-se a Anaïs Bescond, que ha tingut moltes dificultats a l’hora de disparar. Una errada primer, tres errades després i pràcticament 50 segons de retard a l’hora de passar el testimoni a Simon Desthieux. Les germàniques, Bielorússia (amb una imperial Domracheva) i Itàlia eren el podi provisional després dels relleus femenins.
Desthieux ha recuperat el ritme per a l’equip francès. Infal·lible en el tir, ha recuperat temps i llocs a la classificació fins a completar la posta en tercer lloc, a més de mig minut de l’alemany Erik Lesser, però al costat dels italians i de Noruega, que amb un Johannes Thingnes Bo rapidíssim havia recuperat totes les seves opcions de podi. Arribava el moment culminant dels relleus. Arnd Peiffer, campió de l’esprint, al capdavant. Fourcade, Svendsen i Windisch esquiant plegats lluitant per la segona plaça del podi. Quatre grans noms del biatló, un final de traca i mocador.
Peiffer, que ho tenia tot de cara, s’ha atabalat en el primer camp de tir i ha comès errades que l’han portat a sortir amb només 6 segons d’avantatge sobre un Fourcade ràpid i precís. Els errors de Noruega i Itàlia els han relegat a la lluita per la tercera plaça. Però encara havien de passar més coses. El ceretà ha accelerat el ritme dalt dels esquís i ha superat Peiffer per entrar en solitari en el darrer camp de tir, on ha tornat a disparar amb agilitat i sense errades.
La medalla d’or s’ha confirmat just en el moment en què Fourcade ha acabat el seu cinquè tir. Alegria a la cara i passeig triomfal fins a la línia de meta. Al darrere, noves errades de Peiffer, que han permès a Svendsen donar la plata a Noruega i portar el bronze a l’esprint final entre Windisch i Peiffer, farcit de polèmica, guanyat per l’italià però amb reclamació posterior dels germànics, que després de mitja hora d’incertesa no ha prosperat.
¡Allez les blues! Nuevo oro para Francia de la mano de @martinfkde. Plata para Noruega y bronce para Italia. #WinterIsGaming
Lo viste en https://t.co/fLW7LTPBrj pic.twitter.com/LQf60j6Xuu
— Eurosport.es (@Eurosport_ES) 20 de febrer de 2018
El més llorejat de la història
Sigui com sigui, l’eufòria de l’equip francès a l’arribada estava més que justificada. Són els nous campions olímpics als relleus mixtes i compten amb l’esportista més llorejat de la història olímpica de França. Martin Fourcade ja suma cinc medalles d’or (tres a Pyeongchang, dues a Sotxi) i dues plates (una a Sotxi, l’altra a Vancouver) al seu palmarès i deixa enrere al mite Christian d’Oriola que va guanyar quatre ors i dues plates en esgrima entre el 1948 i el 1956. 5 proves disputades, tres medalles d’or. Martin Fourcade és un fenomen que encara tindrà una darrera opció de podi als relleus masculins i que aquesta temporada busca el setè globus de cristall consecutiu a la copa del món.
