Com a capitana de l’equip gironí des de la seva segona temporada, Buch ha estat l’encarregada d’aixecar els últims èxits del club, que no han estat pocs aquest 2019: la Lliga DIA la temporada anterior, la Lliga Catalana aquest setembre, i la Supercopa, el cap de setmana passat. Ha estat un any màgic per a la Rosó i l’Uni Girona (també van arribar a semifinals de l’Eurocup, una fita històrica). Però ara toca pensar en els mesos que vénen. Aquest cap de setmana enceta de nou la Lliga Dia, i a mitjans d’octubre començarà la gran competició Europea, l’Eurolliga. Descobrim a través de Buch com es troba l’equip i com encara els mesos de feina que tenen al davant.
Inicieu la temporada amb un títol.
Sí, la veritat és que teníem moltes ganes de jugar ja a Fontajau, perquè ja feia quatre mesos que no hi jugàvem, de l’últim partit de lliga, en el qual vam aixecar el títol, i també érem conscients que era una altra final. Començar guanyant el nostre nival, el clàssic Perfumerías, dona molta moral i començar amb un títol la temporada… doncs millor impossible.
A més va ser tot un espectacle.
Vam fer un molt bon partit tant en atac com en defensa, van sortir les coses com estàvem entrenant i estem totes molt contentes. El partit va anar bé, vaig poder ajudar l’equip a la meva manera i ara toca seguir, que hi ha molts reptes d’ara endavant.
La teva actuació va ajudar molt a l’equip. Com et sents personalment?
Em sento bé, crec que estic en un moment de la meva vida més madur. Ja és el meu quart any a Girona i el vuitè a la lliga; són molts anys i moltes experiències les viscudes. Realment sóc conscient d’on estic i de l’equip que tenim. Mentalment, també estic preparada per jugar els minuts que siguin, i sé que ara he de fer un pas endavant amb la lesió de la Núria.
Quatre temporades, i tres com a capitana.
Justament, el meu segon any només seguíem tres jugadores de l’anterior, la resta eren fitxatges nous, i de les que continuàvem una era lituana i l’altra l’Helena Oma, que és més petita que jo. Els entrenadors van decidir donar-me a mi la capitania i així va ser. Va ser el destí i estic molt contenta de ser-ho. Ara ja sóc més veterana.
Com et sents aixecant els títols de l’equip?
Ja portàvem uns anyets amb diverses finals seguides perdent, i feia molta ràbia anar a buscar el segon premi, perquè ho tens sempre molt a prop i creus que també t’ho mereixes. Però teníem un equip molt gran davant com és el Salamanca. I ara per fi he pogut aixecar la copa. És un moment molt maco i el recordaré per sempre. I a més, fer-ho a Girona, amb la família, els meus pares i els amics a prop, és un orgull com a jugadora. També poder fer-ho amb l’equip en què estic, ple de jugadores molt contrastades i companyes que ja considero amigues.
Ara ja toca mira cap a la Lliga, que inicia aquest cap de setmana.
Sí, i a més el primer partit ja ens toca contra el València, que és un rival directe molt fort. S’han reforçat molt bé i segur que tenen les intencions de guanyar tant a Salamanca com a Girona i competir pels títols. Serà un partit molt difícil. Està clar que l’objectiu ara és revalidar el títol; som campiones de Lliga fins que es demostri el contrari. Tot l’any portarem el logo a la samarreta i l’objectiu és tornar-ho a aconseguir. També és cert que tots els equips s’han reforçat molt i que encara sortiran amb més ganes de jugar contra nosaltres, però el dia a dia marcarà el nostre èxit.
També vosaltres teniu noves incorporacions. Com les valores?
Realment tenim una molt bona plantilla, segurament es podria dir que és de les millors de la història, però també s’ha de demostrar a pista. Almenys s’ha de guanyar un títol, hem de superar el que vam fer l’any passat. Però ara mateix, nom per nom, jugadora per jugadora, són fitxatges molt bons que ens donaran moltíssim. A més, encara falten per arribar Sykes i Petrovic, que són dues jugadores també molt top. Crec que l’equip és molt complet i té una plantilla llarga per disputar-ho tot i per somiar en gran.
Inicieu la temporada amb una baixa important que abans comentaves, la Núria Martínez.
Va ser un cop dur perquè la Núria és una peça molt important a l’equip, tant dins com fora, amb la seva veterania i el seu saber estar. I realment ningú es pensava que fos una lesió tan llarga, però ara ja ho hem assimilat i el que sabem és que hem de fer un pas endavant perquè no es noti la seva absència. Per sort, tenim la plantilla gran, però està clar que la trobarem a faltar i esperem fer un bon paper perquè quan torni puguem lluitar amb ella pels títols que quedin.
Serà una temporada dura, i amb noves cites com l’Eurolliga. Com se sent l’equip amb la tornada a la competició?
És una motivació extra. Ja feia anys que no jugaven Eurolliga, i per mi personalment serà el primer any. És el màxim a Europa, una competició molt diferent, hi ha molt de nivell i les jugadores són molt físiques, molt atlètiques… Jo fa anys que miro partits d’Eurolliga per internet. Hi ha les millors jugadores del món, així que és un pas endavant per a totes nosaltres i per al club. El nostre objectiu és competir i fer un bon paper. A Fontajau mirarem de posar-ho difícil a tothom, i per quan anem a fora som conscients que els pavellons seran completament diferents i hi haurà un ambient advers bastant dur. Però estem preparades per gaudir-ho dia a dia, que també és molt important i no sempre es pot jugar aquesta competició. I a partir d’aquí, mai se sap, en un partit de bàsquet sempre pot guanyar qualsevol.
I per intentar-ho, a casa també tindreu la vostra afició, que no falla.
Realment ho notem moltíssim. Crec que jugar aquí com a rival ha de costar molt. A sobre, no sé què està passant últimament que l’afició a Girona ja no és tan silenciosa [riu], està més animada. Estem fent una bona simbiosi entre afició i jugadores, estem gaudint tots molt i estem vivint nits màgiques, que això encara enganxa més a la gent a venir. Jo, com a capitana i com a jugadora, agraeixo molt que estiguin donant-nos tant de suport, els necessitem.
Fa poc vas visitar Mataró i el Josep Mora, amb motiu de l’homenatge que us va fer la UE Mataró tant a tu com a la Núria. Com va ser tornar als orígens?
Va ser molt emocionant. Per començar, ja feia temps que no tornava al Palau i tornar a casa amb aquest homenatge va ser molt bonic, no m’ho esperava i realment ho vaig passar molt bé. A més, també va ser molt maco fer-ho al costat de les que van ser les pioneres del bàsquet per a nosaltres a Mataró. Agraeixo al Mataró aquesta iniciativa, i espero que aviat puguem fer algun amistós i jo pugui tornar a jugar al Palau [riu].
