Són, amb tota justícia, els autèntics reis d’Europa. Parlem d’aquells clubs poliesportius que al llarg de la història han acumulat més títols de Copa d’Europa en més d’un esport, fent honor a la diversitat esportiva des d’una mateixa institució. Fem un Top-10 a l’inversa d’aquells clubs que han estat capaços de guanyar més Copes d’Europa en diferents disciplines*. Sense que serveixi de precedent hem comptat els títols aconseguits en futbol i hem obtingut un rànquing on aquell cada dia més llunyà més que un club no és suficient perquè el Barça sigui el líder.
Seguim del 5è fins al 1r lloc (Veure del 10è al 5è):
5. Steaua Bucarest (21 títols)
El tradicional equip de l’exèrcit romanès té actualment 18 seccions esportives més la de futbol, formalment separada del club. Rugbi, bàsquet, waterpolo, judo… la més exitosa de totes elles és la d’esgrima femenina, que ha guanyat 15 vegades el màxim títol continental de clubs. La secció d’esgrima també ha vençut en tres ocasions la competició. Dues Copes d’Europa més ha guanyat l’equip masculí d’handbol, això sí, de l’última ja han passat 40 anys. Finalment, cal sumar-hi la Copa d’Europa de futbol, tan recordada pels aficionats barcelonistes ja una mica veterans.
4. Racing Club de France (24 títols)
Fundat el 1882, el Racing Club de France és un dels clubs poliesportius amb més solera i millor palmarès d’Europa. Tot i que en les darreres dècades ha perdut embranzida, aquest club parisenc va ser el primer de França en guanyar una Copa d’Europa en qualsevol esport. Va ser el 1963, amb la victòria de la primera de les 7 Copes d’Europa que té en esgrima masculina. Cal sumar-n’hi una altra en esgrima femenina, 5 de golf masculí, 4 de golf femení, 4 de judo masculí 3 més d’atletisme masculí.
3. Dinamo Moscou (33 titols)
La societat esportiva Dinamo és una de les més populars que es van crear a la URSS i es van difondre, a partir del Dinamo Moscou, per les seves repúbliques i altres països del bloc comunista (CSKA, Lokomotiv, Spartak…). Fundada el 1923 per la policia secreta soviètica, la precursora de l’NKVD i el KGB, la societat i el club van mantenir connexió amb aquesta institució fins la fi de la URSS. Amb més d’una quinzena de seccions, la de voleibol femení és la més exitosa amb 11 Copes d’Europa durant les dècades dels 60 i 70. En esgrima, el Dinamo ha guanyat el màxim títol continental de clubs 8 vegades en la secció femenina i 2 en la masculina.
També suma 6 títols europeus en bandy, un esport molt popular a Rússia i Escandinàvia i molt semblant a l’hoquei gel, del qual es diferencia per utilitzar una pilota en lloc d’un disc. En futbol sala ha guanyat 4 vegades la Copa d’Europa de la UEFS (federació pròpia d’aquest esport) i un cop la de la UEFA (que també organitza una màxim competició europea). Completa aquest ampli palmarès una Copa d’Europa d’hoquei gel.
2. Futbol Club Barcelona (39 títols)
Sota el paraigües del més que un club, el Barça és el segon club europeu amb més Copes d’Europa. Tenir el millor equip del món en hoquei patins hi ajuda amb 21 títols, una màquina de fer créixer el museu. L’equip d’handbol hi ha col·laborat amb 9 Copes d’Europa, totes guanyades en els últims 26 anys. El futbol en suma 5 i tanquen el palmarès el bàsquet amb 2 Eurolligues i el futbol sala, amb 2 Copes d’Europa de la UEFA.
1. CSKA Moscou (83 títols)
El rei d’Europa de Copes d’Europa de clubs és, amb una diferència abismal, el CSKA Moscou. Fundat el 1911, l’equip de l’exèrcit soviètic (encara avui el Ministeri de Defensa rus manté control sobre el club) va esdevenir el més reeixit de la URSS. Que el club tingués ‘dret de cuixa’ sobre els esportistes que feien el servei militar obligatori, òbviament explica una part del èxits. 33 Copes d’Europa en esgrima, 20 d’hoquei, 13 de voleibol, 7 de bàsquet, 3 d’escacs, 3 de voleibol femení, 2 d’esgrima femení, 1 d’handbol i una altra de waterpolo. Uns números del tot espectaculars.
(*) Dades obtingudes de l’informe fet per l’estadístic David Fernández a ‘The Tactical Room’.
