La localitat de Torun ha estat l’escenari d’un campionat que any rere any és un exemple que l’esport no té edat i que les competicions esportives són emocionants i disputades molt més enllà dels registres assolits. Un bon grapat d’atletes de casa nostra han participat al mundial de Polònia i han aconseguit un botí de medalles significatiu en categories i modalitats de tota mena. Entre tots ells ens fixem en Maria Rosa Escribano, la polivalent esportista que s’acaba de convertir en l’atleta més llorejada de l’estat espanyol en la història dels mundials.
Amb 60 anys Escribano és una de les cares més conegudes de l’atletisme de veterans del nostre país. Ja fa quinze anys que va tastar per primera vegada el podi d’un campionat del món (llavors competia a la categoria +45, ara ho fa a la de +60) a Sindelfingen, amb un or a les proves combinades. Des d’aquell moment la catalana ha anat sumat podis en pentatló, salt d’alçada, salt de llargada i triple salt fins arribar a la xifra de 15 medalles mundialistes aquest mes de març a Polònia. Allà ha tornat a proclamar-se tricampiona del món en salt de llargada, en triple salt i en pentatló com ja havia fet dos anys abans a Daegu en una altra categoria.
L’atleta que forma part del Playas de Castellón ha assolit l’èxit amb unes marques impressionants. A Torun ha batut dos rècords del món en pentatló (4.648 punts) i 4.58 en salt de llargada, imposant-se en aquest cas davant una altra reconeguda atleta de casa nostra, Loles Vives. En triple salt s’ha enfilat fins als 9.77 metres, establint un nou rècord d’Espanya.
El cert és que els èxits d’Escribano no sorprenen atès el seu historial guanyador dels darrers quinze anys. Cartera de professió, s’ha jubilat aquest 2019 després d’haver compaginat l’esport i la feina tota la seva vida. Nascuda a Girona, va créixer i formar-se a València fins que va tornar a Catalunya per establir-se a Palafrugell, on va descobrir la passió per l’atletisme de la mà del GEIEG després del seu pas per l’handbol. Al llarg de la seva trajectòria ha hagut de superar una anèmia crònica, una operació al genoll i fins i tot una tuberculosiscom explicava en aquesta entrevista, . Res de tot això l’ha allunyat de les pistes d’atletisme ni de la seva passió pels salts i per les proves combinades.
Amb rècords mundials i europeus vigents en més d’una categoria d’edat, Escribano encara la jubilació en plena forma i amb més temps disponible per als entrenaments. Ningú dubta que per a les seves companyes de generació serà la rival a batre en els propers campionats d’Europa i del món dels propers anys.
