En una societat que sempre fa prevaldre la llei per davant la justícia no ens hauria d’estranyar el que ha passat aquest migdia a l’Estadi Olímpic de Tòquio. Entre l’extens programa dels Jocs Paralímpics avui es disputava la final de llançament de pes en la categoria F20 per a persones amb discapacitat intel·lectual. Un bon cartell d’inscrits era un bon reclam per seguir una competició que ha sigut espectacular, amb tres llançadors diferents superant la marca que fins ara constava com a rècord mundial. Malauradament, el que queda pel record és una desqualificació incomprensible del guanyador Ziyad.
Una victòria brillant
Muhammad Ziyad Zolkefli és la gran estrella esportiva de Malàisia. El país del sud-est asiàtic és d’aquells que encara no compta amb cap campió olímpic al llarg de la seva història i que té alguns valors més sòlids en els Jocs Paralímpics. Ziyad és el referent de tots ells després de ser bronze a Londres 2012 i medallista d’or a Rio 2016, més enllà de batre el rècord del món de la seva disciplina. A Tòquio ha arribat disposat a fer història i així ho ha fet, convertint-se en el primer esportista del seu país en guanyar dos ors (i tres medalles) als Jocs. Ho ha fet per la porta gran, amb un primer intent de 17.31 metres que ja superava la seva anterior plusmarca (17.29) i demostrant la seva voracitat competitiva després que els rivals d’Ucraïna li plantessin cara amb llançaments per sobre els 17.30 metres.
En el tercer intent de la final Ziyad ha connectat força, tècnica i precisió per enviar la bola fins als 17.94 metres, un rècord del món brutal que ja ningú ha estat capaç de discutir. També és el rècord del seu país absolut en qualsevol categoria, inclosa la d’esportistes sense discapacitat. De fet, en la seva sèrie de llançaments Ziyad ha fet un altre intent de 17.62, demostrant ser de llarg el millor llançador d’una final marcada, també, per la pluja. Els resultats finals de la competició així ho han reflectit:
La desqualificació surrealista
L’esportista de Malàisia ho ha celebrat amb una alegria que ha durat pocs minuts. Ucraïna ha presentat una reclamació i els jutges l’han acceptat. El resultat? La desqualificació de l’australià Todd Hodgetts, de l’equatorià Jordi Patricio Congo i de Muhammad Ziyad. Immediatament l’organització ha anunciat els nous resultats, amb el doblet d’or i plata per a Ucraïna amb Koval (amb una marca que de 17.34 que és considerada com a rècord del món) i Yarovyi i un “DNS” oficial al costat del nom de Ziyad, talment com si no hagués entrat en competició.
L’equip ucraïnès, segons sembla, hauria reclamat que els tres atletes no havien arribat a temps a la “Call Room” abans de començar la competició, infringint d’aquesta manera alguna part del reglament. Un petit retard que d’entrada no ha sigut rellevant per als jutges, atès que els han deixat competir al costat dels seus companys sense problemes. La reclamació s’ha fet un cop ha finalitzat la competició, convertint d’aquesta manera una actuació esportivament justa a la pista (amb clara superioritat de Ziyad) en una prova alterada als despatxos per uns fets no esportius.
Pendents d’una possible rectificació
Com és obvi Malàisia ha presentat una nova reclamació (també ho ha fet l’equip australià), però fins i tot en cas de rectificació el cas és un escàndol: si algú fa tard en una competició esportiva i això és motiu de desqualificació, cal que aquesta es faci efectiva abans d’entrar en competició. Si se’l permet competir i demostra ser millor que els seus rivals, quin sentit té no donar-li la medalla i prendre-li el rècord per haver fet tard abans? L’estupefacció de Ziyad ho resumeix a la perfecció: “Realment no sé què està passant. He donat el millor de mi mateix i ara no sé què dir“.
El despropòsit és enorme i l’escàndol, majúscul. Les xarxes bullen i la piulada que anuncia els resultats oficials va camí de ser la més citada i comentada dels Jocs. Malàisia no se’n sap avenir, però els aficionats a l’esport, tampoc.
